La detenció de Pablo Hasel el 16 de febrer després d’atrinxerar-se al Rectorat de la Universitat de Lleida (UdL) per portar-lo a la presó i fer complir així les sentències condemnatòries per les lletres de les seves cançons ha estat una de les notícies que més ha sacsejat Ponent aquest 2021. L’empresonament del raper va derivar en múltiples accions de protesta amb la crema de contenidors i destrosses de mobiliari a Lleida però també a altres ciutats. L’any informatiu també ha estat marcat per la crisi política a la Paeria amb la sortida del Comú i el govern en minoria d’ERC i JxCat, la bona campanya de la fruita, el lliurament de l’art de la Franja a Barbastre i la possibilitat d’avortar de forma voluntària a Lleida.
26 de gener: El Pavelló Onze de Setembre de Lleida comença a funcionar com a centre de vacunació massiu contra la covid-19. Els primers en rebre el vaccí són treballadors de residències i personal sanitari però durant l’any són milers els lleidatans que hi passen per immunitzar-se davant el virus. A Ponent també s’obren centres massius de vacunació a Alcarràs, Mollerussa, Tàrrega i Balaguer. A mesura que cau la demanda es van tancant però amb l’arribada de la sisena onada i la necessitat de posar una tercera dosi així com la vacunació infantil, alguns reobren. A Lleida, s’habilita l’Espai Salut en uns baixos de l’avinguda de les Garrigues que comença a funcionar el 9 de desembre per vacunar i fer testos PCR, en substitució del pavelló.
15 de febrer: Comença el lliurament a Barbastre de les 111 obres originàries de parròquies de la Franja de Ponent que hi havia al Museu de Lleida. L’entrega és fruit de l’execució provisional de la sentència del jutjat de Barbastre del 10 de desembre de 2019 que ordenava la “devolució immediata” de les 111 obres d’art. El Museu i el Govern treballen en un Pla d’entrega que es completa el 10 de març. Després, el Museu de Lleida reforça el seu discurs amb el buit que ha quedat incorporant set obres del MNAC. El 21 de desembre, el Museu de Barbastre ja exposa 66 peces. Altrament, al gener, el Museu va rebre un nou revés, en aquest cas relacionat amb les obres de Sixena, després que el Suprem donés la raó a l’Aragó i en declares nul·la la seva venda a Catalunya.
16 de febrer: Els Mossos detenen el raper Pablo Hasel a la Universitat de Lleida i treuen un a un els estudiants i joves que s’havien atrinxerat amb ell al Rectorat per evitar-ho i donar-li suport. La detenció es duu a terme per donar compliment a la sentència de l’Audiència Nacional que condemna el raper a 2 anys i 9 mesos de presó per enaltiment del terrorisme per les lletres de les seves cançons. Uns dies abans havia finalitzat el termini per ingressar a presó voluntàriament i el raper és traslladat a la presó de Ponent. Els fets desencadenen una allau de protestes a Lleida però també a diverses ciutats de Catalunya i l’Estat. Durant setmanes la crema de contenidors, els aldarulls i enfrontaments amb la policia són ben presents als carrers i també tenen lloc diverses detencions.
2 de març: La Paeria vol construir un alberg per a temporers al barri de Pardinyes i acabar així amb 20 anys d’imatges de temporers dormint al carrer. L’alberg es planteja com un equipament comunitari per cobrir aquesta emergència estacional però també per acollir persones sense sostre a l’hivern i altres funcions de caràcter social. La ubicació escollida, un solar al carrer Josep Pallach, genera rebuig per part de veïns del barri que constitueixen una plataforma en contra que defensa la construcció d’una residència per a la tercera edat en aquests terrenys. El 28 de setembre el Govern aprova una subvenció de 4 MEUR per fer l’alberg i la seva construcció es preveu per al 2022. La campanya de la fruita d’enguany no registra tanta incidència de gent dormint al carrer com la de 2020.
11 de març: Unes 300 persones reben a Vallfogona de Balaguer, amb aplaudiments i llàgrimes d’emoció, l’exconsellera d’Agricultura, Meritxell Serret, que torna per sorpresa del seu exili a Bèlgica, on va marxar després del referèndum del 2017. Serret reconeix sentir-se contenta i desbordada emocionalment després de tot aquest temps fora i desitja el retorn dels altres companys a l’exili així com també els que encara es trobaven a la presó. Setmanes després, l’exconesllera pren possessió com a diputada d’ERC per Lleida al Parlament ja que anava de cap de llista per aquesta circumscripció.
9 de juny: Brussel·les avala les mesures correctores del canal Segarra-Garrigues impulsades per la Generalitat i es tanca així el procediment sancionador després de 20 anys. La Comissió Europea decideix tancar el procediment d’infracció que va obrir contra Espanya al 2001 perquè el projecte afectava zones importants per a la conservació de les aus. L’aval estalvia una multa milionària a l’Estat. El Govern valora de forma molt positiva el tancament de l’expedient i aposta per consolidar el regadiu i mantenir la biodiversitat de l’entorn.
16 de juliol: El grup del Comú surt del govern de la Paeria de Lleida i deixa ERC i JxCat governant en minoria. Les desavinences comencen a principis d’any arran d’un informe intern que detecta irregularitats contractuals a Urbanisme i Esports, carteres en mans de Junts. L’alcalde Miquel Pueyo destitueix el regidor d’Esports Sergio González, que passa a ser no adscrit. La crisi amb els comuns també frena l’aprovació dels pressupostos per al 2022 i Pueyo anuncia que se sotmetrà a una moció de confiança al gener. Cs també pateix una crisi interna i es queda sense representació a la Paeria, després que el grup municipal expulsés Maria Burrel i la direcció del partit fes el mateix amb Ángeles Ribes i José Maria Córdoba. Els tres regidors també esdevenen no adscrits.
1 de setembre: S’allibera el peatge de l’AP-2 i la plataforma RESCAP-2 celebra a les Borges Blanques aquesta fita que portava anys reclamant per reduir la sinistralitat a l’N-240. En el primer mes, cau un 32% el volum de vehicles en aquesta carretera mentre que es constata un notable increment de la circulació a l’AP-2 i els usuaris mostren satisfacció pel fet que sigui gratuïta. Al seu torn, la Diputació de Lleida demana 4 nous accessos a l’autopista al Segrià i les Garrigues per fer-la més permeable. Igualment, alcaldes del sud del Segrià i les Garrigues demanen un eix transversal que uneixi el sud d’aquestes comarques amb l’Urgell per accedir de forma ràpida tant a l’autovia com a l’autopista.
20 d’octubre: L’Audiència condemna a 9 anys de presó l’acusat de maltractar un nadó a Lleida, per lesions greus. Considera que quan l’home va sacsejar el bebè era conscient que hi havia una probabilitat alta de fer-li mal. Els fets van passar l’estiu de 2019, quan el nadó tenia només 10 dies i les lesions que li va provocar van ser greus. També en crònica judicial, aquest 2021 ha estat marcat per la condemna a 4 anys de presó per homicidi imprudent per a la mare d’un nadó d’un mes que va morir a Tàrrega el 2020. El jutge havia arxivat ja la causa contra el pare del petit, que també patia la síndrome del nen sacsejat.
26 de setembre: Detenen dos homes de 23 i 31 anys a Rosselló (Segrià) acusats d’agredir sexualment a una menor amb discapacitat al mateix municipi. Més tard es detenen dos joves més que no haurien participat a la suposada violació però que hi van ser presents i no van fer res per impedir-la. Víctima i agressors són de nacionalitat marroquina i els fets generen rebuig social i institucional. La ràbia contra l’agressió sexual múltiple es posa de manifest en una concentració, primer al poble i després a Lleida amb més de mig miler de persones. Els 4 detinguts ingressen a presó.
27 de setembre: La campanya de la fruita dolça a Ponent acaba amb els millors preus dels darrers 7 anys pel que fa a les vendes de sortida de les centrals fructícoles. Es trenca així amb una tendència negativa que s’arrossegava des que es va implantar el veto rus a la importació de fruites i hortalisses. La climatologia adversa que afecta bona part d’Europa, provoca un descens considerable de la producció al continent i contribueix a aquest repunt dels preus en origen. També hi influeix el pla d’arrencada de fruita de pinyol iniciat el 2017. La pandèmia de la covid-19 no ha tingut una afectació important en la campanya d’enguany i més de 10.000 treballadors del camp es vacunen contra el virus a l’estiu.
5 d’octubre: S’atenen les primeres consultes per avortar de forma voluntària fins a la setmana 14 a la capital de Ponent. Les dones interessades ho poden fer a través de la clínica privada MiNovAliança, que forma part del Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública de Catalunya (SISCAT) i que fa mesos que va acordar amb Salut la prestació d’aquest servei. Fina a la data no es podia accedir a la interrupció voluntària de l’embaràs al conjunt de la demarcació de Lleida, a causa de l’objecció de consciència de tots els professionals de la sanitat pública. Les dones que volien avortar ho havien de fer en clíniques privades o desplaçar-se a hospitals públics de Barcelona.
26 d’octubre: Condemnen l’alcalde d’Almacelles a 9 anys d’inhabilitació per un delicte continuat de prevaricació administrativa. La sentència considera provat que el batlle va intervenir en la contractació d’una desena de persones a dit. Josep Ibarz ho nega tot i assegura que sempre han estat molt curosos amb el procediment. Tot i que en un primer moment assegura que seguirà al capdavant de l’ajuntament, el 5 de novembre renuncia a l’alcaldia i confia que la justícia li acabi donant la raó. La que fins aleshores era la seva segona, Vanesa Olivart, és investida nova alcaldessa el 24 de novembre.
14 de desembre: El TJSC condemna a 6 mesos d’inhabilitació Pau Juvillà per no retirar els llaços grogs de les finestres del seu despatx a la Paeria quan era regidor per la CUP el 2019 arran d’una denúncia de Cs. Juvillà és secretari tercer de la mesa del Parlament i va ser jutjat el 22 de novembre. Enguany el TSJC també ha condemnat qui va ser conseller d’Acció Exterior, Bernat Solé, a un any d’inhabilitació i multa de 16.800 euros pel seu paper en l’organització de l’1-O quan era alcalde d’Agramunt (Urgell). Ara Solé és delegat del Govern a Lleida i està pendent d’un recurs. Finalment, el 28 d’octubre el jutjat de Lleida condemna l’exalcalde d’Alcarràs (Segrià), Miquel Serra, a tres mesos d’inhabilitació per un delicte de desobediències per haver facilitat el referèndum de l’1-O.
