L’Ajuntament de Lleida proposa una nova xarxa urbana bibliotecària

L’Ajuntament de Lleida ha presentat aquest dimecres a la Comissió Informativa per a les Polítiques de Gestió Cultural i de Joventut el nou Pla municipal del servei bibliotecari de la ciutat. Proposa la creació d’una xarxa urbana bibliotecària que estaria formada per tres biblioteques locals de proximitat de nova construcció que pivotarien sobre la Biblioteca Pública de Lleida que actuaria com a biblioteca central urbana i el manteniment de les sales municipals de lectura, com podrien ser les de Sucs i Raimat. Aquestes tres noves biblioteques, que s’ubicaran a la zona nord, oest i sud-est de Lleida, respectivament, es constituiran en “potents nodes culturals distribuïts a la ciutat en els quals s’integrarien diferents serveis”.

La Comissió Informativa per a les Polítiques de Gestió Cultural i de Joventut de la Paeria de Lleida ha donat el vistiplau aquest dimecres, amb el consens de tots els grups polítics, al nou pla que preveu la construcció de tres noves biblioteques locals de proximitat a la zona nord, oest i sud-est de la capital del Segrià.

Aquest nou pla preveu que l’organització de la xarxa urbana s’ha de basar, tal com s’exposa al Mapa de la Lectura Pública de Catalunya, en els principis de coordinació i cooperació. Si bé cada biblioteca mantindria una estructura pròpia i tindria capacitat de gestió i d’organització, a través de la biblioteca central urbana se li superposen un seguit de funcions comunes i un nivell de coordinació general.

Aquestes noves biblioteques es constituiran en “potents nodes culturals distribuïts a la ciutat i en els quals s’integrarien diferents serveis”, segons ha informat la Paeria. Les característiques i ubicació concreta de cada biblioteca es determinaran a partir dels plans funcionals que s’aniran elaborant a partir de l’aprovació d’aquest pla.

Biblioteca central urbana

Segons el pla, la Biblioteca Pública de Lleida es constitueix, a banda de les funcions que ha de complir com a biblioteca central comarcal i biblioteca provincial, en la biblioteca central urbana. A més, és la biblioteca que cobreix les necessitats com a biblioteca de proximitat de l’àrea central de la ciutat.

Per a una millor operativitat, el pla recomana establir una política de recursos humans que faciliti que el conjunt de recursos d’una xarxa urbana es configurin com un mateix equip de treball. Així mateix, per a un millor rendiment dels recursos considera recomanable entendre el conjunt de recursos d’informació de les diferents biblioteques com una única col·lecció i establir una política general per a tota la xarxa o sistema local (adquisicions, subscripcions a revistes, subscripcions a recursos electrònics, retirada de material obsolet, especialitzacions, redistribució de fons, acceptació de donatius i venda de llibres, entre altres).

Per oferir un bon servei a la ciutadania, el pla planteja coordinar els horaris dels diferents punts de servei a la ciutat, per garantir una franja de servei el més àmplia i adequada possible.

Biblioteques locals de proximitat

El pla preveu la creació de tres biblioteques a la ciutat, a les àrees nord, oest i sud-est, respectivament. En concret, proposa tres equipaments amb unes característiques mínimes d’uns 1.100 m2 de superfície, 23 punts públics d’accés informàtic, 110 punts de lectura, un fons total d’uns 25.000 exemplars i entre cinc i set treballadors, en cadascun dels casos.

Sales municipals de lectura

La gran extensió del terme municipal, amb nuclis de població molt allunyats del centre -entre els quals les EMD de Raimat i Sucs- fa aconsellable el manteniment o l’establiment de punts satèl·lits d’informació i lectura en aquests nuclis.