Els preus del lloguer a la ciutat de Girona han frenat la seva escalada i registren un descens moderat de l’1,2% en el segon trimestre de l’any, situant-se en una mitjana de 817,34 euros mensuals. Tot i aquest petit respir, el cost de l’habitatge continua sent sensiblement més elevat que fa un any. Així ho recull l’informe trimestral de la Cambra de la Propietat Urbana de Girona, que analitza l’evolució del mercat a les principals localitats de la demarcació.
El retrocés arriba després que Girona assolís a principis d’any el seu màxim històric, amb una mitjana de 827,01 euros el primer trimestre, impulsada per una pujada del 22% respecte del període anterior. Malgrat la davallada, l’estudi recorda que els 817 euros actuals continuen sent superiors als 781,38 euros que es pagaven el segon trimestre del 2024, fet que confirma un augment interanual del 4,6%. Girona es manté, de fet, com la ciutat amb els lloguers més alts entre les poblacions analitzades.
La fotografia, però, varia segons el municipi. Olot és la ciutat que experimenta el creixement més intens: els preus han pujat un 10% en només dotze mesos. Llogar un pis a la capital garrotxina costa ara 579,51 euros, 59 euros més que fa un any. A Figueres, la tendència també és alcista, amb un increment del 6,6% que situa el preu en 581,73 euros mensuals.
A la Costa Brava, en canvi, el panorama és més estable. Les localitats de Sant Feliu de Guíxols i Palamós registren un preu mitjà de 745,21 euros, pràcticament idèntic al de l’any passat (només un 0,04% més). Segons la Cambra, la regulació dels lloguers ha contribuït a frenar l’escalada en aquesta zona i ha situat el mercat en línia amb la mitjana catalana —sempre excloent Barcelona, que continua sent una realitat a part.
L’informe evidència que, tot i les diferències territorials, el mercat del lloguer a les comarques gironines continua caracteritzat per la pressió de la demanda, l’oferta limitada i l’impacte desigual de les polítiques de contenció. Tot plegat dibuixa un escenari on Girona torna a respirar lleugerament, però on l’accés a l’habitatge segueix sent un dels grans reptes de la demarcació.
