Xavier Ribelles, cap dels Mossos d’Esquadra del Segrià, destaca que la criminalitat ha baixat un 5,5% l’últim any, mentre que les detencions han assolit un rècord amb 2.104 arrestos. Ribelles assenyala que l’èxit es deu a patrulles més presents, investigacions específiques i mesures preventives, tot i que els robatoris amb violència i la multireincidència continuen sent un repte per a la ciutat.
Les dades que vau presentar recentment mostraven que la criminalitat ha baixat un 5,5% a Lleida, però al mateix temps vau destacar que s’ha registrat un rècord de detencions. Com s’explica aquesta combinació de xifres?
El balanç anual situa els fets delictius a Lleida amb una baixada del 5,5% respecte a l’any anterior i hem assolit un rècord de detencions, amb 2.104 persones arrestades, un increment d’un 4,7%. Hem baixat la criminalitat i hem batut rècord de detencions gràcies a la intensa activitat policial a Lleida en diferents fronts —identificacions, controls de vehicles (que han crescut gairebé un 30,7%), actes administratives i investigacions específiques—, i això ens ha permès tant prevenir fets com reaccionar amb més eficàcia davant delictes i portar-los davant la justícia.
És rellevant perquè Lleida ha crescut en població i activitat econòmica en els últims anys, i malgrat això hem tornat a xifres que feia més de cinc anys que no veiem. Això ens indica que la tendència va a la baixa, però, alhora, també sabem que hi ha un llindar de delictes que és difícil de reduir més enllà d’un cert nivell, perquè sempre hi haurà fets delictius en contextos de gran activitat social i urbana. Tenim més Mossos que mai i, a més, Mosses joves que patrullen al carrer. Fa uns anys, quan acabaven les pràctiques de l’escola, no els destinaven cap aquí; ara els destinen a comissaries i es queden treballant i patrullant a Lleida. Aquest esperit i aquestes ganes de començar ajuden molt a la seguretat.
Durant l’any vau detenir una persona relacionada amb 71 robatoris a l’Horta de Lleida. Com va influir aquest cas en la reducció global de robatoris?
Quan vam detectar un increment de robatoris a l’Horta, vam crear un dispositiu operatiu específic amb suport d’hores extraordinàries per part del Departament d’Interior. Això ens va permetre mantenir la pressió policial durant mesos i finalment detenir aquesta persona, a qui podem atribuir uns 71 robatoris sobre un total de 266 incidents registrats l’any anterior. La investigació ha tingut un efecte directe en la reducció d’aquest tipus d’incidents, i continuem treballant per identificar i detenir una segona persona relacionada. Aquesta feina coordinada ha ajudat al fet que com els robatoris de domicili s’hagin reduït en conjunt, cosa que s’observa en la xifra global de delictes.
Tot i la reducció global, els robatoris amb violència i intimidació a la via pública han crescut gairebé un 6%. És un motiu de preocupació?
Sí, és preocupant. Aquest tipus de robatoris afecten sobretot persones vulnerables i generen una percepció d'inseguretat, per això hem reforçat equips especialitzats per intentar frenar-los. Tot i l’augment percentual, també hem registrat un increment notable de detencions en aquesta modalitat, que demostra que s’està treballant en la resposta policial per revertir aquesta tendència.
Vau comentar que una vuitantena de persones han estat detingudes tres o més vegades aquest any. Com condiciona això les estadístiques i la percepció de seguretat?
La multireincidència és un factor que pesa molt en els números. Quan una mateixa persona és detinguda reiteradament —i en casos fins i tot 15 vegades— això influeix directament en les xifres totals de detencions i en la percepció ciutadana. La gent veu les mateixes persones al carrer i això, comprensiblement, crea una sensació de vulnerabilitat, tot i que el nombre total de fets delictius baixi.
En les xifres agregades de criminalitat també es parla de delictes contra la llibertat sexual, que han disminuït. Quins reptes planteja aquest tipus de delictes?
Hem vist una disminució significativa en aquest tipus de delicte, però quan parlem de llibertat sexual, molts casos estan vinculats a l’àmbit de violència domèstica o del context més proper. Per això, treballem molt en la proximitat amb la víctima, no només en la investigació sinó també en l’assessorament i suport psicològic. És fonamental que qui pateix aquest tipus de fets se senti atès i protegit des del primer moment.
Si parlem noves eines com càmeres de seguretat i la col·laboració amb l’Ajuntament. Com contribueix això a la seguretat?
Fem moltes activitats preventives, com xerrades i obres de teatre per a joves i gent gran, sobre seguretat a domicili i en espais públics. L’any passat, per exemple, vam fer un 41% més de xerrades. També fem dispositius preventius per detectar armes o elements perillosos en zones d’oci. Tot això, amb la col·laboració de l’Ajuntament, ens permet tenir un contacte directe amb la ciutadania i millorar la seguretat.
Quins són, segons la vostra experiència, els principals reptes de seguretat per a Lleida de cara al futur?
Mantenir la tendència de baixada de delictes globals i, al mateix temps, abordar especialment els robatoris amb violència a la via pública i la multireincidència. També hem de continuar millorant la coordinació policial, la proximitat amb la ciutadania i les accions preventives, perquè aquestes són les eines que garanteixen que la ciutat segueixi sent segura.
