L’acusat de comprar amb targetes de crèdit d’altres desconeix si són robades

31 de maig de 2017, 15:13

Declara a l'Audiència de Lleida que no va enganyar ningú ni és cap delinqüent i la fiscalia li demana tres anys de presó per un delicte continuat d'estafa

L’acusat d’haver efectuat compres a pàgines d’Internet amb targetes de crèdit d’altres persones ha assegurat que no ha enganyat ningú ni ha comès cap estafa sinó que compra les targetes per Internet amb ‘bitcoins’ en pàgines on es venen lliurement. “No sóc cap delinqüent”, ha declarat aquest dimecres al judici celebrat a l’Audiència de Lleida. L’acusat, un veí de Lleida, de 43 anys i nacionalitat camerunesa, ha dit que desconeix si les targetes que es comercialitzen per Internet i que ell compra són robades. La fiscalia li demana tres anys de presó i una multa de 3.000 euros per un delicte continuat d’estafa perquè considera provat que ha gastat de manera fraudulenta més de 60.000 euros en compres entre el 2014 i el 2016, tot i que l’acusat ha negat que la xifra sigui tan elevada. La presumpta estafa la va destapar un banc en detectar 207 operacions sospitoses d’ús de targetes de crèdit fraudulentes. D’aquestes, però, segons han declarat els Mossos d’Esquadra, només sis compres les relacionen directament amb l’acusat.

L’acusat ha declarat que a Internet hi ha pàgines que venen targetes de crèdit i també particulars. Segons ha explicat, ell paga per exemple 300 euros per disposar de les dades d’una targeta de crèdit i ell es gasta amb aquesta targeta per Internet 500 euros. Ell assegura que desconeix si es tracta de targetes robades o no o si després els titulars de les targetes reclamen al seu banc per aquestes compres que ells no han fet, ja que són compres fetes a Europa i les targetes són de titulars internacionals, com ara Estats Units o Amèrica Llatina. Que en tot cas, però, considera que és una pràctica legal.

Els agents han declarat que quan van registrar el pis de l’acusat, a Lleida, es va trobar una habitació plena d’objectes presumptament comprats amb aquestes targetes de crèdit de manera fraudulenta, com ara perfums, roba, sabates o aparells electrònics. A més, al seu ordinador se li van trobar set comptes de correu electrònic i imatges de targetes de crèdit, passaports i documents d’identitat manipulats així com nombrosos localitzadors de Renfe amb què s’haurien comprat bitllets.

Sobre les imatges de documents oficials manipulades, l’acusat ha dit que és una persona “curiosa”, que li agrada aprendre coses noves i que estava practicant amb programes d’edició d’imatge. Pel que fa als objectes trobats al pis ha explicat que els comprava en pàgines barates per després revendre’ls per guanyar-se la vida. Pel que fa als bitllets de Renfe els Mossos no han pogut concretar si els havia comprat per a ell o per revendre’ls perquè no són nominals tot i que han concretat que i hauria 13.000 operacions a i 256 localitzadors e Renfe. Tampoc saben quants diners podria haver estafat a través dels bitllets de Renfe. Els 60.000 euros que calculen que es van gastar a través de targetes de crèdit robades no inclouen els bitllets de tren.

La defensa sol·licita l’absolució en considerar que no hi ha prou proves que demostrin la presumpta estafa, que la investigació està incompleta i que cap dels titulars de les presumptes targetes usades de manera fraudulenta ho han denunciat.