La petita va anar a viure a casa dels seus tiets quan els seus pares van marxar a viure a Múrcia. Segons l’acusat, tenien problemes amb les drogues i vivien al carrer i, per això, va decidir fer-se càrrec d’ella i del seu germà i es va quedar la tutela.
Un cop els pares van tornar a Vidreres, passats quatre anys, la nena i el seu germà van tornar a viure amb ells. Va ser a finals de novembre de 2013 que la nena va relatar els suposats abusos sexuals. Una nit, després d’un aniversari familiar, la nena va tornar de matinada de casa dels seus tiets. La mare va sospitar perquè havia trigat massa en tornar i li va demanar què havia passat. Va ser llavors, segons mare i filla, que la petita va explicar el que li havia fet el seu tiet. Després de presentar denúncia, els Mossos d’Esquadra van detenir l’home i se li va imposar una ordre d’allunyament.
A l’hora de dictar sentència, el magistrat ha tingut en compte les declaracions de l’acusat i la menor així com els informes elaborats pels forenses. En aquest sentit, considera que la declaració de la nena no reuneix el requisits suficients per a considerar-se prova suficient. De fet, la qualifica de “confusa” i “quasi caòtica”. Així mateix ho van considerar els psicòlegs, que van assegurar que el seu relat era poc creïble i indeterminat.
Durant el judici, que es va celebrar el 3 de maig, l’acusat va negar els fets mentre la menor va relatar que la va violar durant anys i que la va amenaçar si ho explicava a algú. Malgrat això, va entrar en diverses contradiccions. Entre elles, quan a preguntes de la fiscal va referir-se a un dels episodis en el qual s’haurien produït abusos i que hauria tingut lloc durant la celebració d’aniversari del seu cosí, a finals de 2013. En la seva declaració, la nena va afirmar, primer, que l’acusat “va estar a punt de violar-la” però, posteriorment, va assegurar que ” que va abusar sexualment d’ella i la va penetrar vaginalment”. Les proves forenses, a més, han determinat que no tenia l’himen íntegre però no es pot provar ni quan es va produir el trencament ni si el va perpetrar l’acusat.
La fiscal demanava l’absolució de l’acusat. La defensa també en demanava la llibertat i la imposició de costes a l’acusació particular. L’acusació particular, per la seva banda, reclamava 10 anys de presó, la prohibició d’acostar-se a la víctima a menys de 500 metres durant els 10 anys posteriors al compliment de la pena.
La sentència ha dictat l’absolució i ha declarat d’ofici les costes processals.
