Figueres estrena una nova ruta patrimonial que ressegueix part de la història de la ciutat a través de 22 panteons del cementiri. Cronològicament, la ruta s’estén des de les darreries del segle XIX fins al final de la Guerra Civil. Està disponible en quatre idiomes a través d’una audioguia digital que es descarrega mitjançant un codi QR. L’itinerari ressegueix els panteons més rellevants (tant arquitectònicament com escultòrica) i, a través d’ells, s’explica als visitants quins personatges van encarregar-los i qui van ser els arquitectes i escultors que van construir-los. Entre d’altres, hi apareixen el primer germà de Dalí, el benefactor Màxim Galí Nouvilas, la baronessa de Rodas o el comerciant, banquer i polític Tomàs Roger Larrosa.
La nova ruta patrimonial del cementiri de Figueres té 24 punts de veu, que permeten resseguir part de la història de la ciutat a través de la documentació de 22 panteons. S’han escollit aquells que són més rellevants pel que fa arquitectura o escultura, i també tenint en compte personatges destacats i fets històrics de la ciutat. Cronològicament, abasta des de finals del segle XIX fins a les acaballes de la Guerra Civil.
El fil conductor de la ruta, doncs, són tant els mateixos panteons com també els personatges figuerencs que van encarregar-ne la construcció i els arquitectes i escultors que van aixecar-los. Entre d’altres, al llarg de la ruta, el visitant passarà per davant les tombes del primer germà del pintor Salvador Dalí; el benefactor Màxim Galí Nouvilas; el president de la Cambra Agrícola de l’Empordà i defensor dels drets dels terratinents, Eusebi de Puig Rich; els pastors protestants López Rodríguez Murray; el catedràtic de física Joan Maria Bofill; el comerciant, banquer i polític català Tomàs Roger Larrosa, o el general Reginald Miles (assassinat a l’hotel París el 1943). També hi són presents la baronessa de Rodas, Mercedes de Puig, o la promotora i avançada en el seu temps Adela Melis.
Entre els arquitectes que van projectar els panteons destaquen Rafael Puig i Puig, Leandre Albareda, Agustí Font Carreras, Agustí Domingo Carreras, Josep Azemar, Ricard Giralt Casadessús, Pelayo Martínez o Emili Blanch. I entre els escultors, la ruta permet veure obres de Josep Llimona, Venanci Vallmitjana, Frederic Marès, Llorenç Cairó, Manuel Fuxà o la nissaga Novoa.
A partir d’un codi QR
La ruta patrimonial es fa de manera autoguiada a partir d’un codi QR que hi ha a la cartel·la situada a la porta vella del cementiri de Figueres (punt en què s’inicia l’itinerari). L’audioguia digital està disponible en quatre idiomes i també inclou textos locutats per a persones amb diversitat funcional auditiva. Cadascun dels punts de l’itinerari està geolocalitzat en un mapa.
La ruta s’ha impulsat des de l’Ajuntament de Figueres i qui s’ha encarregat de documentar-la i estructurar-la és la historiadora de l’art i doctora en Humanitats Mariona Seguranyes. Durant l’itinerari, quan s’ha localitzat, s’ha adjuntat el projecte dels panteons (que es conserven a l’arxiu municipal).
La nova ruta patrimonial es pot fer sempre durant l’horari d’obertura del cementiri. Hi haurà, però, dues visites guiades excepcionals, que es faran aquest dissabte al matí. Per apuntar-s’hi, és imprescindible fer reserva prèvia a l’oficina de turisme.
