Als cartells, així com als pamflets repartits pel mateix partit, es relaciona un determinat col·lectiu migrat amb la inseguretat ciutadana. El mateix dia en què van aparèixer, l’equip de govern (PSC, JxB, Grup Blanes i Blanes SI) amb el suport d’ERC, BECP i la CUP, ja va ordenar que fossin retirats de la via pública. Tanmateix, a través d’un comunicat difós a les xarxes socials del consistori blanenc, l’11 de febrer ja es va avançar que es formalitzaria una denúncia que, finalment, s’ha presentat aquest divendres.
A la denúncia es considera que, a través dels cartells i pamflets, VOX fa un assenyalament directe intencionat a un col·lectiu especialment vulnerable: les persones migrades, a les quals titlla d’il·legals. Es refereix més concretament a un grup que des de fa uns mesos està allotjat en un hotel de Blanes mitjançant un recurs d’emergència gestionat per una entitat per encàrrec de l’estat espanyol. Són persones que han demandat protecció internacional, i que a més a més tenen assignat un NIE, però encara no tenen el preceptiu permís de residència i treball fins que no es resolguin les seves sol·licituds.
La denúncia demana que, en aplicació de la Llei 19/2020 d’Igualtat de Tracte i No-Discriminació, es consideri si aquesta acció de VOX constitueix una infracció molt greu de l’article 46.6 c) sobre igualtat de tracte i no discriminació tipificada i, en cas afirmatiu, s’apliqui la sanció corresponent. També es sol·licita que valori si pot ser susceptible de denúncia davant la Fiscalia de delictes d’odi i discriminació com a suposat delicte d’odi tipificat al Codi Penal, la difusió d’aquests pamflets i si el missatge que contenen contravé la Llei d’Igualat de Tracte i No-Discriminació, ja que l’actuació concretada en el cartell que s’acompanya atempta directament contra els principis rectors d’aquesta norma.
Jordi Hernández ha remarcat: “Ja ho vaig dir en el seu moment i continuo dient que s’ha traspassat una línia vermella. No es pot titllar a cap persona, a cap col·lectiu de criminal només per una qüestió de tenir o no tenir papers. I més quan la gent a qui s’està apuntat en aquests cartells són gent que el què demana és un asil polític. El què hem fet és posar-ho en coneixement i si la fiscalia creu que ho ha de denunciar, que ho denunciïn”
Denúncia per vulnerar la llei d’igualtat de tracta i no discriminació
La denúncia de l’Ajuntament de Blanes per mitjà del seu alcalde-president, Jordi Hernández, s’ha presentat electrònicament el matí d’avui divendres a l’Oficina d’Igualtat de Tracta i No-discriminació del Departament d’Igualtat i Feminisme de la Generalitat de Catalunya. En la seva fonamentació jurídica, explica que si hi ha una de les atribucions que han de tenir els ajuntaments és vetllar per la convivència entre veïns i veïnes, així com promoure el bon tracte, la cordialitat. En definitiva: fer de Blanes un espai de no confrontació entre persones per raó del seu origen.
Després de citar diversos articles -l’Estat d’Autonomia de Catalunya, la Llei de Bases del Règim Local, el Tractat de la unió Europea i el Pacte Internacional de Drets Civils- també fa referència a la Llei 19/2020 d’Igualtat de Tracte i No-Discriminació. L’article 1 d’aquesta llei estableix que algunes de les formes de discriminació són per l’origen territorial i la xenofòbia, la raça, origen ètnic o color de pell, la llengua o identitat cultural i les conviccions religioses.
També s’assenyala que l’article 3 e) de la referida legislació defineix l’assetjament discriminatori que no s’havia vist mai. Per això, a la denúncia l’Ajuntament de Blanes entén que l’acció de VOX només té la intenció de propagar idees a la població general d’exclusió i restricció dels drets i llibertats fonamentals d’un col·lectiu determinat de persones per les raons abans esmentades.
Pel que fa a l’existència d’assetjament discriminatori a què fa referència la denúncia, s’explica que els cartells cercaven fer-ne la màxima difusió i generar un estat d’alarma a certa part de la població, manipulant i associant la inseguretat i la delinqüència a aquest col·lectiu amb un discurs fals. En conseqüència, es considera que s’utilitza el col·lectiu de persones amb protecció internacional per a la propagació de discursos d’odi, discriminació i estigmatització, utilitzant dades i informació totalment falses per generar un impacte i una bretxa en la població més vulnerable.
