Després de dos anys de carrera, un EP i diversos singles en els quals s’ha vist al Rajola més irònic i murri, ara ha escrit un disc situat entre la música urbana i la d’autor. Yung Rajola creu que els joves nascuts a partir dels noranta tenen molt per agrair, però potser més per a queixar-se. Després que als joves d’una generació per damunt se’ls exigís que s’havien de “guanyar el futur”, a ells se’ls ha explicat amb un copet a l’espatlla que directament “no hi ha futur”. Les promeses de progrés s’han convertit en crisis consecutives i són la generació amb més atur juvenil de la història del país.
Yung Rajola recull en aquest àlbum la “misèria generacional” sense insults per a ningú ni caure en el victimisme. I tot i la cruesa del concepte, el disc no deixa de fer justícia al personatge d’un cantant que porta per nom ‘Rajola’ i hi deixa anar el seu toc sarcàstic i colorit marca de la casa, fet que acaba fent de Cor trencat un disc també d’esperança amb tornades encoratjadores i inspiradores.