La Paeria de Lleida i el Govern català han formalitzat un acord que contempla una inversió total de 12 milions d’euros, destinada a desenvolupar un model d’inclusió social que combina habitatge assistit i suport psicosocial. Aquesta partida econòmica es reparteix entre la Generalitat, que aporta 6 milions, mentre que l’Ajuntament i el Govern central financen conjuntament la resta.
Hub Cívic i allotjaments per a temporers
Dins del marc d’aquest conveni destaca el projecte del Hub Cívic al barri de Balàfia, previst en les antigues escoles del sector, on s’habilitaran 25 habitacions individuals i 3 apartaments de lloguer. Aquest espai no només acollirà persones vulnerables sinó també instal·lacions esportives i culturals, ja que els allotjaments representaran menys del 25% de la superfície total.
A més, s’ha contemplat una intervenció específica per als temporers vinculada a la campanya agrícola. En aquest sentit, s’assignaran 16 pisos per a treballadors temporals, complementats amb la construcció del centre CATemporers a la zona de Creu del Batlle, amb capacitat per a 32 persones. L’ampliació prevista inclou un segon equipament denominat CATemporers 2, orientat a incrementar l’oferta d’allotjament durant els mesos estivals.
Estructura integral contra el sensellarisme
L’esquema inclou una intervenció combinada focalitzada en diferents tipus d’equipaments segons les necessitats específiques dels usuaris. Es preveu construir un total de 130 habitatges d’inclusió distribuïts en diversos barris lleidatans, alguns gestionats directament per la Paeria i altres delegats al tercer sector social. Aquests habitatges estan destinats principalment a persones procedents de situacions vulnerables o sense sostre estable.
L’alcalde Fèlix Larrosa ha explicat que amb aquest model serà possible atendre fins a 500 persones en situació de vulnerabilitat social dins del municipi. Sobre les polèmiques sorgides recentment al barri de Balàfia —on alguns veïns han expressat rebuig al projecte— Larrosa ha declarat textualment: "No tolerarem que es permeti un debat polític jugant amb pors sobre les persones sense llar". Ha rebutjat així els posicionaments opositors impulsats per partits com el PP o Vox.
L’aposta institucional pel component social humanitzador
Mònica Martínez Bravo, consellera de Drets Socials, ha posat en relleu que aquest acord incorpora una perspectiva transformadora amb voluntat d’exportar el model lleidatà arreu de Catalunya. Segons Martínez: "Aquest conveni representa un salt qualitatiu en la prestació social local gràcies a accions innovadores pensades des d’una visió humanitzadora centrada en les persones". També ha subratllat la necessitat de combatre discursos d’odi emergents vinculats tant als conflictes veïnals com a l’ús polític instrumentalitzat del sensellarisme.