Les fronteres com a espais de contacte i diversitat cultural, més enllà de llindars administratius, inauguren el 3r Congrés Català d’Antropologia (COCA) que, des de dimecres i fins divendres 26 de gener, aplegarà uns 350 antropòlegs i antropòlogues a la Universitat de Lleida (UdL). Organitzat des de UdL, amb el suport d’universitats i centres de recerca, l’Institut Català d’Antropologia i associacions professionals del país, “el COCA convoca en un mateix fòrum l’antropologia feta des de i amb Catalunya en totes les seves vessants: des de la més acadèmica a la més aplicada i professional, amb l’objectiu de difondre i consolidar l’antropologia social i cultural tant en l’àmbit professional i com en el de la recerca”, explica el professor de la UdL, Albert Roca.
El Congrés consta d’una quarantena de simposis al voltant de temàtiques molt variades: migracions, racisme, desigualtats socials, habitatge, envelliment, violència de gènere, religió, patrimoni etnogràfic, museus, etc., amb una presència notable d’experiències i recerques sobre Àfrica i Amèrica Llatina. A més, es duran a terme activitats més participatives com ara el ‘laboratori’ sobre la vida socials dels algoritmes o l’espai de debat de dijous a la tarda sobre la recerca antropològica i el paper de l’etnògraf.
El programa inclou la presentació de mitja dotzena de treballs audiovisuals com ara El color dels esperits, del cineasta i antropòleg Roger Canals; dels darrers números de les revistes Perifèria, (Con)textos i Caramella, i d’una quinzena de llibres, entre ells el darrer del catedràtic d’antropologia social a la Universitat de Barcelona, especialista en antropologia urbana i religiosa, Manuel Delgado: Gegants de barri:Geganters, festes i lluites urbanes a Barcelona (Manifest, 2023).
El COCA es completa amb dos exposicions. La procedent de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu Abans miràvem la lluna per tot, ubicada a l’edifici del Rectorat de la UdL, que recull testimonis, històries i relats que tenen com a base la relació de la meteorologia amb les formes de vida local; i Exvots. Miralls de l’agraïment, amb fons del Museu Etnològic i de Cultures del Món de Barcelona i del Museu de Lleida, que es podrà visitar en aquest espai fins al proper 7 d’abril.
Tot i que el congrés s’inicia dimecres a les onze del matí a la UdL, la inauguració oficial, a càrrec de Ramon Sarró (Universitat d’Oxford), Maria Offenhenden (Universitat Rovira i Virgili-URV) i Mónica Martínez (Universitat de Barcelona) tindrà lloc a les 18.30h a la Canonja de la Seu Vella i finalitzarà amb un concert del músic pirinenc Arnau Obiols.
La cloenda serà divendres, a les 13.30h, a la Sala d’actes del Rectorat. Aquesta sessió s’ha plantejat com una conversa sobre els camins de l’antropologia catalana entre Montse Clua (Universitat Autònoma de Barcelona), i Joan Prat, doctor en filosofia i catedràtic emèrit d’antropologia de la URV. Prat, medalla Narcís Monturiol 2003 i medalla d’honor de la Xarxa Vives d’Universitats 2021, és especialista en antropologia de les religions, filosofies orientals i espiritualitats new age, teràpies holístiques i alternatives, i sabers hermètics, esotèrics i ocultistes. El seu darrer llibre La vieja guardia de la antropologia feminista (Publicacions URV, 2023) presenta l’obra de les antropòlogues Teresa del Valle, Dolores Juliano, Virginia Maquieira i Verena Stolcke, pioneres i referents tant de l’acadèmia com del feminisme a l’Estat.
