L’Ajuntament de Girona ha batejat amb el nom de l’activista, investigadora i escriptora Dolors Condom i Gratacós una plaça del barri de l’Eixample. Aquest migdia ha tingut lloc la descoberta de la placa a càrrec de l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas; del regidor responsable del Nomenclàtor de l’Ajuntament de Girona, Martí Terés; del president de l’Associació de Veïns de l’Eixample, Joan Jorba; de la presidenta dels Amics de la Unesco de Girona, Dolors Reig, i d’alumnes i membres de l’equip de l’Institut de Ciències de l’Educació Josep Pallach, Roser Adroher i Miquel Àngel Ruiz. L’acte també ha comptat amb la presència de familiars de Dolors Condom i de representants de l’equip de govern (JxCat i ERC) i dels grups municipals de Guanyem i del PSC.
“Avui fem un reconeixement a la docència, aquella que es fa des de la passió, que fa que els i les alumnes s’enamorin amb els clàssics i el llatí. És important que es reconegui aquesta disciplina, aquesta feina magnífica que va fer la Dolors Condom. D’altra banda, vull agrair a la Xarxa Dones Girona pel seu treball dia rere dia per reivindicar el paper de tantes dones que han fet tant per la història i per construir la nostra societat, i que normalment han quedat invisibilitzades”, ha afirmat l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas.
Aquest punt, fins ara sense denominar, està situat a l’encreuament dels carrers de la Creu, de Barcelona i de Francesc Ciurana i Hernández. La Comissió del Nomenclàtor de Girona i el Ple van aprovar el nom arran de les peticions de la Xarxa Dones Girona, CUP – Crida per Girona, Convergència i Unió, l’Associació de Veïns de l’Eixample i l’Associació Amics de la Unesco de Girona.
“Des de la Comissió del Nomenclàtor ens agrada que arribin propostes de noms perquè significa que la ciutadania se sent més propis els llocs de la ciutat. A la vegada amb aquestes accions recordem a persones que s’han compromès amb la ciutat, ens enorgulleix poder-les recordar”, ha afirmat el regidor Martí Terés.
Dolors Condom i Gratacós va néixer a Palamós el 4 de març de 1926 i va morir a Girona el 5 de març de 2016. Catedràtica de llatí, investigadora i traductora d’autors clàssics, va dedicar tota la seva vida a la docència i a la investigació lingüística. Va estudiar batxillerat a l’Institut de Girona i el 1947 va obtenir el títol de mestra i, els anys següents, la llicenciatura de Filosofia i Lletres en l’especialitat de Clàssiques.
Va exercir com a professora de llatí al Col·legi Universitari de Girona, depenent de la Universitat Autònoma de Barcelona i com a catedràtica de llatí de l’Institut Vicenç Vives, a partir de 1970. Va rebre diversos reconeixements i guardons com ara la Medalla President Macià atorgada per la Generalitat de Catalunya (1991), homenatge per part de la Societat Espanyola d’Estudis Clàssics (2003) i el reconeixement en la XV edició del Premi Mestres 1968 (2009).
Entre la seva obra destaquen llibres de docència, articles de divulgació científica, escrits universitaris i periodístics i col·laboracions a diverses revistes, entre les quals la Revista de Girona. La seva aportació més rellevant va ser la difusió de la llengua llatina i la renovació didàctica de les llengües clàssiques. Va formar part com a vocal del Club d’Amics de la Unesco de Girona.
