El balanç oficial de criminalitat corresponent al primer trimestre de 2026, publicat pel Ministeri de l’Interior, revela un augment significatiu dels incidents relacionats amb la seguretat a l’espai públic de la ciutat de Girona. En concret, si s’agreguen les dades sobre furts, robatoris amb violència o intimidació i sostraccions de vehicles, es registra un increment proper al 10% en aquests tipus d’infraccions.
Les estadístiques indiquen que els delictes contra la propietat es mantenen estables respecte al mateix període de l’any anterior, mentre que les variacions en els casos relacionats amb delictes sexuals no presenten canvis notables.
Dades detallades sobre furts i robatoris
Segons el document oficial, els furts han experimentat una pujada del 12,7%, passant dels 551 incidents registrats fins als 621. Considerant conjuntament els furts, robatoris amb violència o intimidació i sostraccions de vehicles, els casos vinculats a la inseguretat ciutadana en espais públics han crescut un 9,8%, elevant-se des dels 654 fins als 718 episodis notificats.
Aquestes xifres contrasten amb una prudència més elevada per part dels habitants pel que fa a la prevenció davant ciberdelinqüència i coincideixen amb una lleugera reducció —encara insuficient— en delictes contra la llibertat sexual.
Reclamacions polítiques per reforçar la videovigilància
La situació descrita ha portat el grup municipal PSC-Girona pel Canvi a presentar una moció que exigeix que les càmeres de seguretat ja instal·lades funcionin correctament per convertir-se en eines efectives tant per prevenir com per investigar fets delictius. Actualment, Girona disposa d’un sistema variat format per càmeres destinades al control d’accés, videovigilància d’espais públics, supervisió de la Zona de Baixes Emissions i radars; però moltes d’aquestes instal·lacions estan fora d’operativitat o simplement no funcionen.
El regidor socialista responsable de l'àrea, Josep Palouzié, ha assenyalat que altres municipis han apostat fermament per ampliar els sistemes de videovigilància com a complement essencial dins les polítiques públiques de seguretat. En aquest sentit, destaca Lleida, on està previst desplegar una xarxa propera a les tres-centes càmeres; així mateix, Mataró planteja una instal·lació formada per unes cent cinquanta unitats.
Palouzié explica: “Més enllà de la seva utilitat com a prova judicial, les càmeres tenen un efecte dissuasiu evident i, integrades amb sistemes intel·ligents, permeten obtenir una visió global dels espais públics i detectar incidències amb més rapidesa. I el que és més important, contribueixen de manera decisiva a la garantia del dret a la seguretat”.
Sistema integrat vinculat al Centre de Coordinació Municipal
Els socialistes també demanen impulsar un sistema integral que interconnecti totes les càmeres municipals mitjançant una plataforma única associada al Centre de Coordinació Municipal. L’objectiu és centralitzar tota la informació captada perquè pugui ser gestionada eficientment i augmentar així tant la capacitat reactiva davant fets delictius com els recursos disponibles per als processos d’investigació policial.
A més reclamen instal·lar dispositius addicionals en aquells punts identificats com prioritaris segons criteris policials i instar el govern local perquè consideri explícitament la seguretat ciutadana com un servei públic fonamental.
En paraules del regidor Josep Palouzié: “Si els problemes es concentren a l’espai públic, hem d’adoptar mesures que ajudin a prevenir i dissuadir els comportaments delictius (i incívics). Les càmeres serveixen per prevenir, per actuar amb més eficàcia i per aportar proves quan els fets arriben als jutjats”.
