El saló de sessions de la Diputació de Girona ha acollit aquest dimarts el ple del mes d’abril de l’ens supramunicipal, en el qual s’ha donat llum verda a les bases de tres línies de subvencions per millorar la qualitat dels serveis i les instal·lacions de les biblioteques de la demarcació. Són ajuts dirigits directament als ajuntaments i a les entitats municipals descentralitzades (EMD).
Dues de les línies aprovades són novetat d’aquest any. La primera té el propòsit de facilitar l’adquisició d’equips amb tecnologia RFID (identificador de radiofreqüència) per automatitzar la gestió de préstecs i el control de seguretat en biblioteques integrades al Sistema de Lectura Pública de Catalunya. Principalment, es col·laborarà en el finançament d’estacions de treball, màquines d’autopréstec i arcs antifurt.
L’import màxim de cada subvenció és de 10.000 euros, i el mínim, de 2.000. Entre els criteris que s’hi tenen en compte, té molt pes la superació de la mitjana de la demarcació pel que fa a préstecs i usuaris actius per nombre d’habitants o l’adequació del municipi als paràmetres del Mapa de Lectura Pública (superfície, fons, recursos humans i horari).
La corporació també ha impulsat enguany una línia per a obres de reforma, millora i manteniment d’equipaments de lectura pública. En aquest cas, qualsevol municipi de les comarques gironines amb un equipament bibliotecari –estigui o no registrat al Sistema de Lectura Pública de Catalunya– se’n pot beneficiar.
Els ajuts es podran destinar a un ampli ventall d’actuacions, com ara millores per garantir l’accessibilitat i la inclusivitat, la seguretat i el confort, així com per augmentar el consum d’energies renovables, o les de caràcter estructural, per a un canvi d’usos d’espais per adaptar-los a les noves necessitats. L’import màxim per subvenció és de 20.000 euros, i el mínim, de 3.000.
En aquesta línia, l’import de les despeses subvencionables està determinat pel tram de població al qual pertany cada municipi i tenen prioritat els municipis més petits i els micropobles. En aquest sentit, un municipi amb menys de 1.000 habitants podria arribar a rebre un ajut del 95 % sobre el cost de les obres. En canvi, un amb més de 30.000 en rebrà, com a màxim, el 50 %. També es té present l’any de construcció de la biblioteca o l’any de la darrera actuació de remodelatge, si hi ha hagut actuacions posteriors.
El Ple de la Diputació també ha aprovat una tercera línia de subvencions del Servei de Biblioteques. El seu objectiu és assessorar els municipis gironins i donar-los suport per a la construcció de nous equipaments o per adequar-los als requeriments del Mapa de Lectura Pública, així com per a l’elaboració i el seguiment de plans de ciutat i/o programes funcionals.
La casuística de cada municipi tindrà un paper fonamental en la valoració de les propostes. En aquest sentit, tindran preferència els municipis de més de 5.000 habitants que no disposin de servei de lectura pública o els que tinguin un edifici de la biblioteca de més antiguitat. En aquest cas, els ajuts són d’un màxim de 100.000 euros per subvenció i un mínim de 2.000.
Les bases, aprovades ara inicialment, estaran a exposició pública durant un mes i, si no s’hi presenten al·legacions, s’obrirà posteriorment el període de sol·licituds de les tres línies.
La fibra òptica i tres mocions aprovades
En la sessió d’avui del Ple també s’han aprovat inicialment dos projectes de preparació de la infraestructura per estendre el cable de fibra òptica –la Generalitat de Catalunya en farà, a posteriori, l’estesa del cable–, en línia amb les actuacions que la corporació està impulsant en els darrers anys. Són les següents:
-Els 3.055 metres de la GIV-5334, des de la C-63 fins a Brunyola (la Selva), amb un cost previst de 317.860,12 euros.
-Un tram de 392 metres a la GIV-4033, des d’Urtx fins al Vilar d’Urtx, dins el terme municipal de Fontanals de Cerdanya (la Cerdanya). El cost d’aquesta actuació és de 58.760,01 euros.
La voluntat de la corporació és que, a curt termini, els 221 municipis gironins estiguin connectats a la xarxa de fibra òptica. D’aquesta manera, s’impulsa el desenvolupament econòmic i la competitivitat del país afavorint l’equilibri territorial i la igualtat d’oportunitats.
D’altra banda, tots els grups polítics de la corporació han consensuat una moció presentada inicialment pels grups d’Independents de la Selva i Tots per l’Empordà. S’insta la Generalitat de Catalunya (el Departament d’Interior i els Bombers) a continuar treballant per aprofitar al màxim tots els recursos disponibles, «buscant l’equilibri territorial i garantint el millor servei d’emergències possible».
S’hi posa en valor el paper dels cossos de bombers voluntaris i se sol·licita la continuïtat dels parcs de bombers de la Jonquera, Calonge i Hostalric – Sant Feliu de Buixalleu, «ja sigui amb bombers funcionaris o voluntaris».
El Departament d’Interior va assignar l’any passat nous usos a aquests tres parcs de les comarques gironines i va repartir el personal funcionari a altres centres de la demarcació. En l’actualitat, el parc de la Jonquera és la seu del cos de bombers voluntaris; el de Calonge, la base logística d’arreu de la regió d’emergències i, a l’estiu, la seu dels GRAE subaquàtics, i el d’Hostalric, un espai per impartir formació.
També s’ha arribat a un consens en el redactat definitiu d’una moció que havia presentant la CUP. L’acord estableix que la Diputació de Girona elaborarà el catàleg de carreteres de la Xarxa Viària de la corporació d’interès paisatgístic a la demarcació. En tot cas, a més dels criteris d’interès paisatgístic, la Diputació mantindrà els altres criteris tècnics, sobretot pel que fa a seguretat i a la vialitat.
Finalment, i amb l’abstenció de la CUP, el Ple també ha aprovat una moció del PSC per continuar donant suport als ens locals, les entitats i els actors socials de les comarques gironines en el marc dels projectes vinculats als fons Next Generation. En aquest sentit, se’ls mantindrà l’assessorament, la consulta, l’orientació i l’acompanyament perquè puguin conèixer les oportunitats que s’obren amb aquests ajuts. Uns ajuts concebuts per impulsar la recuperació de l’economia europea després de la covid-19.
