El geòleg i comunicador científic Enric Sangrà i Mòdol, de Térmens (la Noguera), treballa actualment com a guia d’expedicions polars amb l’empresa Oceanwide Expeditions. La seva feina combina la divulgació científica amb l’exploració de l’Antàrtida i l’Àrtic, dos dels entorns més extrems del planeta.
De Lleida a les regions polars
L’Enric es va graduar en Geologia a la Universitat de Barcelona l’any 2020. La seva passió per les ciències de la Terra va començar durant la seva infància a Térmens, molt vinculada a la natura i al Prepirineu, ja que als seus pares els agradava fer escapades a la zona nord de Catalunya. Aquest interès es va consolidar més endavant gràcies a una professora del batxillerat científic a l’institut Guindàvols de Lleida, que li va despertar la curiositat per aquesta disciplina.
Després d’acabar els estudis, va treballar inicialment en empreses vinculades a l’economia circular i posteriorment en el món de la recerca científica. Durant aquesta etapa va descobrir que el que realment l’apassionava era comunicar la ciència.
“Un ha de dedicar-se al que li agrada i també al que se li dona bé. Unir la ciència —la meva passió— i la comunicació —la meva habilitat— és una cosa que em surt de manera natural”, explica.
Divulgació científica per a tots els públics
Durant la seva etapa a l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) va participar en projectes de divulgació científica. Un dels més destacats va ser el de crear un conte infantil La Rita i el millor pa del món, pensat per fer arribar el concepte d’agricultura regenerativa a infants de tres a cinc anys i a les seves famílies.
Segons l’Enric, la divulgació és clau perquè la societat entengui millor els reptes actuals. “La ciència, i especialment la seva divulgació, és essencial en la societat actual”, afirma. En aquest sentit, destaca que el coneixement científic ajuda la societat a comprendre fenòmens com el canvi climàtic o els riscos naturals.
Treballar a l’Antàrtida
Actualment, l’Enric Sangrà passa diversos mesos a l’any a bord de vaixells d’expedició que recorren les regions polars. La seva feina consisteix a impartir xerrades sobre la geologia de la zona, guiar excursions i garantir que les activitats es desenvolupin amb seguretat.
Les activitats inclouen visites a colònies de pingüins, caminades per zones glacials i sortides amb embarcacions Zodiac per observar balenes, foques o icebergs.
Segons explica, per a molts viatgers aquesta experiència és irrepetible. “Per a la majoria de persones, anar a l’Antàrtida és una cosa que fas un cop a la vida”, assegura. De fet, explica que sovint veu persones emocionades fins a les llàgrimes en contemplar famílies d’orques o grans colònies de pingüins.
Treballar en aquests entorns, però, també comporta grans responsabilitats. “En aquestes latituds, qualsevol errada pot tenir conseqüències letals”, adverteix, ja que es troben a milers de quilòmetres de l’hospital més proper.
Per què és important la comunicació de la ciència?
Per a l’Enric, la ciència no té sentit si no és capaç de ser explicada a la societat. La geologia, en particular, és l'eina bàsica per entendre la dinàmica del planeta, des dels processos geològics a llarg termini fins als riscos naturals immediats.
"Una societat informada és, inevitablement, una societat que pren millors decisions per a la seva pròpia resiliència", afirma. Davant del repte d'explicar el canvi climàtic, Sangrà sosté que tant els científics que fan divulgació com els periodistes especialitzats han de compartir tres pilars fonamentals:
- Passió: L'element que connecta amb l'audiència en conferències i mitjans.
- Rigor: La base imprescindible. Les dades han de ser verídiques i contrastades, fugint de la simplificació excessiva que desvirtua la ciència.
-
Claredat: El gran repte. El bon divulgador ha de ser, alhora, un "traductor" de conceptes tècnics i un "narrador d'històries" capaç d'adaptar el vocabulari a cada públic.
Nous projectes de futur
A més de la seva activitat a les regions polars, Sangrà està desenvolupant un curs acompanyat d’un cicle de conferències per proporcionar eines a científics i científiques perquè puguin comunicar la seva feina davant de qualsevol públic.
Segons explica, a finals del 2026 començarà a testejar aquest projecte amb diversos centres de recerca de Catalunya, amb l’objectiu de millorar-lo i adaptar-lo a les necessitats del sector científic.
De cara al futur, Sangrà es veu estretament vinculat a la comunicació científica, ja sigui a través de programes de divulgació a mitjans de comunicació, projectes en centres de recerca o museus de ciència o conferències que combinin la ciència amb les seves experiències a l’Antàrtida i l’Àrtic.
