El PSC de Girona ha proposat la creació d’una Casa de les Cultures com a nou espai municipal al servei de les entitats, les associacions i les diferents comunitats culturals de la ciutat. La iniciativa vol facilitar activitats, projectes i espais de trobada i reforçar, segons els socialistes, el paper de la cultura com a eina de participació i cohesió social.
La proposta parteix d’una concepció àmplia de la cultura, que inclou tant les expressions vinculades a diferents procedències i tradicions com la cultura popular, les arts, la creació contemporània i les iniciatives impulsades directament per la ciutadania.
Un espai per fer tallers, assajos i activitats
La portaveu del grup municipal del PSC, Bea Esporrín, planteja que la Casa de les Cultures sigui un equipament “útil, accessible i obert” on les entitats puguin reunir-se, organitzar tallers, assajar, desenvolupar projectes o celebrar activitats.
“No es tracta només de disposar d’un local, sinó de facilitar que les iniciatives culturals arrelin i tinguin continuïtat”, ha assenyalat.
Els socialistes proposen que el projecte incorpori també mecanismes de suport a la cultura de base, com criteris clars per a la cessió d’espais, assessorament tècnic, recursos per difondre les activitats i canals estables perquè les entitats participin en el funcionament de l’equipament.
“La cultura de base és essencial per a la vitalitat de Girona”, ha defensat Esporrín, que reclama que l’Ajuntament reconegui i doni suport a la feina que desenvolupen les associacions culturals.
El PSC planteja que la futura Casa de les Cultures no funcioni de manera aïllada, sinó coordinadament amb la Xarxa de Centres Cívics i la resta d’equipaments culturals de Girona.
La definició dels usos de l’espai, el model de gestió i les condicions d’accés també haurien de comptar, segons la proposta socialista, amb la participació directa del teixit associatiu i de les comunitats culturals de la ciutat.
“La cultura compartida no consisteix a uniformitzar”
El primer secretari del PSC de Girona, Pere Parramon, ha defensat que les polítiques culturals municipals han de tenir en compte la diversitat d’expressions que conviuen a la ciutat. “La cultura compartida no consisteix a uniformitzar les diferències, sinó a construir un espai comú en què tothom pugui aportar la seva veu”, ha afirmat.
Parramon també ha reivindicat la cultura com un dret i ha defensat que les administracions han de facilitar que la ciutadania pugui participar activament en la vida cultural, més enllà de la seva capacitat econòmica o dels recursos propis de cada entitat.
“Una ciutat culturalment viva no és només aquella que ofereix cultura, sinó també aquella que fa possible que la ciutadania la creï”, ha conclòs.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat