Girona acull l’exposició “Tres dies d’abril” que relata la proclamació de la República a Catalunya

És un recull d’imatges i testimonis de l’esclat popular que hi va haver entre el 14 i el 17 d’abril de 1931 a tot el territori

Exposició Tres dies d'abrilImatge cedida per l'Ajuntament de Girona

El Museu d’Història de Girona inaugura avui l’exposició del Memorial Democràtic “Tres dies d’abril. 90 anys de la proclamació de la República”. La mostra recull prop d’un centenar d’imatges i de testimonis que descriuen l’esclat popular que es va viure arreu del territori entre els dies 14 i 17 d’abril de 1931, just després de la proclamació de la República que va fer Francesc Macià. L’acte d’obertura de la mostra, que es podrà veure fins al 6 de juny, coincideix amb els actes de commemoració dels 90 anys de la proclamació de la República. Aquest matí, el vicealcalde i regidor de Cultura de l’Ajuntament de Girona, Quim Ayats, la directora general de Memòria Democràtica, Gemma Domènech, i el comissari de la mostra, Oriol Dueñas, han presentat l’exposició en roda de premsa.

Dies com el d’avui és necessari posar en valor la tasca que van realitzar el primer alcalde republicà de Girona, Miquel Santaló, i la primera dona regidora de l’Ajuntament de Girona, Antònia Adroher. Des del govern republicà de Girona van impulsar els valors i principis de la República catalana basats en la tolerància, llibertat, igualtat i la justícia social. Darrere hi havia un projecte global reformista i de democratització, on la cultura, l’educació i la cura de la ciutadania eren uns pilars fonamentals“, ha assegurat el vicealcalde, Quim Ayats.

L’exposició relata com es van viure aquelles jornades des dels pobles i les ciutats de Catalunya, posant el focus al territori i fugint del centralisme de Barcelona. Per això, la mostra s’ha configurat, en bona part, a partir de les instantànies fetes per gent anònima i fotògrafs amateurs, no professionals, que van immortalitzar aquells moments. Diversos arxius fotogràfics municipals i comarcals, i també privats, hi han col·laborat cedint els seus fons.

L’estructura de l’exposició també és destacable. El disseny és obra de l’escenògraf Ignasi Cristià, que ha donat forma a dues peces amb figura d’estrella de papiroflèxia (origami), buscant reforçar la idea de la bellesa d’aquelles jornades, però també la inestabilitat i la fragilitat del període republicà.

“Tres dies d’abril. 90 anys de la proclamació de la República” és una exposició itinerant que es va poder veure al Palau Robert de Barcelona des del 13 d’abril fins al 9 de maig. El Museu d’Història de Girona acull ara la mostra des d’avui i fins al 6 de juny. Posteriorment es podrà veure a Lliçà d’Amunt, Gelida, Corbera d’Ebre, Manresa, Terrassa i Calella, entre altres.

Per a adherir-se a la commemoració dels 90 anys de la proclamació de la República, el Museu d’Història de Girona va programar un cicle de conferències, amb el títol genèric de “Republicanes”, centrat en relatar la història de les dones que van tenir un paper important en la gestió de la cultura, l’educació, la política i la societat d’aquella època, i que van contribuir a canviar significativament el seu entorn social i ciutadà. Les conferències, que es poden recuperar al canal de Youtube de Girona Cultura, han estat: “La dona gironina durant la II República”, a càrrec de Gemma Busquets, “Aurora Bertrana, textos i articles per a la República”, amb Neus Real Mercadal, i “Les mestres de la República”, amb Salomó Marquès Sureda.

El somni republicà

Aquells tres dies d’abril de 1931 van donar lloc a allò que alguns autors han anomenat el somni republicà. Després de la victòria de les candidatures republicanes a les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931, Francesc Macià va proclamar la República Catalana el 14 d’abril, amb la voluntat que fos un estat integrat dins una Federació Ibèrica. Hores més tard, la República va ser proclamada arreu del territori de l’Estat.

Aquells tres dies van ser viscuts amb emoció i alegria per una part important de la població, que esperava un canvi polític des de feia dècades. Les esperances estaven posades en una nova etapa que havia de portar llibertat, igualtat i laïcisme.

Però la República Catalana proclamada per Macià va durar poc. El 17 d’abril de 1931, després d’intenses negociacions, Macià va arribar a un pacte amb els representants del govern provisional espanyol. En virtut de l’acord, va acceptar rebaixar la independència catalana i es va instaurar la Generalitat de Catalunya com a govern autònom dins l’Estat espanyol.

Un llibre – catàleg

A banda d’organitzar l’exposició, la Direcció General de Memòria Democràtica i el Memorial Democràtic han publicat el llibre República a Catalunya: ciutadania i autogovern, de la catedràtica d’Història Contemporània de la Universitat Rovira i Virgili Montserrat Duch. El volum ofereix una panoràmica general sobre aquella etapa històrica. Explica els precedents que van fer possible la proclamació de la República i el desplegament posterior del projecte republicà, trencat després per la Guerra Civil i la instauració de la dictadura franquista.

El llibre s’ha editat en forma de catàleg per donar-hi un caràcter eminentment visual. Incorpora diverses de les imatges que es poden veure a l’exposició “Tres dies d’abril” i d’altres que serveixen per il·lustrar els principals esdeveniments del període.

El web

El Memorial Democràtic també ha presentat un nou web que recull tota la informació dels actes de commemoració del 90 aniversari de la República. L’exposició “Tres dies d’abril” i el llibre República a Catalunya: ciutadania i autogovern hi tenen un apartat específic. El web també informa d’altres activitats culturals, col·loquis i celebracions de l’efemèride i posa a disposició de les escoles i d’altres entitats tot un seguit de recursos i materials didàctics.