Pont de Molins (Alt Empordà) va inaugurar ahir dissabte, 28 de març, el plafó de memòria del barranc de Can Tretze, un espai que recorda un dels episodis més tràgics dels darrers dies de la Guerra Civil.
En aquest indret, el 7 de febrer de 1939, tropes de la rereguarda republicana van afusellar 40 presoners del bàndol nacional, entre els quals hi havia el bisbe de Terol, Anselmo Polanco. Posteriorment, durant el franquisme, presos republicans van ser obligats a construir-hi un monument en honor a les víctimes mitjançant treballs forçats.
Un espai que s’incorpora a la xarxa de memòria democràtica
L’acte va estar presidit pel conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, i va servir per presentar la nova senyalització i la resignificació del memorial i de la creu del cementiri.
Amb aquesta actuació, el barranc de Can Tretze s’incorpora a la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya, amb l’objectiu de preservar i explicar aquest episodi històric.
A l’acte també hi van assistir l’alcaldessa de Pont de Molins, Marie Louise Gournay; la presidenta del MUME i alcaldessa de la Jonquera, Míriam Lanero; el director del Memorial Democràtic, Jordi Font, i la directora territorial del departament a Girona, Núria Gómez.
Un acte de dignificació i memòria
Durant la seva intervenció, Espadaler va definir la inauguració com un acte d’honestedat i coratge per dignificar les víctimes i posar la veritat al centre.
El conseller va remarcar que la memòria democràtica es fonamenta en tres pilars: veritat, justícia i reparació, i va subratllar que fer visibles aquests fets contribueix a reflexionar sobre la crueltat de les guerres i a preservar la dignitat de totes les víctimes.
“No podem canviar el passat, però sí la manera com l’afrontem”, va afirmar, tot destacant el valor d’aquest tipus d’iniciatives per construir una societat més conscient i compromesa amb el “mai més”.
Del lloc dels fets al cementiri
Abans dels parlaments institucionals, les autoritats van visitar el barranc, on l’historiador Miquel Serrano va explicar els fets. Posteriorment, l’acte es va traslladar al cementiri de Pont de Molins.
L’alcaldessa, Marie Louise Gournay, va destacar la importància de la memòria democràtica com a eina per a la construcció de la pau i per evitar la repetició de fets similars.
El record del bisbe Polanco
Durant la jornada també es va posar en relleu la figura d’Anselmo Polanco, una de les víctimes dels afusellaments, i el seu vincle amb l’Església actual. Espadaler va recordar que el bisbe, canonitzat com a màrtir, comparteix orde amb el Sant Pare, que conserva una relíquia seva.
Aquest fet pren especial rellevància a pocs mesos de la visita del papa a Catalunya, prevista per al mes de juny.
Un espai amb una nova lectura històrica
La nova senyalització ofereix per primera vegada una interpretació completa dels fets, integrant tant els afusellaments de 1939 com la posterior construcció del memorial durant el franquisme amb treballs forçats.
Durant dècades, l’espai va acollir actes del règim, però amb la democràcia va quedar descontextualitzat i deteriorat. Ara, la intervenció permet recuperar-ne el significat i convertir-lo en un espai de reflexió col·lectiva.
