La pandèmia ha marcat el mandat a molts municipis. Sobretot a aquells que porten al seu ADN la vida al carrer i el turisme, com és el cas de Castell-Platja d’Aro. Després de la incertesa, la temporada estiuenca de 2022 ha sigut un èxit rotund i aquesta setmana recuperaran el seu famós carnaval. Parlem amb el seu alcalde, Maurici Jiménez, sobre les principals inversions que ha de rebre el municipi per millorar els seus serveis, les negociacions amb Endesa pels talls de llum en temporades de més afluència i la tornada a la normalitat en la recta final del mandat.
Comença l’any amb uns pressupostos aprovats per unanimitat. Ha sigut fàcil trobar el consens aquest mandat?
Ha sigut un mandat molt especial principalment perquè vam estar atacats pel Glòria, a continuació va arribar la pandèmia global i ara estem acabant el mandat amb les complicacions que comporta una guerra al cor d’Europa. Hem trobat el suport de tots els grups de l’oposició, sobretot en aquells moments en què la presa de decisions era complexa. Ens enfrontàvem a una situació mai viscuda per ningú, que requeria la màxima aplicació del sentit comú i moltes de les planificacions s’havien de deixar en un calaix per afrontar l’emergència. Vam aconseguir marcar prioritats conjuntes i hem sortit més reforçats.
A més, aquests comtes d’enguany tenen la particularitat que es troben en any electoral.
Els que governem en un final de legislatura tenim l’obligació de fer-ho fins a l’últim dia. Per tant, hem fet uns pressupostos que preveuen seguir transformant Castell d’Aro–Platja d’Aro – S’Agaró, que posa sobre la taula projectes nous i consolida d’altres que teníem redactats. Òbviament, si hi ha un canvi a l’equip de govern, hi haurà la plena llibertat per reconfigurar els pressupostos. El nostre deure, però, és fer possible l’execució dels projectes que hem treballat i encetar-ne de nous pel futur. Posem la cinquena marxa i el maig la ciutadania ja decidirà si els projectes són prou ambiciosos perquè tinguin continuïtat.
Quines són les prioritats dels pressupostos?
Hi ha principalment dos eixos importants. Un primer, que és la construcció de la nova escola, de la qual hem pactat el cofinançament amb la Generalitat, i avui dia tenim en redacció de projecte. Aprofitem tot l’àmbit per fer dues qüestions més: urbanitzar l’entorn per cohesionar-lo amb el barri i la creació d’un pavelló esportiu que ha de donar una segona pista. Al matí seria lectiu, a la tarda per a les entitats i el cap de setmana pels partits. És un nou model d’entendre’ns, fent que un equipament no sigui estanc. En el marc de l’escola, també hem aconseguit que l’aula de música es converteixi a la tarda en l’escola de música municipal.
Per una altra banda, en un terreny diferent es troba la transformació del nostre litoral. Vam acabar el procés participatiu de la definició del Pla funcional del Passeig Marítim i volem treure el concurs d’idees per tenir el projecte aquest any. La intenció és que l’any que ve puguem entrar a la construcció que s’allargarà en el temps. De fet, enguany tindrem llesta la primera fase fins al passeig de Port d’Aro i a partir de 2024 pujarem cap al nord. La transformació també comporta les obres de rehabilitació del camí de ronda de S’Agaró.
Quina rebuda ha tingut el procés participatiu?
És una obra esperada i necessària perquè som un municipi que vivim principalment durant 3-4 mesos del passeig i de la platja. Malauradament, en els darrers anys no se li ha pogut donar una conservació que es mereix. El projecte està ben rebut, però no sabria valorar si la participació és bona o dolenta. Hi van participar unes 500 persones on trobem veïns de primera residència, de segona que viuen en aquest àmbit i restauradors de la zona. La varietat de persones és més important que el número. S’ha de saber què pensa qui hi va a passejar, qui hi té un negoci o qui hi té l’habitatge. Hem pogut captar les diverses realitats.
Com valora també l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat que aporten inversions com les de l’Escola Fanals, abans esmentada?
Estem contents que en el marc dels pressupostos de la Generalitat se’ns hagi tingut en compte. Parlàvem d’unes situacions molt reclamades. Una és la mateixa escola, que es portava parlant des de l’anterior legislatura i avui es consolida. Una altra partida pressupostària important són les obres a l’estació depuradora de Castell d’Aro. Quan passem de 12.000 habitants a 150.000 usuaris queda molt tensada i això donaria més garanties i qualitat al servei. Per últim, tenim la inversió en l’ampliació dels dos ponts. El 2008 es va fer l’endegament del Ridaura, que va permetre eixamplar la llera del riu i va ajudar a baixar la pressió hídrica perquè la inundabilitat quedés acotada. Els dos ponts tenen la problemàtica que són estrets i tenen pilars al mig. El 2009 l’ACA ja deia que comportaven un índex de perillositat molt més alt que si estiguessin ampliats. Des d’aleshores ha sigut una reclamació i aquests pressupostos ho incorporen.
El turisme al municipi s’ha recuperat completament?
Hem fet un comparatiu amb el 2019 i el creixement ha sigut aproximadament del 20%. No estem parlant només d’una recuperació, sinó que hem pujat respecte a la prepandèmia. Haurem de veure si la tendència es manté o és puntual per la sortida de la pandèmia.
Un dels problemes en èpoques turístiques són els talls de llum. De fet, fa poc es van reunir amb Endesa per tractar el tema. Com van les converses?
El 2022 vam patir de forma territorial talls de llum provocats per deficiències de manteniment o servei. En aquell moment, els alcaldes ens vam reunir per plantejar una queixa conjunta a Endesa. Sobretot, perquè no se’ns donava informació directa sobre l’origen del problema i les solucions. Al llarg d’aquesta tardor-hivern s’ha seguit parlant i vam tenir una reunió a principis d’any. La companyia va disseccionar el territori, va veure quins eren els problemes de dimensionament de la xarxa, va fer propostes de millora i es va comprometre a unes inversions per abans de setmana santa. A finals de març ens tornarem a veure. Em consta que s’estan produint aquestes inversions.
És factible que totes les inversions arribin a temps?
Hi ha bona predisposició per part de la companyia i hi ha un compromís ferm a la darrera reunió. Vull pensar que la companyia vol donar el millor servei i s’està adaptant a la situació. Nosaltres també hem de dimensionar serveis en aquestes èpoques.
Tindrem per fi un Carnaval com els d’abans. Què és el més destacat que ens espera?
El Carnaval és la nostra festa grossa. Ha començat el passat cap de setmana amb el sopar de colles i el canvi de tributs. A nivell de poble es viu durant 10 dies i és el primer carnaval definitivament fora de pandèmia. Les colles ho afronten amb moltes ganes, carrosses espectaculars i grans disfresses i coreografies. Esperem rebre més de 7.000 persones en aquell dissabte de rua. És una festa grossa on els veïns es mostra de forma festiva i el visitant ve perquè sap que hi haurà espectacle.
Quins són els temes que queden pendents?
Tenim feina engegada, però cal aprofundir en tres qüestions importants. La primera, les infraestructures. Aquesta legislatura hem afrontat el canvi de sanejament en el centre de Platja d’Aro i ens faltaria un canvi d’il·luminació cap a LED per ser més sostenibles. Per un altre costat, tenim un espai clar que hem d’abordar: l’habitatge. Sobretot de cara als joves que es volen emancipar i que, com a administració pública, tenim l’obligació de trobar fórmules per dotar-nos d’habitatge per cedir a ells. Partíem de 0 i avui en dia tenim 7 pisos de protecció oficial, però hem d’anar a molt més. Finalment, a l’apartat de serveis públics la principal actuació és el de l’Escola Fanals, que crearà un espai educacional, lúdic i esportiu important pel poble. En aquesta línia, a Castell d’Aro tenim la llar d’infants en barracons des de fa 6 anys i necessitem una sotscomissaria de la policia per tenir presència a tots els nuclis.
Fa una bona valoració del funcionament del govern tripartit?
Estic content amb el funcionament de l’equip de govern. Des del primer moment vaig posar sobre la taula que les decisions es prendrien de forma coordinada i consensuada. Volia fugir de la creació d’unitats estanques on cada partit governa només el seu àmbit i no mira més enllà. Perquè els pobles evolucionin s’ha d’actuar de forma conjunta i hem generat tots els debats que hem trobat oportuns.
