El Museu de la Dona de Tossa de Mar enllesteix la seva planta baixa

S’hi ha portat a terme la digitalització del relat etnogràfic de “Ses dones d’en marc” i “Ses dones d’en terra”

A partir d’aquest dissabte ja es pot visitar la planta baixa del Museu de la Dona de Tossa, on s’han finalitzat les tasques de digitalització.

Aquest espai, batejat com “Ses dones d’en marc” i “Ses dones d’en terra”, conté el relat etnogràfic sobre els oficis relacionats amb el mar i el camp que exercien les dones abans de l’arribada del turisme a Tossa. Aquest relat està digitalitzat a través d’un dispositiu tàctil que conté tota la informació inventariada sobre les peces exposades en aquesta planta i de dos documentals amb testimonials i fotografies.

En aquests audiovisuals, deu dones de Tossa, d’entre 30 i 100 anys, expliquen el seu testimoni per narrar en primera persona la seva experiència actual o de quan eren joves i es dedicaven, a més de la feina domèstica, a treballar en àmbits com la pesca o la verema, que tradicionalment s’imaginen com a masculins, però on la contribució de la dona ha estat fonamental.

Eva Barnés, regidora d’Igualtat, explica que “el testimoni d’aquestes dones és un actiu amb un valor incalculable i estem infinitament agraïdes de la seva col·laboració. Són la història viva de Tossa i volem construir el museu des d’aquesta memòria històrica i la participació activa de la gent del poble”.

Dones com n’Adela Fábregas, na Socors Ribas i na Maria Rabassa descriuen oficis com el de remendadora, saladora o venedora de peix, tasques de l’àmbit de la pesca que feien moltes vegades de forma combinada per contribuir a l’economia familiar. També na Gemma Navarra, la veu més jove, explica la duresa de la seva professió com a marinera i patrona.

En la part agrícola, na Carme Feliu, de 100 anys, na Carme Torrent i les germanes Carme i Joana Ferrer Ruaix, i les germanes Carme i Consuelo Nualart descriuen l’aprofitament del bosc i la seva contribució, per exemple, a la verema de les moltes vinyes que hi havia a Tossa.

A més dels documentals, en aquesta mateixa planta, s’ha instal·lat un dispositiu tàctil que permet la navegació per diferents menús on es pot trobar la descripció completa -fotografia, text i algun vídeo- de cada una de les peces d’en marc i d'en terra, així com del Museu de la Dona i l’edifici de Can Ganga.

Aquest estiu, a més d’aquesta planta baixa ja enllestida, cada divendres a les 19 hores, prèvia inscripció a l’Oficina de Turisme, el Museu de la Dona ofereix una visita guiada a peu que porta per nom “Tossa amb ulls de dona”, i mostra, des d’alguns dels seus indrets i monuments més emblemàtics, les costums i tradicions de Tossa, tenint sempre com a fil conductor la singular mirada de dones que han marcat la història del poble.

Museu de la Dona – Tossa

La finca de Can Ganga és propietat de l’Ajuntament des de principis dels 2000. La casa, també coneguda com a Can Leandro, és una de les primeres edificacions que es van establir fora muralla el segle XVI, a la banda de llevant del barri de Sa Roqueta. En el seu interior encara es conserva una fresquera excavada en la roca viva. També es conserva a la façana una matacana i un portal rodó dovellat, que és un dels més ben conservats del municipi.

Actualment, ja hi ha dues plantes equipades (de les tres de l’edifici) que repassen el paper de la dona al poble abans de la irrupció del turisme. Entre el 2021 i el 2022 s’ ampliarà la mostra amb La cuina i ses feines quotidianes i Sa dona i ses devocions. Finalment, durant els anys 2022 i 2023, l’exposició quedarà enllestida amb el tercer pis on es mostrarà el paper decisiu que van tenir les dones acollint el turisme, una activitat econòmica que va permetre al poble sortir de la postguerra i que s’ha mantingut fins l’actualitat.