El divendres 19 de març a les 7 de la tarda la Biblioteca organitza l’espectacle “Llach poeta” emmarcat en la celebració del Dia Mundial de la Poesia.
El dia 21 de marc va ser proclamat per la UNESCO Dia Mundial de la Poesia. Per celebrar-lo, en aquesta edició s’ha triat el poema “No em despulleu” de Felícia Fuster, que fou escriptora, pintora i traductora. El conjunt de la seva producció poètica engloba set poemaris, aplegats, juntament amb les seves traduccions del japonès, a “Obra poètica 1984-2001” (2010). També va escriure el text en prosa “A dins a fora” (dins Barceldones, 1989) i la novel·la inèdita Aquells fanals, i va traduir del francès Obra negra de Marguerite Yourcenar (1984) i, al japonès, Poesia catalana contemporània (1988), amb Naoyuki Sawada. El 1987 va obtenir el Premi Vicent Andrés Estellés. La seva obra ha estat traduïda a llengües com l’anglès i el francès.
Amb aquesta iniciativa, la Institució de les Lletres Catalanes i la Federació Catalana d’Associacions i Clubs UNESCO ens proposen convertir el Dia Mundial de la Poesia en una gran festa de la paraula i de les lletres.
“Llach poeta” és un espectacle íntim, en el que la paraula i la música viatgen per separat i a la vegada juntes. Un piano i una veu. Una comunió. Un homenatge a Lluís Llach. I és que les lletres de les cançons de Lluís Llach són poemes per si soles. L’actor Joan Berlanga, amb l’acompanyament del pianista Albert Flores, reciten les cançons de Lluís Llach amb ritmes de moments pausats i profunds i d’altres d’intensos i d’emocions desbordades. La tendresa dels sentiments, el dolor per la pèrdua, l’alegria per la vida, l’amor universal, la crítica cap a la injustícia, la ironia d’un país que se sap petit…
Lletres intemporals, vigents. Joan Berlanga interpreta els poemes amb una forma senzilla que troben una manera de fer mai feta. La música, a càrrec d’Albert Flores ens ajudarà no només recordar la melodia o la tornada, sinó a donar-li molta emotivitat i importància a el text.
La força de l’espectacle de Llach Poeta resideix en oferir-nos un recital amb les lletres de les seves cançons com si es tractés del seu estimat Martí i Pol, tot i que el piano ens recorda una melodia que li pertany, aquí se’ns presenta desvinculada.
El text funciona perfectament sense ser cantat i tens la sensació d’estar en un recital poètic, agradablement musicat. L’acompanyament musical no tapa, ni apaga la veu, en comptes d’això ens retrobem amb un Llach molt íntim, un espectacle noble i cura per no fer tant a faltar el compositor català.
