El plenari de Girona ha donat llum verda a la conversió progressiva, en un termini de deu anys, de gairebé 10.500 places d'aparcament gratuït al carrer en espais de pagament. La major part d'aquestes seran zones verdes —concretament, unes 8.500 places— mentre que la resta es distribuiran entre zones blaves i taronges, aquestes últimes ubicades en àrees perifèriques.
Aquesta iniciativa ha comptat amb el suport del govern local i del PSC, mentre que Vox s'hi ha manifestat contrari. Pel que fa a la modificació pressupostària per valor de 950.000 euros, destinada a diverses inversions municipals, només l’equip de govern hi ha votat a favor.
Reglament específic per a l’estacionament públic
La implantació d’aquest ampli paquet d’aparcaments regulats forma part d’un reglament concret que abasta tant l’estacionament a la via pública com als pàrquings subterranis municipals.
Davant aquesta nova realitat, el ple ha acordat que la gestió òptima serà assumida directament per l’Ajuntament mitjançant els seus propis recursos humans o bé externalitzant-la amb entitats del tercer sector.
Isaac Sànchez: "l'espai públic és un recurs limitat"
El regidor de Mobilitat, Isaac Sànchez, ha remarcat que el reglament pretén "integrar tot l'estacionament de la ciutat en un sol marc normatiu coherent" i ha ressaltat que "l'espai públic és un recurs limitat" davant les "necessitats complexes" actuals. També ha afirmat: "No es pot destinar l'espai viari per a l'aparcament privat de manera il·limitada" i ha justificat així la necessitat d’"aquesta regulació en defensa de l'interès general".
Evolució prevista dels aparcaments a Girona
A hores d’ara, Girona compta amb 2.339 places regulades: 884 són zones blaves i 1.455 verdes. El projecte aprovat contempla afegir-ne fins a 10.433 noves places, junt amb 832 espais destinats a càrrega i descàrrega controlats via aplicació mòbil.
Diferenciació segons ús i zona geogràfica
Sànchez explica que entre les noves places gratuïtes passaran a ser de pagament dues tipologies: unes 806 places blaves, localitzades als barris amb més activitat comercial com ara Eixample Nord i Sant Narcís per potenciar la rotació dels vehicles; i fins a 8.499 places verdes amb tarifes reduïdes dirigides als veïns, prioritzant aparcament proper al domicili habitual.
Zones taronges per estacionaments perifèrics llargues estades
A més s’incorporarà una tercera categoria: les zones taronges, que sumaran un total de 1.128 places situades en àrees perifèriques. Aquestes estan pensades per estacionaments prolongats durant tot el dia amb tarifa fixa reduïda perquè els visitants provinents d’altres punts deixin el vehicle fora del centre urbà i continuïn el trajecte caminant o mitjançant transport sostenible.
Mètode gradual i participatiu
Sànchez també ha avançat que aquest desplegament es farà fasejada des del nucli central cap als barris exteriors, sempre mantenint diàleg obert amb associacions veïnals i comercials: "Creixerem al ritme que la ciutat necessita... L'objectiu final és reduir els cotxes que donen voltes buscant aparcament", destacava.
Tensions polítiques sobre la mesura
L’acord va prosperar gràcies als vots conjunts dels grups governants (Guanyem, Junts i ERC) junt amb el PSC; mentre Vox va votar-hi en contra i el portaveu popular no va assistir pel motiu mèdic comunicat.
D’altra banda, Josep Palouzie (PSC) va valorar positivament aquesta gestió directa municipal perquè és "prou encertada i garantista", però Francisco Javier Domínguez (Vox) va criticar durament: "multipliqui per sis els aparcaments de pagament al carrer... Trobar lloc gratuït serà una excepció".
46 parades de la Devesa, sense pròrroga
El ple també ha aprovat les bases que regiran el concurs de les noves autoritzacions de les parades als mercats de la Devesa i Can Gibert del Pla (que seran per a quinze anys). La vicealcaldessa i regidora de Promoció Econòmica, Gemma Geis, ha recordat que les bases recullen, de facto, allò que estableix l'ordenança aprovada aquest 2026. Entre d'altres, fixa una reducció de les parades a la Devesa -tant els dimarts com els dissabtes- perquè hi hagi "un mercat més ordenat i augmenta el control damunt les autoritzacions".
Geis ha subratllat que, durant el "període transitori" que ara s'obre fins que es convoqui el concurs, els actuals marxants de la Devesa tindran una pròrroga de les autoritzacions. Exceptuant, això sí, aquells qui no es trobin al corrent de pagament i a qui ja se'ls havia advertit prèviament perquè es posessin al dia. En concret, això afecta 34 parades del mercat dels dimarts i 12 del dels dissabtes.
La vicealcaldessa també ha posat l'accent en què, dins el nou concurs, s'exigirà als marxants "una obligació estricta de la gestió de residus". Geis ha precisat que s'obligarà cada paradista a fer "un projecte de gestió" de les escombraries, perquè cadascun retiri i dipositi als contenidors corresponents les deixalles que generen. Per últim, Geis ha subratllat que, per primer cop, a les bases es recull "de manera explícita" el grau de protecció de la Devesa, qualificada com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN).
Les bases s'han aprovat amb els vots a favor de l'equip de govern, l'abstenció del PSC i el vot en contra del regidor de Vox. Els socialistes s'han abstingut perquè, com ha concretat la seva portaveu Bea Esporrín, troben a faltar "més concrecions tècniques", creuen que hi ha massa "marge de discrecionalitat per part de l'Ajuntament" i no hi ha "una regulació prou definida sobre la protecció de l'arbrat".
Per últim, el ple ha aprovat l'acord que va segellar l'equip de govern amb els sindicats per quan calgui activar d'urgència les brigades i el personal municipal fora d'hores en cas d'emergències. El pacte es concreta amb una compensació fixa al salari i, quan s'activi el dispositiu, la retribució de les hores d'acord amb el temps d'intervenció. El punt ha tirat endavant per unanimitat.
