Aleshores, Sabatés treballava al sector immobiliari i es va oferir per gestionar la venda de diverses finques que les víctimes (pare i fill) tenien a Girona. En total, dos pisos situats al carrer Bonastruc de Porta i un tercer a l’avinguda Lluís Pericot.
Les víctimes necessitaven diners en efectiu perquè no tenien prou liquiditat per cobrir el pagament de diverses obligacions derivades de l’acceptació d’una herència (sobretot, l’impost de successions). La sentència, de la qual ha estat ponent la magistrada Fátima Ramírez, conclou que Sabatés, “actuant amb el propòsit de fer-se seus els diners obtinguts”, i d’esquenes a les víctimes –que li havien donat poders- va vendre els pisos i s’ho va quedar tot.
En concret, va vendre un pis de Bonastruc de Porta per 120.202,42 euros i un àtic al mateix carrer per 90.151,82. “D’aquesta venda, així com del preu fixat i de les condicions de pagament, no en va informar els propietaris, aliens a la formalització de l’escriptura”, diu la sentència. Sabatés, però, va intentar ocultar l’operació fent creure a les víctimes que hi havia un comprador interessant, i fins i tot els hi va donar 26.000 euros que suposadament havia entregat en concepte de paga i senyal.
Pel què fa al darrer dels tres pisos, situat a l’avinguda Lluís Pericot, Sabatés el va arribar a vendre fins i tot quan ja se li havien revocat els poders. En concret, quan feia dos dies. D’aquí en va treure 120.000 euros més, que també es va embutxacar.
A l’hora de dictar sentència, el tribunal de la Secció Tercera no dona cap mena de credibilitat a la versió que va donar l’acusat al judici. Sabatés va assegurar que ell, simplement, es dedicava “a signar” i a seguir les instruccions que li dictaven dos homes que el van enganyar. Segons va explicar, un d’ells –que està en rebel·lia- era amic seu de joventut i li havien promès un apartament. Per això, va refiar-se’n.
“Cap dada avala la realitat de les seves manifestacions”, subratlla la resolució de l’Audiència. El tribunal conclou que Sabatés va tenir una participació “activa i directa” en el cas.
L’Audiència de Girona li imposa una pena de 3 anys, 6 mesos i 1 dia de presó i a pagar una multa de 1.626 euros per un delicte continuat d’apropiació indeguda. En matèria de responsabilitat civil, el tribunal l’obliga a indemnitzar el pare i el fill amb els 299.354,48 euros que es va embutxacar. La sentència no és ferma i es pot recórrer al Tribunal Suprem.