L’Ajuntament de Lleida ha presentat aquest dimarts el Pla Integral del Centre Històric, un ambiciós full de ruta que vol transformar el cor més antic de la ciutat durant els pròxims set anys. Amb una inversió global que supera els 60 milions d’euros i més d’un centenar d’actuacions, el projecte busca recuperar l’habitabilitat del barri, incrementar els espais verds, dignificar el patrimoni i reactivar l’activitat econòmica i social.
L’alcalde Fèlix Larrosa ha destacat que “avui presentem la transformació integral del barri amb més història de la ciutat”, i ha assegurat que es tracta de “la transformació més gran que s’ha pogut plantejar de cop la ciutat de Lleida en tota la seva etapa democràtica”. El pla inclou la recuperació d’equipaments com Santa Teresa, el Mercat del Pla, les termes romanes de Cardenal Remolins i l’antiga escola Cervantes, així com la creació de nous espais verds i centenars d’habitatges.
Larrosa ha subratllat que l’objectiu és “un Centre Històric per viure-hi, on anar a treballar, a passejar, a fer ús dels seus serveis i a gaudir del nostre patrimoni”. La presentació del projecte s’ha fet al Mercat del Pla, en un acte obert al públic.

Un nou bosc urbà de 2.000 m² i la rehabilitació de l'antic convent de Santa Teresa
Entre les actuacions més destacades hi ha la rehabilitació de l’antic convent de Santa Teresa, que es convertirà en un epicentre creatiu amb espais residencials per a col·lectius culturals i zones d’activitat artística. Al seu entorn es crearà un bosc urbà de 2.000 m², amb hort comunitari, mercat ecològic, una roureda mediterrània i zones d’aromàtiques.
El Mercat del Pla es transformarà en un pol cooperatiu i comunitari, amb unes 20 cooperatives, una cinquantena de llocs de treball i unes 70 activitats anuals. També es rehabilitarà l’antiga escola Cervantes, que es convertirà en la nova Casa de la Llengua Catalana i acollirà el Centre de Normalització Lingüística.
En matèria patrimonial, el Pla contempla la recuperació de les termes romanes de Cardenal Remolins, declarades Bé Cultural d’Interès Nacional, amb un espai visitable que combinarà la conservació arqueològica amb activitat econòmica.
Pel que fa a l’habitatge, s’han planificat 387 nous pisos i la rehabilitació de 400 més. “Ben aviat veurem grues al barri, que són el millor indicador”, ha assegurat l’alcalde. La plaça del Dipòsit es convertirà en la “nova plaça major del barri”, mentre que la plaça Sant Joan es farà més accessible i amb més ombres. També es crearà una nova plaça verda sobre l’aparcament de l'Illa de la Maternitat, i s’obrirà una oficina tècnica al carrer Cavallers per coordinar els projectes.

Habitatge, eficiència energètica i renaturalització
La primera tinenta d’alcalde, Begoña Iglesias, ha remarcat que la recuperació de l’habitabilitat és un dels grans eixos del pla: “Volem recuperar l’ànima del Centre Històric, que és la seva gent”. S’hi preveu arribar a gairebé 800 habitatges entre nova construcció i rehabilitació, amb cooperació publicoprivada.
El Pla també inclou ajuts per a la millora d’aïllaments, eficiència energètica i accessibilitat, amb una inversió de més d’1,3 milions d’euros, i la renaturalització del barri amb tres boscos urbans —a Santa Teresa, Sant Martí i la Panera— i la consolidació del Turó de la Seu Vella com a gran parc central.
A més, es promouran comunitats energètiques, economia circular i un canvi general de l’enllumenat a tecnologia LED.

Dinamització econòmica i social
El tinent d’alcalde Carlos Enjuanes ha explicat que la prioritat “són les persones que viuen al barri i les que hi vindran”. En aquest sentit, es crearà un equip d’acció comunitària amb un pressupost d’1,6 milions d’euros per a cinc anys, destinat a fomentar la convivència, la formació i la inclusió social.
El Pla també preveu la posada en marxa d’una Escola de Formació de Llengua Catalana a l’antic col·legi Cervantes, amb una inversió de 2,5 milions d’euros, i d’un Viver 4.0 per a projectes emprenedors i de transformació digital, dotat amb 800.000 euros. S’hi afegiran ajuts per a la dinamització comercial, una Escola d’Oportunitats per a joves i col·lectius vulnerables, i la creació d’un Centre Jove de Salut i nous programes per fomentar l’ocupació i la convivència.
Participació ciutadana
El regidor Roberto Pino ha remarcat que el Pla és fruit d’un procés participatiu dins el programa Barris Vius, amb la implicació de 229 veïns i més de 40 entitats. D’aquest procés han sorgit 122 propostes, centrades a millorar l’habitatge, els espais verds, el patrimoni i la cohesió social. “Aquest pla no neix d’un despatx, sinó d’un treball compartit amb la ciutadania”, ha destacat Pino.
El Pla Integral del Centre Històric de Lleida tindrà un horitzó fins al 2032 i un finançament mixt entre l’Ajuntament, altres administracions i la iniciativa privada. La Paeria ja ha presentat part del projecte al Pla de Barris de la Generalitat, amb una primera fase valorada en 25 milions d’euros.