Vilanova de Meià ha viscut aquest diumenge una edició inèdita i emotiva de la seva històrica Fira de la Perdiu, que enguany s’ha hagut de celebrar sense presència d’animals vius per les restriccions sanitàries derivades de la dermatosi nodular contagiosa que afecta Catalunya.
Tot i les circumstàncies, el municipi ha mantingut viva la tradició amb més d’un centenar de parades de productes agrícoles, gastronòmics, artesanals i nadalencs, a més d’activitats familiars i culturals que han omplert de vida els carrers.
El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha visitat el certamen per expressar el suport institucional a aquesta cita emblemàtica del món rural lleidatà. Talarn, que ha estat rebut a l’Ajuntament per l’alcalde Xavier Terré i pel director general de Boscos i Gestió del Medi de la Generalitat, Jaume Minguell, ha signat el Llibre d’Honor del consistori abans de recórrer la fira. Durant la visita, han fet una aturada simbòlica a l’espai on habitualment s’exposaven les perdius, enguany substituït per gàbies buides que recordaven l’absència de les aus.
“És un buit visible que representa l’afectació que pateix el sector, però també la seva capacitat de resistir i adaptar-se”, ha destacat Talarn, que ha volgut posar en valor la fortalesa de la pagesia i de la tradició firal del territori.
La suspensió del concurs i l’exposició de perdius —així com de la venda de qualsevol animal viu— no té precedents en la història documentada de la fira, que data del 1374, excepte l’any 2006, quan la grip aviària va obligar a limitar-ne parcialment la participació d’aus.
Malgrat les restriccions, els carrers de Vilanova de Meià s’han omplert de visitants, paradistes i activitats. A més de les parades tradicionals, hi ha hagut actuacions de carrer, una cercavila i un espectacle dels grallers de la Cremallera Teatre, amb la geganteta Roseta i els capgrossos de les perdius com a protagonistes.
Amb més de sis segles d’història, la Fira de la Perdiu es reafirma com un símbol de la identitat rural de la Noguera, capaç de mantenir-se viva fins i tot en temps difícils. “Aquesta edició demostra que la fira va més enllà de les perdius: és una expressió de la nostra cultura, del nostre territori i de la seva gent”, ha conclòs Talarn.
