Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
El grup municipal d’Esquerra Republicana a la Paeria portarà al ple ordinari del mes de setembre una moció per exigir la retirada definitiva de la denominació “Lérida” de tota la senyalització viària i garantir el respecte a la toponímia oficial de Lleida. La iniciativa tindrà continuïtat també a les Corts Generals, on la diputada d’ERC per Lleida al Congrés, Inés Granollers, i la senadora republicana Sara Bailac traslladaran la mateixa exigència al Govern de l’Estat.
La candidata d’ERC a l’alcaldia de Lleida i portaveu del grup municipal, Jordina Freixanet, ha defensat que no es tracta d’una qüestió simbòlica menor, sinó de legalitat, dignitat institucional i respecte per la llengua i la identitat del país.
“Lleida es diu Lleida. No és discutible, no és una preferència i no és una traducció que cadascú pugui utilitzar segons li convingui. És el nom oficial de la nostra ciutat i de la nostra demarcació, i exigim que totes les administracions el respectin”, ha afirmat Freixanet.
La moció parteix de la persistència, encara avui, de la forma “Lérida” en senyals de carreteres, panells d’orientació i altres indicadors viaris, especialment en vies dependents de l’Estat. ERC considera insuficient actuar únicament quan una fotografia o una denúncia ciutadana posa en evidència un rètol concret i planteja que cal localitzar-los tots i retirar-los de manera ordenada i definitiva.
“Han passat més de trenta anys des que l’Estat va reconèixer legalment que el nom és Lleida. Que l’any 2026 encara haguem de trobar rètols oficials amb ‘Lérida’ és inadmissible”, ha remarcat Freixanet. “No acceptarem que el nom de la nostra ciutat sigui tractat com si fos opcional.”
La Llei 2/1992, de 28 de febrer, va establir oficialment les denominacions Girona i Lleida per a les dues províncies i va deixar enrere les formes castellanitzades. A més, la legislació catalana de política lingüística determina que els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana, amb l’excepció dels topònims de l’Aran, que tenen com a forma oficial l’aranesa.
La diputada d’ERC per Lleida al Congrés, Inés Granollers, ha anunciat que la formació portarà també aquesta qüestió a la cambra baixa per exigir explicacions i actuacions concretes al Govern espanyol.
“No pot ser que una administració que coneix perfectament quina és la denominació oficial continuï mantenint rètols amb un topònim que fa dècades que no ho és. No parlem d’un error puntual: parlem d’una deixadesa que s’ha perpetuat massa temps”, ha afirmat.
Granollers ha defensat que el Ministeri de Transports i els organismes competents han d’assumir la responsabilitat d’identificar tots els senyals afectats i substituir-los.
“No volem respostes evasives ni canvis aïllats quan algú denuncia un cas. Volem un inventari, un calendari i una actuació general. Si l’Estat és responsable de la carretera, també és responsable que la senyalització respecti la legalitat", ha remarcat la diputada.
La senadora d’ERC per Lleida, Sara Bailac, traslladarà igualment la iniciativa al Senat, amb l’objectiu que la qüestió tingui recorregut en totes dues cambres estatals. Per Bailac, “no estem davant d’un problema lingüístic de Lleida, sinó davant d’un incompliment que l’Estat té l’obligació de corregir”.
"Si el nom oficial és Lleida, el Ministeri de Transports, la Direcció General de Carreteres, la DGT i les concessionàries han d’utilitzar Lleida. No hi ha cap excusa administrativa ni tècnica que justifiqui mantenir una denominació superada legalment fa més de trenta anys", ha assenyalat la senadora.
ERC subratlla, a més, que la revisió no es pot limitar als senyals situats dins de Catalunya.
"Un rètol instal·lat a Aragó, Madrid o qualsevol altre punt de l’Estat que indiqui la direcció cap a la nostra ciutat també ha de dir Lleida. El nom oficial no canvia quan travessem una frontera autonòmica", ha remarcat Bailac.
La formació republicana posa també l’accent en la dimensió històrica de la qüestió. La castellanització de la toponímia catalana va formar part durant dècades d’una política d’imposició lingüística sobre l’espai públic, i la recuperació dels noms propis va constituir també una restitució democràtica.
"No ens faran creure que això és una anècdota o una mania identitària", ha afirmat Freixanet. "Els noms expliquen qui som i les institucions tenen l’obligació de respectar-los. Quan una administració manté per deixadesa una forma que no és oficial, el missatge és que amb el català les normes es poden relativitzar. I això no ho podem normalitzar".
La moció que ERC portarà al ple planteja dos acords. El primer insta el Govern de l’Estat, el Ministeri competent, la Direcció General de Carreteres, la Direcció General de Trànsit i els organismes i concessionàries corresponents a revisar immediatament tota la senyalització de la seva competència, elaborar un inventari complet dels rètols que encara contenen “Lérida”, establir un calendari públic de substitució i garantir que tant la senyalització permanent com la provisional utilitzi únicament la forma oficial Lleida.
El segon acord preveu traslladar la resolució a la Generalitat, els departaments competents en política lingüística i territori, la Diputació de Lleida, tots els consells comarcals de la demarcació i els ajuntaments per on passen carreteres amb aquesta senyalització, així com al Govern de l’Estat, la Delegació del Govern a Catalunya, el Ministeri de Transports, la Direcció General de Carreteres, la DGT i els grups parlamentaris democràtics del Parlament de Catalunya.
ERC desplegarà així una acció coordinada a les tres institucions —la Paeria, el Congrés dels Diputats i el Senat— per pressionar el Govern espanyol fins que la denominació incorrecta desaparegui definitivament de la xarxa viària.
"No volem anar canviant rètols un per un a mesura que algú els fotografia. Volem acabar amb el problema", ha conclòs Bailac.
Freixanet ha tancat reivindicant que Lleida ha de parlar amb una sola veu en aquesta qüestió: "Defensar el nom de Lleida és defensar la ciutat, la seva història, la llengua i la dignitat de les nostres institucions. Les carreteres que porten a Lleida han de dir Lleida. Sempre, a tot arreu i sense excepcions".
