Girona ha concedit gairebé 1.900 ajudes d’urgència a famílies de la ciutat a qui la crisi de la covid-19 ha sumit en la pobresa crònica i no poden comprar menjar o afrontar les despeses d’habitatge. En comparació amb el primer semestre del 2019, són fins a un 34% més. En paral·lel, les conseqüències de la pandèmia continuen fent-se evidents en el dia a dia dels serveis socials. Entre gener i juny, ja s’han atès més de 7.000 gironins.
D’aquests, la majoria tenen fills menors a càrrec i més de la meitat sobreviuen amb ingressos mensuals inferiors als 1.000 euros. La regidora de Drets Socials, Núria Pi, explica que durant el segon trimestre també han crescut els qui s’han vist obligats a demanar ajuda per primer cop.
Les dades dels serveis socials de l’Ajuntament de Girona exemplifiquen l’abast de la crisi de la covid-19. I malauradament, com concreta Núria Pi, són un reflex que “les conseqüències de la pandèmia se seguiran patint durant molt de temps”.
Entre gener i juny, els serveis socials han atès 7.287 persones. A les situacions de precarietat laboral s’hi sumen també aquelles altres de fragilitat social. “La covid ha afectat més les famílies amb ingressos inestables, les que depenen d’ajudes puntuals, i també totes aquelles persones que no tenen cap xarxa de suport”, concreta la regidora.
De fet, durant el segon trimestre, fins al 57% de les 3.579 persones que han atès els serveis socials sobreviuen amb menys de 1.000 euros al mes. I una de cada deu (en concret, 395) no té cap mena d’ingrés. En paral·lel, Núria Pi també posa l’accent en què “el 60% té menors a càrrec, i moltes vegades es tracta de famílies monoparentals en què la mare viu sola amb els fills”.
Els efectes de la pandèmia també es deixen notar amb aquelles famílies que han hagut de recórrer als serveis socials per primera vegada. Al primer trimestre del 2021, van ser-ne 520. I entre gener i juny, 551 més. “Aquestes demandes continuen creixent i això ens demostra la magnitud que té l’impacte del virus”, explica la regidora de Drets Socials.
Creixen els ajuts d’urgència
De totes les demandes que arriben a serveis socials, més de la meitat fan referència a problemes econòmics i de subsistència. I un 28% més, a dificultats per afrontar les despeses d’habitatge. Però de totes les ajudes que s’articulen des de l’Ajuntament de Girona, n’hi ha un grup –les d’urgència social- que evidencien la situació de pobresa crònica que ha deixat la covid-19.
Durant el primer semestre, s’han arribat a donar 1.888 ajudes d’aquest tipus. Són fins a un 34% més si es comparen amb el mateix període del 2019, quan encara no hi havia pandèmia. Gairebé la meitat (924) s’han destinat a alimentació. N’hi ha hagut 447 relacionades amb l’habitatge (dins les quals hi ha situacions d’emergència habitacional) i 240 per afrontar situacions de pobresa energètica.
650.000 euros
Entre gener i finals de juny, l’Ajuntament de Girona ha destinat 650.000 euros a aquests ajuts d’urgència (al 2019, van ser-ne poc més de 400.000). “Parlem de situacions de vulnerabilitat extrema, en què s’han de cobrir necessitats bàsiques com les de comprar menjar”, concreta Núria Pi.
La regidora també avança que, en els propers mesos, les ajudes d’urgència per pobresa energètica segurament aniran en augment. Sobretot, pels efectes de l’augment en el preu de la llum. Entre abril i juny, per exemple, des de serveis socials s’han arribat a fer fins a 306 informes de vulnerabilitat energètica.
27 famílies en emergència habitacional
Per últim, les dades de serveis socials també recullen una altra de les situacions cruentes que deixa la crisi: la d’aquelles famílies que no tenen lloc on viure. Actualment, a la ciutat n’hi ha 27 que es troben en situació d’emergència habitacional i per a qui l’Ajuntament està buscant recursos. D’aquestes famílies, n’hi ha nou a qui la mesa ja els ha assignat un pis i s’espera que puguin signar el contracte en les properes setmanes.
Al llarg d’aquest 2021, els serveis socials de Girona ja han allotjat 34 famílies que es trobaven en una situació “d’urgència greu”. Totes elles corrien un risc evident de trobar-se al carrer i no tenien cap opció d’aconseguir un habitatge per mitjans propis.
