El 2019, ERC va trencar amb la ‘sociovergència’ que havia imperat a Sitges, aconseguint l’alcaldia per a Aurora Carbonell. Aquest mandat els ha tocat fer equilibris en un Ple fragmentat i en un govern format per 5 candidatures. L’alcaldessa republicana treu pit de la seva política d’habitatge i de les platges, i demana un nou mandat per tirar endavant tots els projectes alentits per la pandèmia i la guerra. Entrevistem Aurora Carbonell, alcaldessa i candidata d’ERC, per desgranar les seves propostes.
És el primer mandat amb una alcaldessa d’Esquerra Republicana. Han avançat tot el que voldrien?
Estem contents de la feina feta, però som realistes en dir que no hem pogut acabar tot el que volíem. Vam començar amb el temporal Glòria; després va venir la pandèmia, on molts processos van quedar aturats, i finalment la guerra d’Ucraïna. Sitges vam ser de les poblacions que hem acollit més gent, unes 400 persones. Tots els projectes que volíem tirar endavant han quedat aturats. Aleshores, hi ha bastanta feina en projecció. Per exemple, el més normal seria que ja tinguéssim feta l’Escola de Música, però els sotracs ens han tocat. Tot i això, hem fet 175 habitatges de lloguer social, hem transformat les platges amb una mirada sostenible i hem fet molta obra a la via pública en barris pendents.
Les platges ha sigut un dels temes conflictius. L’oposició diu que hi ha hagut inacció.
S’ha agafat un mantra absurd de dir que a Sitges no hi ha sorra, quan tot és sorra. A més, tenim els índexs de turisme més alts de la història i l’activitat econòmica va ‘a tope’. El turisme de sol i platja està tirant molt. Hem fet canvis transformadors que canvien per sempre. Durant 30 anys hi havia hagut el mateix paisatge a les platges: molta ocupació a la platja amb més de 33 activitats econòmiques. Nosaltres vam fer un Pla d’usos que va reduir l’activitat a les platges perquè som conscients que hi ha emergència climàtica i s’havien de posar les guinguetes a les zones menys afectades.
Ens basem en estudis que ens han dit que la draga no serveix de res. Ens costa molts diners i en algunes zones pot fer mal al medi ambient. A més, al cap de 15 dies pot arribar un temporal i emportar-se la sorra. En definitiva, ens hem basat en estudis científics, hem fet un Pla d’usos i hem fet un concurs amb noves llicències en què la majoria les ha guanyat la gent que portava la guingueta de tota la vida. Ara tenim unes platges amb serveis de més qualitat, amb restauració i amb una aigua més neta.
Quin és el seu model turístic?
El model d’Esquerra és un turisme sostenible. Però de veritat, que ara tothom ho diu. Abans la moda era el turisme de qualitat i ara és turisme sostenible. És a dir, l’autèntic turisme sostenible és aquell que no només mira quanta gent ve i els diners que gasta, sinó l’aigua que gasten, els residus que deixen, com els reciclem, com controlem les massificacions i com desestacionalitzem. Hem de tenir un turisme sostenible i diversificat. Després de Barcelona som la ciutat que acull més turisme de reunions i congressos, que és sostenible. A més, hem augmentat en el turisme esportiu i el turisme experimental. Aquests deixen més diners, miren pel territori i és desestacionalitzat.
Un dels seus grans projectes és la conversió de Vallcarca. Com el podem fer compatible amb la sostenibilitat?
Sitges ha de buscar altres sectors econòmics. L’audiovisual és un dels sectors que fa anys que treballem. Vallcarca és una oportunitat. Al final, és una fàbrica que actualment està absolutament degradada i és d’uns privats. Aquestes persones diuen que volen reconvertir aquest espai i l’Ajuntament i la Generalitat els marquem uns mínims. El primer és reduir l’espai que tenen actualment, el parc ampliaria l’espai ocupat. Per tant, la sostenibilitat és bàsica. Fins i tot ens aniria bé un centre d’interpretació del parc de Garraf. Ho hem de veure com una oportunitat.
S’hi projecta un parc audiovisual.
Hi ha moltes empreses que piquen a la porta de Sitges i busquen espais. La zona geogràficament és fantàstica perquè té tren, autopista i un port. Una de les ofertes que ens van fer era crear un plató aquàtic al port. A Europa no n’hi ha i vindrien grans empreses a gravar. Alhora, hem obert l’escull de la formació. És a dir, ha de ser un lloc de creació, d’economia del món audiovisual i de formació. Evidentment, s’ha de respectar el parc. Però hem de recordar que fa més de 100 anys que està allà. Si recuperem espai natural i és una oportunitat econòmica, ho tenim clar. Em comprometo a un acord de ciutat on estiguin representants tots.
Quins són els eixos principals d’ERC al programa?
Volem ‘un Sitges on viure millor’. Això inclou més habitatge social. N’hem fet 175 i representa un 1% més, mentre que Europa diu que haurien d’arribar al 10%. També necessitem desenvolupar-nos com a persones en àmbits com l’esport. Continuarem projectes com el nou camp de futbol i amb la política cultural. Hem aconseguit tenir un calendari regular de cultura i potenciar la creació.
D’altra banda, parlem ‘d’un Sitges ple d’oportunitats’. Vallcarca n’és una, però poden arribar-ne d’altres. Hem de buscar nous sectors econòmics i formacions. Finalment, també diem ‘un Sitges per a tothom’. Som una vila orgullosament diversa que no deixa ningú enrere.
De quina manera podem mantenir viu el comerç?
Mantenim molta relació amb el comerç. En aquest mandat es va fer una nova associació de comerciants que ha treballat molt. L’administració pública i el sector privat han d’anar agafats de la mà. Ha d’haver-hi aquesta relació amb el turisme i l’administració perquè segueixin a la roda i que Sitges no s’aturi. Els hem ajudat en la venda online i les xarxes. En el nostre cas, tenim un comerç divers i molt únic. No tenim grans marques i ens agrada aprofundir en la botigueta especialista. Els hem de tenir en compte en tots els esdeveniments que fem.
Afrontem un mandat clau en la mobilitat. A Sitges tindrem la Zona de Baixes Emissions o el Pla de Mobilitat. Com s’ha d’articular la mobilitat de la vila?
És cabdal. S’han fet plans urbanístics sense tenir en compte la mobilitat. En aquests quatre anys, teníem un Pla de Mobilitat que ens va aturar la pandèmia i ens el va fer canviar. No l’hem pogut aprovar perquè estem en període electoral, però el tenim ja. El Pla contempla més carrils bici i més zones de vianants al centre. El 2025 entrarem a la ZBE i haurem de retirar el cotxe privat del centre. Ara tenim una aplicació per la qüestió de càrrega i descàrrega. És una prova pilot que esperem que funcioni. A més, necessitem aparcaments dissuasoris. Al programa portem fer una estació d’autobusos que contemplarà un pàrquing subterrani gran. El que interessa és que arribin a Sitges, deixin el cotxe i es moguin a peu o amb la micromobilitat (mobilitat compartida, motos elèctriques, patinets, etc.). És feina de l’administració pública facilitar que et puguis bellugar.
El transport públic de Sitges està preparat per aquests nous reptes?
A finals de 2023 s’acaba el contracte d’autobusos i ja ens va bé. Quan tens un contracte en vigor, és difícil fer canvis. Aquesta serà una oportunitat per fer totes aquestes millores que necessitem.
Com valora el funcionament del govern de coalició?
Hem governat amb 5 partits. Has de fer un exercici gran de consens, diàleg i generositat. Per la gestió del poble és molt bo. Ha estat una experiència enriquidora i n’estic orgullosa.
Poden haver-hi canvis de cara a noves aliances a partir del 28M?
Prioritzaré un govern progressista i que vulgui mirar endavant. Evidentment, és bàsic donar continuïtat per mantenir els nostres projectes. Les relacions personals són importants per formar govern.
Com són les relacions personals amb aliats naturals del seu partit com Junts o Comuns Verds?
A l’anterior mandat vaig estar amb Junts i no vaig tenir cap problema. Jo segueixo sent la mateixa, ells sí que han canviat. Hi ha relacions personals que costen més, però soc una persona que arriba a acords amb tothom menys amb l’extrema dreta. Amb la Carme Gasulla (Comuns Verds) ens hem entès en moltes coses. Al cap i a la fi és un partit d’esquerres, progressista i transformadors.
