Parlem amb la tercera tinenta d’alcalde de Lleida i regidora de Seguretat, Mobilitat i Civisme, Cristina Morón, per analitzar els principals reptes de convivència i seguretat a la ciutat i les polítiques que s’estan impulsant en àmbits com la Guàrdia Urbana, la mobilitat i l’espai públic.
Quin és avui el principal repte de convivència i seguretat a Lleida?
En aquest moment treballem per garantir la seguretat de la ciutadania a través de dues línies. D’una banda, dotant de recursos i professionalitzant la Guàrdia Urbana, i exigint el compliment de les ordenances. De l’altra, millorant la convivència amb la revisió de les ordenances de civisme, mobilitat i paisatge, per endreçar l’espai públic i deixar clar què es pot fer i què no. L’altre gran repte és millorar la percepció de seguretat, amb més presència policial, eficàcia i un espai públic ordenat.
Les dades indiquen que els delictes han baixat un 11,6% aquest primer trimestre. Què hi ha al darrere d’aquesta millora?
Els delictes baixen un 13% i són dades positives. Darrere hi ha organització, planificació, contundència i eficàcia i eficiència policial. La creació de noves unitats a la Guàrdia Urbana, tenir més presència al carrer i la complicitat entre els diferents cossos policials —Mossos d’Esquadra, Guàrdia Urbana i Policia Nacional— fa que treballin conjuntament, col·laborant en controls planificats i en prevenció, i això contribueix a la baixada dels delictes. Darrere hi ha molt treball i esforç, amb una gran implicació dels cossos policials i també del govern municipal, que té la seguretat com a prioritat màxima. És una de les principals preocupacions de la ciutadania i també d’aquest ajuntament. Es destinen recursos econòmics i humans, esforços i atenció per garantir la seguretat i que la gent se senti segura a Lleida.
Tot i aquestes dades, molta gent comenta que no nota més seguretat al carrer. Com s’explica aquesta diferència entre percepció i estadística?
La percepció és molt subjectiva i difícil de quantificar. El que per una persona pot ser un espai insegur, per una altra no ho és. Hi ha carrers que per alguns poden ser poc transitats i per altres es poden recórrer amb tranquil·litat.
Vivim en un context en què les xarxes socials i la comunicació amplifiquen els fets delictius. Sovint, quan hi ha un incident, algú el grava i la imatge es difon a milers de persones, amb múltiples reproduccions. Això incrementa la sensació d’inseguretat, perquè el fet es reprodueix durant molt de temps i, en alguns casos, es difon de manera negativa. Això perjudica la ciutat en general: la imatge, les inversions, la convivència i pot afavorir també missatges d’odi.
No podem permetre que algú surti al carrer amb por ni que es projecti una imatge negativa de la ciutat. Les dades ho desmenteixen: nombre de delictes i actuacions policials, que es poden contrastar. La sensació no. Per tant, no podem permetre que la sensació o l’emoció guanyi la realitat, que és que Lleida és una ciutat tranquil·la. Evidentment hi ha delinqüència i passen coses, però no es poden magnificar fets puntuals i construir una imatge de ciutat insegura.
Quin pes ha de tenir la policia respecte a la prevenció social en el model de seguretat de la ciutat?
Sí que és veritat que la policia té una part d’actuació reactiva davant del delicte: sancionen, detenen i actuen quan hi ha incidents. Però també hi ha una feina preventiva, sobretot per a la Guàrdia Urbana, però també per als Mossos d’Esquadra, que és molt important. Es fan tasques de mediació abans de sancionar, atenció a la ciutadania i treball amb les entitats de la ciutat per mediar, conèixer la realitat i atendre demandes. També es fa molta formació amb joves i infants en educació viària. Per tant, la policia no és només reactiva, sinó que fa una feina preventiva sovint desconeguda, però que existeix.
Són agents que treballen pel benestar de la ciutat, i la prevenció el millora i també facilita la seva feina: a més prevenció, menys actuació i menys risc per a ells mateixos. Per això la prevenció és un element fonamental dins la Guàrdia Urbana, que s’exerceix amb molta implicació dels agents, vocació de servei i professionalitat del cos.
El compromís és arribar als 250 agents de Guàrdia Urbana. És suficient per a les necessitats actuals de Lleida?
És cert que la ciutat va creixent i ens hem de plantejar nous reptes de cara al futur i al pròxim mandat, si tenim la confiança de la ciutadania i continuem governant. Hem de créixer perquè la ciutat creix. Els problemes en una gran ciutat també creixen, això no ho hem de negar, i evidentment necessitarem més efectius. Per tant, hi haurà reptes de futur que s’aniran ampliant en funció de l’increment de la població de la ciutat.
S’està incorporant intel·ligència artificial a les càmeres de trànsit i seguretat. Què canvia això en el dia a dia de la ciutat?
La intel·ligència artificial és una eina més. Veiem l’ús que en fem en altres àmbits, però en seguretat és important. El que ens ajudarà és, primer, en les funcions que té la Guàrdia Urbana en el desenvolupament de les seves tasques a l’hora de la prevenció, la investigació i l’actuació davant dels delictes. En aquest cas, el que estem implementant ara és la intel·ligència artificial aplicada a les càmeres de videovigilància de seguretat que tenim a la ciutat per extreure dades, tant per a la prevenció com per a l’actuació.
Per exemple, aquesta intel·ligència artificial ens permetrà detectar aglomeracions de persones en certs moments. Les càmeres detectaran que hi ha un augment de persones en un punt de la ciutat i això activarà una alarma d’avís perquè s’hi desplacin presencialment a veure què està passant o es pugui visualitzar des de les càmeres.
La intel·ligència artificial s’aplicarà a 70 càmeres que ja tenim instal·lades a la ciutat, però serà ampliable fins a 120. Per tant, ens donarà una cobertura molt àmplia per extreure dades, informació i el màxim rendiment de les imatges que ara simplement es visualitzen i no es registren.
La nova ordenança de civisme actualitza una normativa de fa gairebé 20 anys. Què canvia realment respecte a l’anterior?
En vint anys, Lleida ha crescut i ha canviat la forma de relacionar-nos. Han aparegut noves accions, actituds i costums, i també noves cultures que s’han d’adaptar o regular a les normes actuals. Per tant, cal una revisió de l’ordenança. Aquesta ordenança s’emmarca en l’espai públic. Un dels objectius del govern és endreçar-lo, perquè és el lloc on ens relacionem, vivim, tenim contacte amb altres persones i passem gran part de la nostra vida. Per això cal ordre. Cal un espai endreçat, bonic, on ens sentim còmodes i segurs, i on es reforci el sentiment de pertinença i d’estima a la ciutat.
Es parla d’un enduriment de sancions i més regulació de l’espai públic. L’objectiu és més ordre o també hi ha un problema creixent d’incivisme?
Existeix perquè penso que va relacionat amb una pèrdua de valors, valors bàsics com el respecte a l’altre, al veïnat i a l’espai públic. Hi ha actuacions incíviques que cal reconduir, i per això l’ordenança és important, perquè cal recordar a la ciutadania què es pot fer i què no es pot fer a l’espai públic. És l’espai de tots i cal respecte per la ciutat i pels veïns i veïnes.
Hi ha un enduriment de les sancions perquè s’ha de ser contundent. Accions com llençar un paper al carrer o fora dels contenidors no poden ser banals ni prendre’s a la lleugera. L’administració fa un esforç important per mantenir la ciutat neta i això costa molts diners. Aquest tipus d’actuacions generen malestar, queixes, mala imatge i brutícia, i no poden quedar impunes, sinó que han de tenir una sanció econòmica. S’han incrementat imports i revisat algunes sancions, però l’ordenança també dona pas a la pedagogia, la informació i la sensibilització. Acompanyant-la tenim el pacte del civisme, que fa campanyes més pedagògiques. Han de conviure les dues vies: la sanció ha de ser contundent, però també cal informar, explicar i sensibilitzar per educar la ciutadania i evitar aquestes conductes.
En qüestions com el vel integral, com es garanteix que la normativa no es percebi com a restrictiva o estigmatitzadora?
No parlem del burca en concret. L’article 12 el que diu és que estarà prohibit estar a l’espai públic, al carrer i als edificis públics, amb el rostre completament tapat. Podem parlar de burca, d’una màscara o d’un casc. Aquest article regula precisament això: la relació entre les persones. Portar el rostre completament tapat al carrer dona sensació d’inseguretat i no permet relacionar-se amb normalitat i tranquil·litat amb la resta de ciutadans.
Si parlem del burca, no és una mesura en contra de cap cultura ni religió. De fet, l’article especifica que si es porta el rostre tapat per un motiu religiós no es prohibeix. En el cas del burca, en aquest cas en dones, penso que és un element que va en contra dels drets de les dones. Cap dona hauria de portar una vestimenta que no li permeti fer la seva vida diària amb normalitat. Portar una peça que tapa completament el cos limita els sentits, el tacte, la visió i l’expressivitat, i fa que la dona no sigui totalment lliure per caminar, exercir i relacionar-se. És una barrera per a la seva inclusió i per tenir les mateixes oportunitats. Per això s’inclou en aquest article la prohibició de portar la cara tapada en aquest sentit. Però l’ordenança no és exclusiva pel burca, sinó que prohibeix portar el rostre tapat a la ciutat.
S’estan intensificant els controls a patinets i bicicletes. Falta més educació o més sanció per ordenar aquesta mobilitat?
En aquest moment s’han fet 135 controls de patinets i s’han traslladat al dipòsit uns 95 patinets. De fet, ja comença a haver-hi acumulació de patinets que no es recullen i s’haurien de començar a donar de baixa perquè gairebé no hi caben. S’han de continuar fent aquestes sancions. A més, s’ha modificat l’ordenança de mobilitat, que inclou l’obligatorietat de tenir la seguretat del vehicle i d’utilitzar el casc. Per tant, cal fer inspeccions i sancions, però també una campanya d’informació, perquè sovint aquests vehicles els fan servir persones sense formació en educació viària i no coneixen les normes. De fet, al setembre es prepara una campanya de comunicació que explicarà les normes de circulació amb patinets i oferirà formació a col·lectius que els utilitzen molt, com repartidors o persones que treballen als polígons. Es treballa conjuntament sanció i formació.
Quins resultats esperen obtenir amb l'ampliació de la videovigilància a l'Horta i com es mesurarà si realment funciona?
Vam començar creant la unitat de l’Horta, que no existia, amb patrulles les 24 hores del dia vigilant els camins. És una extensió molt gran, però són professionals que coneixen el territori i tenen molt vincle amb els veïns i veïnes, amb comunicació ràpida a través de WhatsApp. Si algun veí detecta alguna cosa estranya, es posa en contacte amb la unitat perquè ho vagin a vigilar o per donar l’alerta. Està funcionant molt bé. També s’han fet plans de xoc amb Mossos d’Esquadra amb controls específics, i això ha ajudat a dissuadir els lladres.
A més, s’hi incorporen 37 nous punts de videovigilància amb un pressupost d’uns 300.000 euros, que es començaran a instal·lar aviat. S’ha fet després de patrullar tots els camins i detectar punts d’entrada i sortida i possibles punts de robatori. Això ha de donar més seguretat a l’Horta. És una zona molt extensa i amb cases separades, però com més elements hi posem —càmeres, tecnologia i presència policial— menys delictes hi haurà i millor capacitat de detecció i investigació.
El bus urbà creix en usuaris i té bona valoració, però continuen les queixes de freqüències. Què falta per fer-lo realment competitiu?
Com sabeu, tenim un contracte d’autobusos de fa molts anys. El contracte té un pressupost del qual no ens podem sortir, però fem un esforç important per anar adaptant i introduint mesures per millorar el servei i donar resposta a les peticions de la ciutadania i de les associacions de veïns. Ahir, per exemple, vam estar a Balàfia, on vam explicar una millora de la línia L8 per donar més freqüència i reduir el temps d’espera, tal com havia demanat l’associació de veïns. A través de la pròrroga del contracte aprovada al desembre i una partida específica de 200.000 euros del pressupost 2026, podem fer aquestes millores. Farem millores a l'L8 i també a l'L7, i a l'L5 farem un canvi de recorregut perquè arribi a l’estació d’autobusos. També incorporarem petites millores com marquesines, alguna plataforma més a Balàfia i el servei d’autobús nocturn.
Això dona resposta a una demanda ciutadana, tenint en compte que Lleida ja és una ciutat gran i necessita servei també a la nit. A l'L7 també es farà pujar l’autobús fins al club esportiu, una petició del club i de les famílies, perquè abans acabava en un punt i calia caminar per una zona que es considerava perillosa. Són ajustos petits per respondre a necessitats concretes, però amb la mirada posada en un nou servei d’autobusos. Estem treballant per millorar la qualitat del servei, adaptar les línies a la nova ciutat, incorporar tecnologia i accessibilitat, i reduir temps de trajecte i d’espera. L’objectiu és que el servei sigui de qualitat, doni resposta a les necessitats i es converteixi en el mitjà de transport més utilitzat per la ciutadania.
El nou bus de nit vol millorar la mobilitat i la seguretat a la nit. Està funcionant com esperaven o encara falta adaptar-lo als hàbits de la gent?
Està tenint molt bona acollida. Crec que ja tenim gairebé 3.000 usuaris des que es va posar en funcionament, tenint en compte que només funciona una nit a la setmana. Només està operatiu els dissabtes a la nit i quan hi ha esdeveniments importants com les festes de la ciutat o la Prega. Va ser una petició de la ciutadania i està funcionant molt bé.
No només l’utilitzen persones que surten de festa o van a algun acte cultural, sinó també persones que treballen de nit. Els horaris han canviat en una ciutat gran amb activitat nocturna i diürna, i també necessiten aquest servei. Aquest dissabte també s’ha vist ús per anar a treballar o tornar a casa.
De moment és un pla pilot, però ha vingut per quedar-se. Veurem com evoluciona per decidir si cal ampliar dies, freqüències o recorreguts. Ara fa un recorregut similar al de la línia 7, que és el més llarg i que dona cobertura a més barris. Després d’un temps, amb dades reals de pujada i baixada d’usuaris, es valorarà si calen modificacions. En tot cas, el nou contracte d’autobusos ja contempla una línia nocturna.
Lleida ha estat pionera amb el Lligacues. Si l'experiència és positiva, es plantegen estendre aquesta iniciativa a més espais i esdeveniments de la ciutat?
L’experiència ha estat molt positiva. Tant a les festes de maig com a la Plega del Caragol, hi va haver molts usuaris que es van acostar als punts Liles, on es distribuïen, per demanar el servei d’autobusos. En aquests punts no només es donava el Lligacues, sinó que també es feia una explicació i s’oferia informació sobre els canals d’avís o com actuar en cas d’emergència. Per tant, a la vegada de distribuir aquest element tecnològic, s’ha fet també un treball d’informació.
Es van comprar 800 unitats per a les festes de maig, es van esgotar totes i després se’n van tornar a comprar 800 més. Es planteja estendre la distribució a altres esdeveniments i activitats de la ciutat, i també als punts Liles de les festes dels barris o de les partides. Cada vegada més, en les festes de barri es demana tenir el Punt Lila, i també s’hi distribueixen. S’ha modificat el format, que també tindrem en format polsera. El Lligacues, a més de ser un element d’avís, permet recollir informació. Cada mes s’envia un informe amb els avisos i els punts on s’han produït, per identificar les zones més conflictives i poder planificar mesures de seguretat.