Lleida entra oficialment avui, 23 de maig de 2026, en el compte enrere per a les pròximes eleccions municipals. A només un any dels comicis del 2027, la ciutat afronta la recta final del mandat amb un escenari polític més fragmentat que el del 2023, diversos grans projectes urbanístics encara sobre la taula i un PSC que continua apareixent com la força amb més opcions de revalidar l’alcaldia.
Els primers sondejos interns que han transcendit en els darrers mesos situen el partit de Fèlix Larrosa novament com a primera força a la Paeria, tot i quedar lluny de la majoria absoluta. Les enquestes també dibuixen un consistori encara més fragmentat, amb la possible entrada amb força d’Aliança Catalana.
Mentrestant, ERC i Junts continuen en procés de redefinició després de perdre el govern municipal el 2023. Els republicans intenten reconstruir el seu espai polític, mentre que Junts ja treballa en la candidatura de Violant Cervera per intentar recuperar centralitat a la Paeria.
En aquest context, Larrosa afronta l’últim any de mandat defensant el seu “model de ciutat”, basat en grans transformacions urbanístiques i expansió residencial. Entre els principals projectes impulsats durant aquests anys destaquen el desenvolupament del Pla de l’Estació, la redacció del nou POUM, les promocions d’habitatge assequible i la transformació de Torre Salses, que combinarà habitatge i el futur gran parc comercial als afores de la ciutat.
Habitatge assequible: el gran eix del mandat
L’habitatge s’ha convertit en una de les principals prioritats del govern de Fèlix Larrosa durant aquest mandat. La Paeria ha impulsat diverses promocions d’habitatge assequible amb l’objectiu d’ampliar el parc públic i facilitar l’accés al lloguer en una ciutat amb cada vegada més pressió immobiliària.
Entre els projectes més destacats hi ha la construcció de 88 pisos de lloguer assequible a Torre Salses, impulsats conjuntament amb Grup Rubau i Llogueralia sobre sòl municipal. També sobresurten els 121 habitatges socials dels Mangraners i el desbloqueig de les futures Torres de la Llotja, que preveuen més de 250 habitatges, una part dels quals protegits.
Torre Salses: el projecte més polèmic del mandat
El desenvolupament de Torre Salses s’ha convertit en un dels grans focus polítics i urbanístics de la ciutat. El projecte combina habitatge assequible amb la construcció del futur parc comercial de Promenade Lleida, una de les inversions privades més importants dels últims anys a la ciutat.
El govern municipal defensa l’operació com una oportunitat de creixement econòmic i connexió urbana entre barris com la Bordeta i els Mangraners. En canvi, part del comerç local i diversos grups polítics han alertat de l’impacte que podria tenir sobre l’Eix Comercial i el model comercial tradicional del centre de Lleida.
El nou POUM i el futur creixement de Lleida
Una altra de les grans carpetes del mandat és la redacció del nou POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal), el document que ha de definir el creixement urbanístic de Lleida durant les pròximes dècades.
El pla contempla milers de nous habitatges, ampliació de zones verdes i nous espais per a activitat econòmica i industrial. El govern de Larrosa defensa el POUM com una eina per garantir creixement residencial i atraure inversions, mentre que part de l’oposició reclama més debat sobre el model de ciutat i la dimensió del creixement previst.
Seguretat, civisme i la polèmica del burka
Més enllà dels grans projectes urbanístics, el mandat també ha estat marcat per debats polítics vinculats a la seguretat, el civisme i la convivència.
Una de les polèmiques més destacades dels darrers mesos ha estat el debat sobre la prohibició de peces que cobreixen completament el rostre, com el burka o el niqab, en equipaments municipals i espais públics. La qüestió va generar divisió política i social, convertint-se en un dels debats més tensos del mandat a la Paeria.
Paral·lelament, la seguretat i la convivència han guanyat pes en el debat polític municipal, especialment en barris on els partits de l’oposició i noves formacions com Aliança Catalana han intentat situar aquests temes al centre del debat preelectoral de cara al 2027.
Centre Històric, Pla de Barris i Pla de l'Estació
Un dels principals eixos estratègics del mandat de Fèlix Larrosa és la transformació urbana de gran escala, amb especial protagonisme del Centre Històric i del futur desenvolupament del Pla de l’Estació, dos projectes que han de redefinir el mapa de la ciutat en les pròximes dècades.
En el cas del Centre Històric, la Paeria impulsa el Pla Integral del Centre Històric, un programa que preveu més d’un centenar d’actuacions amb una inversió global que supera els 60 milions d’euros. El projecte inclou la rehabilitació d’habitatges, la millora de l’espai públic i la recuperació d’equipaments, amb l’objectiu de revertir la degradació urbana i impulsar la vida residencial i econòmica del barri.
Aquest pla es complementa amb el Pla de Barris i Viles 2025-2029, que incorpora noves inversions en el mateix àmbit i en altres zones vulnerables de la ciutat, amb finançament compartit amb la Generalitat i actuacions centrades en cohesió social, rehabilitació i espai públic.
Paral·lelament, el Pla de l’Estació s’ha consolidat com una de les grans operacions urbanístiques del mandat. El projecte preveu la creació d’un nou àmbit urbà al voltant de les vies del tren, amb habitatge, zones verdes i activitat econòmica, i té com a objectiu cosir urbanísticament barris històricament separats com Pardinyes, Balàfia i el Centre Històric.
