L’Audiència de Lleida ha jutjat aquest dijous un home acusat de quedar-se 454.000 euros de dues empreses del sector agrícola de la capital del Segrià que gestionava. L’home ha reconegut els fets, que van tenir lloc entre els anys 2013 i 2019, i ha afirmat que va apropiar-se dels diners per pagar els deutes derivats de la seva addicció al joc. Quan els perjudicats se’n van adonar, l’acusat ha afirmat que va signar un document per reconèixer el deute i un altre en què els oferia els seus béns personals si no els retornava la quantitat estafada. Amb tot, la fiscalia ha rebaixat de 6 a 1 any la petició de presó per a l’home, mentre que l’acusació particular l’ha mantingut en 6 i la defensa ha demanat l’absolució.
L’acusat ha admès que va fer diverses transaccions entre els anys 2013 i 2019 per desviar els diners de les mercantils al seu compte personal. L’home ha afirmat que es penedeix d’aquests fets, els quals va reconèixer “immediatament” als perjudicats quan aquests ho van descobrir i que la seva addicció al joc li va impedir retornar els diners. En aquest sentit, l’advocada de la defensa ha aportat a l’inici del judici documentació per acreditar que l’home rep atenció professional per superar la seva addicció al joc.
Així, el processat va signar al mes d’octubre del 2019 un reconeixement de deute, en el qual es contemplava que retornés els diners en el termini màxim d’un mes. Una operació que no va poder executar en aquest període de temps i raó per la qual, l’abril del 2020, va constituir una hipoteca a favor de les mercantils afectades, sustentada amb béns personals com un pis o terrenys rústics, que segons la defensa estaven valorats en 468.000 euros.
Tot i això, no es va efectuar cap pagament per retornar els diners als afectats, que van decidir no executar el deute contra les propietats personals de l’home i emprendre així la via penal. En aquest sentit, un representant d’una de les empreses afectades ha declarat en la vista que considerava l’acusat com una persona de la seva “confiança”, ja que feia trenta anys que treballaven plegats. L’empresari ha explicat que l’acusat va aprofitar per duplicar pagaments de l’empresa, com nòmines, per apropiar-se dels diners.
Finalment, la fiscalia, que inicialment sol·licitava 6 anys de presó per a l’acusat per un delicte continuat d’apropiació indeguda, ha decidit rebaixar la seva petició a 1 any. La fiscal ha contemplat els atenuants perquè l’home reconegués els fets abans que s’iniciés el procés judicial així com les seves gestions per reparar els danys. Alhora manté la petició que retorni els diners, pagui una multa de 4.000 euros i la inhabilitació perquè exerceixi qualsevol professió administrativa, de comptabilitat i gestió integral d’empreses.
D’altra banda, l’acusació particular ha mantingut la seva petició d’imposar-li 6 anys de presó. L’advocat ha indicat que es tracta d’un cas on “realment s’ha vulnerat la confiança” i que l’home ha disposat de diverses opcions i oportunitats per retornar els diners i no ho ha fet. A més, ha defensat que la declaració de l’acusat demostra que es tracta d’un “delicte” i no d’un tema que es pugui resoldre per la via civil.
En canvi, la defensa ha assenyalat que es tracta d’un assumpte que s’hauria de resoldre per la via civil. Així, ha demanat l’absolució i, en cas que la sala la desestimi, que es tinguin en compte els atenuants mencionats així com la seva addició al joc i se li imposi mig any de presó, amb una multa d’uns 300 euros.
