Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
El grup municipal d'Esquerra Republicana (ERC) ha manifestat el seu desacord amb la valoració positiva que fa el govern local sobre la possible retirada de Lleida com a zona de mercat residencial tensionat. Segons ERC, aquesta decisió administrativa no implica una millora efectiva en l'accessibilitat al lloguer ni en la situació general de l'habitatge per a bona part dels ciutadans.
Des del partit republicà s’assenyala que, malgrat la notícia, milers de joves, famílies i treballadors continuen patint greus dificultats per trobar un habitatge digne i econòmicament assumible.
La portaveu municipal d'ERC, Jordina Freixanet, subratlla que "és molt preocupant veure com el govern interpreta aquesta decisió com un èxit polític quan la realitat quotidiana és exactament la contrària. Els preus continuen sent massa elevats, l'oferta és insuficient i moltes persones continuen havent de destinar una part desproporcionada del seu sou al lloguer."
Crida a mesures municipals concretes
Freixanet recorda que aquesta revisió s'ha dut a terme seguint estrictament els criteris establerts per la legislació estatal i que el procés encara no està tancat definitivament. En aquest sentit destaca: "Una mitjana estadística no pot substituir la realitat. Que una ciutat deixi de complir uns determinats paràmetres no vol dir que una parella jove pugui emancipar-se, que una família monoparental trobi un pis o que els salaris hagin començat a créixer al ritme dels lloguers."
La formació republicana qüestiona fermament el to optimista del govern local davant aquest canvi administratiu. Segons ERC, "el cofoisme del govern només s'entén si en lloc de defensar els interessos de la majoria es defensen els interessos dels grans tenidors o dels especuladors. Perquè per als qui busquen un pis, aquesta notícia no representa cap alleujament."
A més alerten del risc que suposa eliminar les restriccions específiques associades a les zones tensionades perquè això podria afavorir una nova pujada dels preus arran dels nous contractes establerts segons el mercat lliure.
Eines municipals pendents d’activar per garantir el dret a l’habitatge
Davant aquest context, ERC insta explícitament al consistori lleidatà perquè deixi enrere titulars triomfalistes i faci ús realment efectiu de totes les competències locals disponibles per protegir el dret fonamental a l’habitatge. Freixanet assegura: "els ajuntaments no són espectadors. Disposen de moltes eines per intervenir i el problema és que a Lleida no s'utilitzen amb l'ambició necessària."
Aquesta exigència va més enllà d’una simple crítica, ja que ERC proposa un pla municipal d'habitatge, integrat per mesures específiques com:
- Reforç intensiu dels controls i sancions davant incompliments normatius.
- Més recursos jurídics i tècnics destinats a una Oficina Local d'Habitatge.
- Sistema estable de mediació davant conflictes vinculats als contractes (finalitzacions, impagaments o pujades abusives).
- Mobilització dels habitatges buits via borsa municipal amb incentius i possibles sancions legals.
- Aprofitament actiu dels drets de tanteig i retracte per incrementar el parc públic.
- Impuls decidit als models cooperatius d'habitatge en cessió d'ús.
- Creació d'un observatori municipal encarregat de publicar dades periòdiques sobre preus i oferta de l'habitatge.
- Aprofitar el nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) per ampliar reserves destinades a habitatges protegits i assegurar usos residencials als barris.
Totes aquestes propostes, afirmen des d'ERC, són totalment factibles dins les atribucions municipals vigents i compten amb suport entre diverses entitats especialitzades en matèria d’habitatge social.
Lideratge local necessari davant la complexa problemàtica de l'habitatge
L'equip republicà insisteix que "la política d'habitatge no es pot limitar a esperar què decideixen altres administracions. La Paeria ha de liderar les polítiques municipals que té al seu abast i deixar de comportar-se com si no pogués fer res".
En paraules finals de Freixanet: "la pregunta no és si Lleida surt d'una llista. La pregunta és molt més senzilla: avui és més fàcil trobar un pis de lloguer que fa un any? I la resposta és clarament que no. Mentre aquesta sigui la realitat, no hi ha res a celebrar".
