Susagna Riera, l’exalcaldessa de Santa Coloma de Farners, renuncia a les seves funcions com a primera tinenta d’alcaldia i cap d’àrea d’Organització Interna i Recursos Humans, després que l’Audiència de Girona l’hagi condemnat a 3 anys i 6 mesos de presó per filtrar informació mèdica d’una menor víctima d’abusos sexuals intrafamiliars.
Després de la seva renúncia per carta, l’alcalde del municipi, el republicà, Joan Martí Bonmatí va emetre un decret on redefineix la Junta de Govern Local; on el regidor de Governació i Promoció Econòmica, Carles Roca, assumeix el càrrec de primer tinent d’alcalde i de l’àrea que fins ara ocupava Riera i portaveu del grup municipal Junts.
11 anys i 5 anys de presó
La causa penal contra el pare i l’oncle de la menor va acabar en sentència condemnatòria. L’abril del 2020 la secció quarta de l’Audiència de Girona els va condemnar per abusos sexuals continuats, alguns dels quals s’haurien produït a casa de l’àvia durant el temps que va assumir les funcions de guarda de la menor i dels seus germans.
Segons la sentència, els abusos van començar l’any 2006, quan la nena només tenia tres anys i vivia amb els seus pares biològics. La parella es va separar i la DGAIA va suspendre la pàtria potestat de l’acusat respecte a la víctima i a dos fills més, també menors d’edat. Els avis paterns van assumir les funcions de guarda dels menors, que van anar a viure a una població de la comarca de la Selva.
La menor va viure amb ells des de l’octubre del 2007 fins a l’any 2014. Segons la sentència, “diverses vegades, sense poder-ne precisar el número”, el pare entrava a l’habitació de la nena, la despullava, li refregava el penis per les natges i la penetrava.
La sentència precisava que els abusos van tenir lloc tant a casa dels avis de la menor com al domicili del mateix processat, també a la mateixa població.
L’any 2016, la DGAIA va deixar sense efecte la delegació de la guarda de la nena als seus avis paterns i va acordar la mesura d’acolliment per part dels serveis d’atenció a la infància i l’adolescència. Aleshores, la menor va anar a viure definitivament a un centre d’acollida.
La sentència també va considerar provat que entre el 27 de setembre del 2016 i fins al 30 de gener del 2017, l’acusat enviava whatsapps al mòbil de la menor amb missatges que buscaven “humiliar-la, menystenir-la i atemptar contra la seva llibertat i tranquil·litat”. Eren missatges amb insults i vexacions.
El 4 de novembre del 2017, el centre d’acollida on viva la nena va concedir al pare el primer permís per veure’s a soles. La sentència indicava que durant aquesta trobada també en va abusar sexualment.
Al llarg del procediment, la menor també va acabar admetent que el seu oncle patern havia abusat d’ella. La sentència va concloure que quan la nena tenia 9 anys i vivia a casa dels avis paterns, l’oncle va entrar a la seva habitació mentre dormia i li va fer tocaments. Dos anys després, quan la víctima tenia uns 11 anys, va tornar a abusar-ne sexualment durant unes vacances en un càmping de Blanes.
Una sentència que és ferma des del novembre passat, quan el Suprem va desestimar el darrer recurs de la defensa i va confirmar la resolució de l’Audiència de Girona.
