La moció del padró encén el ple de Girona i deixa en evidència les discrepàncies dins del govern

La proposta socialista instava l’Ajuntament a garantir que totes les persones que viuen a la ciutat puguin inscriure’s al padró “sense discriminació per nacionalitat, situació administrativa, habitatge o documentació”

14 d'octubre de 2025 a les 09:37h
Actualitzat: 14 d'octubre de 2025 a les 09:37h

L’equilibri dins el govern tripartit de Girona —format per Guanyem, Junts i ERC— s’ha vist tensionat aquest dilluns arran de la votació d’una moció del PSC sobre el dret universal a l’empadronament. El text, que volia reafirmar el compromís del consistori amb aquest dret fonamental, ha acabat provocant una votació dividida dins de l’executiu. Mentre Guanyem i ERC hi han donat suport, Junts s’hi ha oposat, situant-se al costat del PP i Vox.

La proposta socialista instava l’Ajuntament a garantir que totes les persones que viuen a la ciutat puguin inscriure’s al padró “sense discriminació per nacionalitat, situació administrativa, habitatge o documentació”, i demanava no confondre qüestions de seguretat amb l’origen o la situació dels residents.

Durant la seva intervenció, el regidor del PSC Maxi Fuentes va defensar que és “imprescindible” que els ajuntaments “compleixin amb l’obligació d’empadronar aquells qui resideixen als municipis”. El socialista va subratllar que el padró “no és l’eina per discriminar les persones sense papers” ni tampoc per “controlar les estades irregulars”.

Fuentes va advertir que la reorganització interna del servei de padró, que ara depèn directament del secretari municipal, ha generat “una situació d’incertesa” que pot derivar en “problemes per a les persones vulnerables”. Per això, ha reclamat “evitar que determinats requisits interns esdevinguin barreres” i garantir que l’empadronament es faci “sense cap mena de discriminació i amb la màxima diligència”.

Tensions dins del govern

El suport de Guanyem i ERC a la moció va contrastar amb la negativa de Junts, que ha qualificat el text d’“oportunista”. La vicealcaldessa Gemma Geis assegurà que a Girona “no hi ha problema” per empadronar ningú, però reconeix l’existència “d’organitzacions delictives que s’aprofiten de les persones més necessitades”. Segons Geis, els canvis aplicats pretenen “donar un millor servei del padró, garantint els drets i lluitant contra aquestes màfies”. 

En canvi, la regidora de Guanyem Queralt Vila, responsable del padró, va defensar la gestió actual assegurant que “a Girona es garanteix que tothom qui hi viu es pugui empadronar, amb independència de la seva situació personal i administrativa”. Va remarcar que la ciutat entén l’empadronament “com un dret bàsic, i no com un privilegi”. Tot i això, va expressar la seva “perplexitat” davant la iniciativa socialista, recordant que “a Catalunya hi ha hagut ajuntaments socialistes a qui s’ha assenyalat per fer el contrari o endarrerir els empadronaments”.

La regidora d’ERC Raquel Robert també va subratllar la importància del padró com a “base que permet garantir els drets socials i sanitaris”. “Tenim clar que a Catalunya som un sol poble i que tots som catalans”, afirmà.

Des de l’oposició, el regidor del PP Jaume Veray va assegurar que el padró “no pot ser la porta del darrere de la immigració il·legal”, mentre que el representant de Vox, Francisco Javier Domínguez, acusà el PSC de “blanquejar les irregularitats sota el pretext de la inclusió social”.

Aprovació de la nova ordenança del mercat de la Devesa

El mateix ple també va donar llum verda, de manera inicial, a la nova ordenança dels mercats no sedentaris, que afecta principalment el de la Devesa. El text redueix el nombre de parades, estableix una disposició lineal i introdueix sancions d’entre 299 i 1.500 euros per incompliments.

Tot i que Geis va expressar el desig que l’ordenança s’aprovés “amb un consens ampli”, només ha rebut el suport del govern. El PSC i el PP es van abstindre i Vox hi va votar en contra. 

Sobre l'autor
Maria Lorenzo foto
Maria Lorenzo
Veure biografia
El més llegit