La còmoda victòria a les eleccions municipals va permetre a Josep Bofill ser reelegit com a alcalde de l’Escala. El nou sistema de recollida selectiva, la millora de l’oferta turística, el servei de la piscina municipal o el nou planejament urbanístic són alguns dels reptes que encara el govern socialista. En parlem amb l’alcalde escalenc en aquesta entrevista per La Ciutat.
Quina valoració fan de la temporada d’estiu a l’Escala?
La temporada d’estiu ha estat una mica rara, sobretot el mes de juliol. Parlant amb comerços, bars, restaurants i hotels tenen la sensació que el mes ha estat estrany pel que fa a la constància. Hi ha hagut alts i baixos. Tot i això, l’agost ha tornat a ser extraordinari. Si mirem la temporada des de Setmana Santa, ha estat molt bona.
En quins àmbits es pot millor l’oferta turística?
Al final, acabem sent destinació turística en gran part per la platja. No hem de perdre qui som. Fora d’aquí, l’Escala fa anys que treballa en la generació d’activitats fora de temporada. Aquestes fan que hi hagi molta activitat els caps de setmana, Setmana Santa i Nadal. A banda, hem tret 2,5 milions de Next Generation en temes de transició digital i energètica, que ens aporten projectes importants: la reforma del passeig per acabar de tancar l’anella del nucli antic i un parell o tres de projectes importants respecte a la divulgació del patrimoni i espais naturals.
La idea és mantenir el turisme de platja, incloent-hi la generació d’activitats culturals i l’oferta de natura. A més, hi afegiria la part comercial. En els últims anys ha esdevingut una millora important. Els pobles del voltant ho perceben i venen a comprar aquí perquè els negocis han fet millores.
Qui balanç fa de la Festa Major?
És la traca final de temporada quan arriba setembre. Els últims anys ha estat multitudinària i aquest any hem tingut uns 30.000 participants. Una de les noves activitats era un circuit d’humor groc que es feia entorn de la platja. A més, enguany, hem redistribuït els espais. Tot i que hi ha una forta identitat de fer la festa al nucli antic, ha estat un encert desplaçar els focs i la festa final a la zona de Riells. No té aquesta tirada durant tot l’any i desplaça el nucli d’atenció a una zona que també forma part del poble.
La sequera també ha afectat a l’hora de modificar alguns actes.
Tenim una activitat molt tradicional com el corremulla. L’any passat ja vam fer el gest d’omplir els contenidors i piscines amb aigua salada i ara ho hem repetit. Una activitat que ens va fer molt de mal renunciar aquest any ha sigut el tobogan aquàtic. Vam pensar que no tocava, tot i que encara estàvem en normalitat. La sequera és un tema preocupant i som sensibles a aquesta problemàtica.
Un dels problemes d’aquest estiu ha tornat a ser la xarxa de baixa tensió. Han demanat millores a l’empresa. En quin punt es troba la situació?
Cada final de temporada fem una reunió amb els responsables de la zona. L’any passat els vam fer venir perquè expliquessin les inversions que estaven fent. El 2022 va haver-hi molts problemes, vam fer una roda de premsa i van assegurar que invertirien 4 milions i mig a la zona de la Costa Brava. Les inversions han arribat en comptagotes a l’Escala. Hi ha hagut alguna millora en algun sector del Nucli Antic, però no arriba al que es necessita: intervenció en les línies velles, deteriorades i infradimensionades, i la instal·lació d’un nou transformador que alliberi de càrrega aquestes línies.
És una guerra que fa anys que està oberta. Sembla que l’administració local hi tingui molt a fer. Hi tenim molt a dir, però a fer… poca cosa. Cada any apretem l’empresa i no pararem de fer-ho fins que aconseguim les millores.
La gestió del servei de la piscina municipal ha sigut una altra patata calenta de l’estiu. Quin és el full de ruta per aquest equipament i quins serveis són viables de municipalitzar?
Estem en el punt de l’estudi de la viabilitat econòmica de la piscina. Venim d’una concessió de 20 i escaig d’anys. Quan arrossegues un contracta de tan llarga durada, al final l’administrat acaba pagant la deixadesa del servei. Al principi, tot és nou i després les inversions són mínimes. Havíem arribat un punt en què el servei era tan nefast que vam haver de posar sobre la taula la resolució, també instada per l’empresa, que deia que no li sortien els números.
Tot i que l’empresa no havia de deixar el servei en la data pactada perquè li havien estimat els recursos, ens havíem preparat per al canvi. Va ser un èxit tenir només un dia tancada la piscina. L’endemà es va poder continuar amb els serveis previstos. El que hem fet aquests tres mesos és continuar amb el que hi havia previst i dotant de més estructura el personal, ja que hi havia diversos departaments amb deficiència de personal (socorrisme, control d’entrada i neteja). Ara estem en el moment d’acabar d’encarar la transició per obtenir el model de gestió definitiu. Esperem l’estudi econòmic i l’auditoria d’instal·lació, que ens dirà quina inversió necessita. De cara al futur, l’opció que posem políticament sobre la taula és la gestió directa, però avui dia em costa acabar d’afirmar quin serà el servei que es podrà gestionar directament i quin s’haurà d’externalitzar.
Què suposa en l’àmbit pressupostari?
És un cop important pel que fa a despesa i ingrés, ja que és una part important en el pressupost de l’Escala. Tenim una despesa corrent d’uns 21 milions d’euros i la piscina sola són 700 mil euros, que fins ara no havia d’incorporar al pressupost. Ara hi hem incorporat la meitat i l’any que ve, si és gestiona directament, s’hauran d’incorporar els 700 mil euros. Per tant, l’estudi econòmic ens haurà de detallar bé quins són aquests números perquè no siguin un llast.
S’hauran de modificar les taxes?
Les taxes del servei de piscina són econòmiques. Per aquest any no ens plantegem tocar taxes perquè no hi ha una millora substancial. Ara bé, de cara el futur, veient els increments de costos que hi ha i si podem posar els serveis a l’hora del dia, la taxa s’haurà de tocar amb una proporció realista i justa.
A la seva investidura parlava de decisions que anirien més enllà d’aquests quatre anys. El planejament urbanístic és un d’ells. Com es treballa?
És la tercera legislatura que l’encarem. L’altre dia vam fer la renovació dels membres de la comissió de seguiment. Quan ens vam plantejar la revisió del planejament hi havia dues alternatives: externalitzar-lo o assumir-lo directament amb personal propi. Es va optar per aquesta última opció perquè quan l’externalitzes els redactors no tenen la informació de primera mà i a vegades es tira enrere, com a Roses. Això, però, comportava que no seria tan ràpid. A més, la pandèmia va aturar el procés de participació ciutadana previst el març de 2020. Hem anat fent camí i ara estem en una legislatura definitiva per encarar el tancament d’aquest document.
Al principi, vam prendre la decisió de crear una comissió de seguiment on participessin tots els grups municipals del plenari. És una manera de treballar amb màxima transparència i escoltant les opinions de tots els representants de la gent. Al final, la redacció del POUM afecta a tot el municipi per més d’una legislatura.
Quins són els principals àmbits que ha de tocar?
L’Escala és un poble que està molt definit urbanísticament, no tenim possibilitats de créixer. El que hem d’enfocar és un planejament amb revisió d’usos i densitats dels diferents espais, tenint en compte l’aspecte de mobilitat sostenible. Tot va enfocat cap a una mobilitat a través de vehicle elèctric, compartit o les bicis. Serà un aspecte clau a tenir present de cara a la revisió.
Quines demandes tenen en l’àmbit de la mobilitat amb la resta de municipis de la zona?
Fa unes setmanes ens vam reunir amb els gerents de l’empresa del transport públic. És una competència que se’n va més enllà de l’àmbit municipal. Entenem que hi ha d’haver una bona aportació de la Generalitat i els municipis hem de facilitar l’accés dels autobusos. Es parla del tren de la Cosa Brava… però el tren el veig molt llunyà. Pel que fa a la mobilitat compartida, hi haurà d’haver moltes més línies de connexió amb Figueres, Camallera, Flaçà o Girona.
Tenen pendent l’aplicació d’un nou sistema de recollida de residus. Quins són els sistemes que sondegen?
Vam aplicar el nou contracte de neteja en la seva totalitat l’any passat i el mateix contracte ja preveia un nou sistema de recollida de residus i gestió. Hem de millorar el percentatge de reciclatge. Això passa per la conscienciació i un nou sistema. Tenim una tipologia de població concreta que funciona per barris. Hi ha barris més estacionals i altres de tot l’any. Hauríem de veure com funcionen i, a partir d’aquí, decidir quina tipologia hi apliquem. El primer pas que hem de fer és encarar els grans productors, que aporten un percentatge molt elevat de l’Escala. Després, mirarem quina tipologia de barris tenim. Als més residencials, segurament passarà pel porta a porta i als menys residencials haurem de veure si ho fem a través de contenidors intel·ligents o plataformes temporals.
Les targetes serien difícils d’aplicar pels turistes…
No és fàcil. Ens hem adonat que tenim molt turista nord-europeu. Sempre ens diuen que hem de prendre exemple d’aquests països, però quan venen aquí no respecten tant el medi ambient. Venen a passar-ho bé i no són tan conscients que s’ha de reciclar. Hem de fer un bon estudi per veure com hem de funcionar.
Recentment, la pesca ha sigut tema de debat al Congrés. Al final, s’ha tirat enrere la restricció de la pesca de sardines, que des de l’Escala s’havia criticat molt. Entenc que estan contents amb la decisió, però creu que s’haurà d’actuar d’alguna manera?
Si parles amb el mateix sector, estan d’acord que s’ha de fer un pla de gestió. S’ha de fer sense que toqui de mort el sector. Segons el que m’expliquen, fa un parell d’anys van anar a unes reunions on es deia que les decisions es prendrien de forma conjunta i s’han trobat amb una normativa que no havia acabat de recollir les seves demandes. El sector entén que s’ha de regular. No és que no es pesqui (hi ha molt de peix), sinó que no acaba de créixer. La mida és el hàndicap que tenim. Per tant, s’ha de regular. Per exemple, amb unes parades biològiques, que haurien d’anar acompanyades d’alguna alternativa pel sector. O li dones compensacions o el sector mor.
En definitiva, la solució ha de venir per un suport de l’Estat.
Crec que sí. Quan al nord van tenir problemes amb l’anxova, ja es va fer. Se’ls va donar subvencions i aportacions perquè fessin modificacions a les embarcacions i anar a buscar altres peixos. Imposar una aturada només de sardina durant quatre mesos no té sentit. Primer, perquè és el 80% de la seva pesca i, segon, perquè no es pot pescar solament sardina. La solució vindrà per una ajuda econòmica.
