Girona torna a estar al focus, i no precisament per bones notícies. Les últimes dades de l’Observatori de Fiscalitat de Residus de la Fundació ENT confirmen que la ciutat és la segona capital de l’Estat amb la taxa de brossa més alta, només per darrere de València. Els gironins paguen 238 euros anuals per llar, una xifra que supera àmpliament la mitjana espanyola, que se situa als 122 euros.
Però el que encén més els ànims no és tant el preu com l’estat real de la ciutat. Segons diversos veïns, "els carrers estan plens de deixalles, contenidors desbordats, bosses acumulades a peu de vorera i cada cop hi ha més rates". Un panorama que molts descriuen com a “de deixadesa absoluta”.
Una Girona que no s’assembla a la de fa uns anys
La percepció és compartida: la ciutat que abans lluïa com una de les més cuidades de Catalunya, avui presenta un aspecte que preocupa i indigna. “Pagaria encantada si el servei fos bo, però no ho és. El problema és que no tenim servei", denunciava una veïna en una entrevista a RTVE. Un altre resident era encara més contundent: “Fa fàstic Girona. On visc jo han sortit rates.”
Les imatges i testimonis que circulen als barris donen suport a aquesta sensació generalitzada: els gironins paguen més que gairebé ningú, per un resultat que molts consideren “inacceptable”.
Una gestió en entredit
Amb la taxa disparada i els carrers bruts, els dards polítics no han tardat a aparèixer. Els veïns apunten directament a l’equip de govern liderat per Lluc Salellas —i per extensió, a Guanyem Girona i la CUP— així com a les empreses responsables de la recollida. Sovint es denuncia una imatge de desconnexió entre el govern local i la realitat quotidiana dels barris.
“És com si visquessin en una Girona paral·lela, una on tot va bé”, lamenten alguns ciutadans. Mentrestant, la brutícia es va acumulant i la paciència s’esgota.
Una taxa imposada per llei, però desigual entre ciutats
Tot i que la taxa de residus és obligatòria per a municipis de més de 5.000 habitants —arran de la Llei estatal de residus de 2022— les diferències entre ciutats són enormes. Mentre Girona paga gairebé 240 euros, a capitals com Toledo la taxa és de només 56 euros, i a Palència de 57. L’encariment general d’aquest impost ha estat del 30% en un any, la pujada més forta de la dècada.
Segons els experts fiscals, aquesta desigualtat i la complexitat de les ordenances municipals han desencadenat una allau de reclamacions que podria acabar als tribunals.
Els gironins, cansats de pagar per un servei que no arriba
Les queixes no paren de créixer. Moltes famílies admeten que el cost és “asfixiant”, especialment en un moment de dificultats econòmiques, i que el que reben a canvi no està a l’altura. A més, alerten que la situació no només afecta la qualitat de vida, sinó també la imatge de ciutat i fins i tot la salut pública.
Els objectius oficials de la taxa —millorar el reciclatge, augmentar la recollida selectiva i reduir emissions— estan, segons els veïns, molt lluny de complir-se.
Una conclusió clara
Amb un dels costos més alts de tot Espanya i un servei que, a ulls de molts, no funciona, la ciutat afronta una crisi de confiança. Els gironins reclamen gestió real, menys discursos i una resposta urgent a un problema que ja no es pot ignorar.
La ciutat paga com una capital d’excel·lència. Els veïns exigeixen, simplement, que també ho sembli.
