El Museu del Mar de Lloret de Mar (Selva) ha estrenat aquest setembre "Quan érem negrers", unes visites guiades que aborden la relació de la vila amb el tràfic d'esclaus. La proposta ofereix un recorregut pel mateix museu amb un relat "diferent", que revisa el passat indià, explica com funcionava el tràfic d'esclaus i fins i tot posa noms i cognoms als lloretencs que es van enriquir gràcies a aquest negoci.
Segons la guia Ana Peña, "Lloret és un municipi orgullós del seu passat indià, però a aquest relat li convé una revisió de la història". L'activitat, que té lloc cada dissabte de setembre al vespre, ha exhaurit totes les places disponibles, i l'organització no descarta repetir-la l'any vinent.
Fins ara, al Museu del Mar de Lloret de Mar, ubicat a una antiga casa indiana, que repassa la relació del municipi amb el mar, només es mencionava el tràfic d'esclaus en un petit panell informatiu. Ara, l'equipament ha obert una finestra al passat amb unes visites guiades, titulades "Quan érem negrers" que aborden directament la relació de la vila amb aquest negoci.
La iniciativa, impulsada per l’Àrea de Patrimoni de l’Ajuntament, té lloc cada dissabte de setembre al vespre i proposa una revisió crítica d’un relat històric "tradicionalment incomplet", segons explica la responsable de la visita i guia oficial de Catalunya, Ana Peña. "Lloret és una vila molt orgullosa del seu passat indià, però a aquest relat li convé una revisió de la memòria d’aquesta part de la història que, per tabú o per incomoditat, ha estat sovint silenciada".
El recorregut parteix de la museografia habitual del Museu del Mar, que ja narra la relació de Lloret i les rutes d’ultramar, però s'hi aporta un relat nou, centrat en el tràfic d'esclaus. S'ofereix una visita panoràmica: es comença explicant el marc jurídic per entendre quan el tràfic era una activitat legal i quan es va convertir en il·lícita. També es descriuen els ports clau, com Barcelona o Cadis, el funcionament de les expedicions, les condicions extremes a bord i les tasques que havien de dur a terme les persones esclavitzades a la seva arribada a Cuba.
A més, també es donen noms d'alguns lloretencs que es van enriquir a través d'aquest negoci, "fos com a capitans, armadors o propietaris d’esclaus", destaca la guia. "Són informacions contrastades, publicades per historiadors que han treballat àmpliament aquest tema, i que es poden trobar tant a l’arxiu de Lloret com en altres publicacions", apunta.
Lloret no era una excepció dins del panorama català. Com moltes altres viles marineres, va veure com alguns dels seus veïns feren fortuna gràcies a aquesta activitat.
Entrades exhaurides
La resposta del públic ha estat molt positiva i s'han esgotat les entrades a totes les sessions. "Ha sigut una sorpresa" apunta Peña, "estem molt agraïts de la resposta que ha tingut la visita en un mes que sol ser complicat. Sospitem que realment és un tema molt atractiu, que desperta molta curiositat, també entre els mateixos lloretencs". Des del museu, no descarten repetir la iniciativa l'any vinent.
"Les parts dolentes de la història també s'han d'explicar"
Una lloretenca que ha participat en la visita, la Raquel, subratlla la importància de mostrar les dues cares de la història: "els guanys econòmics de qui van anar a les Amèriques i, alhora, la part fosca de l’esclavitud", apunta. En la mateixa línia, una altra visitant, la Cristina remarca la rellevància de parlar obertament d’aquests fets, sense eufemismes. Apunta que en una visita guiada van parlar sobre l'esclavisme "per sobre" i li sembla interessant que ara se'n faci una visita guiada específica.
