La pagesia catalana continua en peu de revolta i ha tornat a treure els tractors a carreteres, autovies i autopistes per fer sentir la seva veu. La plataforma Revolta Pagesa talla, des de dimarts, diferents carreteres arreu del país amb marxes amb tractors a diversos punts de la frontera amb França.
A la demarcació de Lleida, trobar els talls de carretera no ha sigut fàcil, tot i que la millor manera de localitzar-los és seguint les llargues cues de retenció fins a observar una enorme columna de fum que marca la concentració pagesa.
Es tracta de l’A-22 i N-240 a Almacelles, en una rotonda on una seixantena de pagesos es concentren i tallen els accessos de les diferents entrades i sortides amb els seus tractors per impedir el pas.
El Jordi, que amb una excavadora acaba de llançar dos pneumàtics a la foguera, ens atén i ens diu que estan pendents de la reunió celebrada a Barcelona entre els grans sindicats de la taula agrària i membres de la Revolta Pagesa amb el titular d’Acció Climàtica, David Mascort.
“Esperar que ens donin tot el que reclamem, sinó no ens mourem d’aquí. Estem aquí per la nostra subsistència i per guanyar-nos la vida amb el que volem. Esperarem fins que faci falta. Demà, o una de dos, o som més gent aquí a Almacelles, o anem a Alfarràs, que és per on sortirà la gent per anar a esquiar”.
El tall a la carretera N-240 a Almacelles s’ha anat produint diàriament des de dimarts, ja que la majoria dels pagesos que hi participen són dels mateixos pobles del voltant, amb gent de Tàrrega, Soses, Alcarràs, Raimat o Vallfogona de Balaguer, entre d’altres.
Amb un campament improvisat amb fogueres i cadires, els pagesos preparen el dinar un dia més perquè sospiten que serà un dia llarg, on també esperen més tractors a la tarda arribats de la zona de Binèfar.
L’actual consigna és la de mantenir la protesta aprofitant la nova onada d’unitat gremial sorgida amb la revolta i, si no hi ha un pacte ferm amb la Generalitat pel que fa a les seves reclamacions, allargar indefinidament la protesta.
Mentre dura el tall, els pagesos només deixen passar un camió militar que va direcció Aragó, i un camioner carregat de ramat.
Tot i que cadascú vetlla pels seus interessos, la revolta pagesa ha fet que molts gremis s’uneixin per anar de la mateixa mà.
Com ens explica la Montse, una pagesa d’Almacelles que treballa en camps de fruita en la comarca del Segrià, on predominen els ametllers, presseguers, nectariners, paraguaians i cirerers.
La Montse reclama una solució respecte als productes de la localitat, ja que aquests han de passar molts més controls que els productes que venen de fora. “Aquí cadascú reclama lo seu, però tots anem de la mà. No demano que no vingui producte de fora, sinó que hi hagi més control allà, perquè sinó sortim perjudicats nosaltres”.
El Joan i el Jordi s’apropen a parlar, dos joves pagesos de 21 i 25 anys que han respirat pagesia des de ben petits, i que afirmen que veuen el seu futur una mica cru.
“Si realment hem de saber fer tantes coses, ens hem de plantejar si som pagesos o una altra cosa. Per sort la meva família m’ha permès estudiar i sempre m’ha ajudat, però també m’agrada treballar els caps de setmana en la terra. A l’estiu, en comptes d’anar de colònies, doncs he estat al tractor treballant. M’he sentit amb aquesta responsabilitat, i aquí toca ser-hi cada dia”, afirmava visiblement enfadat el Joan, que sent pagès ja ha aconseguit treure’s el grau universitari en educació.
El Joan té al cap, en un futur, poder dedicar-se a la pagesia i a l’educació. Tot i que si ha d’escollir entre una de les dues, es queda amb la pagesia. A més, no només mostra preocupació per la situació actual, sinó que va una mica més enllà i diu que “els que venen després de nosaltres s’ho trobaran pitjor, si és que arriben a trobar alguna cosa. Tinc 25 anys i penso, Déu meu senyor el que ens vindrà…”.
És per això que el Joan reclama fer un pas més. “No dic fer com els francesos, però amb això no sé si aconseguirem gaire res. Potser arribarà un dia que no arriba menjar als supermercats i després vindrà la lamentació. Nosaltres, a la nostra terra podem semblar i viure, el problema serà a les ciutats quan no arribi el menjar. El sector està patint molt”.
En Jordi també és pagès, estudia dret i la seva convicció és que si no arriben solucions continuaran amb les mobilitzacions. “Si hem perdut tots aquests dies per a res… ja no vindrà de perdre un dia més. Però sembla mentida que es miri cap a un altre lloc, i sembla que aquí no passi res. Sembla que sigui un problema nostre, i no. Avui en dia vas al supermercat, compres 3 tonteries i et gastes 30 euros. Un plat de macarrons per a dues persones val quasi 10 euros. Abans un mecànic tenia el seu taller i es guanyava bé la vida. Ara, sembla que si no ets un capo, no ets ningú, i això és un problema”.
Amb el dinar ja fet, els pagesos de la demarcació de Lleida esperen rebre notícies aquesta tarda de la reunió entre el conseller d’Acció Climàtica, David Mascort i les organitzacions agràries.
Acord dels pagesos i el govern per canviar el nom del departament i reorganitzar l’ACA
Acord entre la Generalitat i els pagesos. El conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, ha comparegut per explicar els principals acords després d’una reunió en què han participat els grans sindicats del sector i també Revolta Pagesa.
Mascort ha confirmat l’entesa amb els pagesos per canviar el nom del Departament d’Acció Climàtica. Una de les reivindicacions principals de Revolta Pagesa era tornar a la denominació antiga, és a dir, Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca.
El conseller ha explicat que portaran una proposta de resolució al Parlament –la setmana que ve se celebra un ple monogràfic sobre sector primari– per tornar a incorporar aquesta denominació sense perdre “Acció Climàtica”.
D’altra banda, la plataforma reclamava el cessament dels responsables de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA); el seu director, Samuel Reyes, i un altre alt càrrec, Jordi Molist.
Mascort s’ha compromès a “reorganitzar” l’àrea que encapçala Molist, incloent-hi “la direcció”, però ha rebutjat parlar de cessaments.
A més, han arribat a un acord perquè l’ACA tingui “més sensibilitat envers el sector” i també perquè la plataforma faci una proposta per ampliar la seva representació al consell d’administració de l’agència.
A més d’això, les organitzacions pageses participaran en el ple monogràfic de la setmana que ve al Parlament.
Pel que fa a la burocràcia, una altra de les denúncies dels pagesos, el conseller ha reconegut que és una cara de les ajudes que el Govern ha ofert per situacions com la sequera o gelades.
Ara la pagesia ha convocat diverses assemblees a la tarda per decidir si després d’aquests acords aixequen els talls.
