Els comicis de 2019 van comportar un canvi de govern a Tossa de Mar. L’executiu sorgit d’aquestes eleccions es va conformar per tres partits, en què les dues formacions majoritàries ocuparien l’alcaldia dos anys cadascuna. Després que Immaculada Colom fos la batllessa entre 2019 i 2021, Ramon Gascons va prendre possessió del càrrec.
El mandat va començar amb dos temporals, que van afectar fortament a la costa catalana, i una pandèmia mundial. Un cop superats aquests fenòmens, l’alcalde Ramon Gascons ens explica quins són els projectes culturals i de preservació del territori que impulsen des de l’Ajuntament.
Tot i que vostè encara no era alcalde, com van gestionar la pandèmia?
L’estiu de 2020 va ser molt crític i el de 2021 ha sigut de recuperació. Hem sigut l’Ajuntament de la Costa Brava que més ajudes ha donat en proporció al pressupost: una baixada de l’IBI del 10%, dos capítols especials d’ajudes socials perquè hi va haver molta gent que va quedar sense feina i sense recursos, i una rebaixa del llindar del tall mínim per les ajudes escolars i la connectivitat.
Un cop passat tot aquest tràngol i vist que l’estiu passat va ser molt engrescat, ens estem abocant a una temporada que es preveu molt bona. Encara que comerç i el càmping necessita el turisme estranger que no acaba d’arribar. Hi ha reserves, però li falta un detonant final que ens té una mica neguitosos.
Arribarà aquest repunt final per superar l’estiu passat, que ja va ser molt bo?
Pels indicadors que tenim, entenem que a l’estiu passarà com amb la bogeria de Setmana Santa, quan va entrar tothom de cop. Les previsions són bones i suposo que això es reconduirà. Si recuperem el turisme estranger, la llacuna del dilluns al divendres no afecta tant.
Abans que prengués possessió com a alcalde, una de les mesures més sonades de la seva regidoria va ser l’aturada del port esportiu. Per què va prendre aquesta decisió?
Tossa és l’única població catalogada com a vila d’alta muntanya que toca el mar. El seu tret característic és que està envoltada de 35 km2 de bosc que crea com un amfiteatre verd de cara al mar. Gràcies a l’esforç de molta gent amb perfil activista com el nostre grup, Tossa ha mantingut aquesta característica.
Es va plantejar un projecte terrible que donava peu a un hotel, uns xalets i un port esportiu. Quan vam entrar, el primer que vam fer va ser revocar aquell conveni. El camí de ronda i un dels penya-segats més macos que tenim són un patrimoni que s’havia de preservar, ja que el nostre paisatge ens ha donat vida.
Quines actuacions es fan per promocionar aquest espai natural?
Hem recuperat molts camins forestals amb Llagostera, Sant Feliu i Santa Cristina que activen el senderisme i que ajuden a descobrir el territori a base d’esport, natura, i gastronomia.
Hi ha un projecte molt interessant amb la UdG. Vam finançar un doctorat que demostra que Europa aposta per unes zones que es diuen espais blaus. Es demostra que el contacte amb el mar ajuda a apropar el que busca un gran perfil europeu: benestar, confort i seguretat. Això s’aconsegueix gràcies a activitats a tocar del mar, que aporten beneficis de salut. Estem finançant aquesta càtedra i està tenint un impacte que ens pot portar un nou turisme.
D’altra banda, hem impulsat el patrimoni cultural: l’església vella de Sant Vicenç, el Museu Municipal o la Vila Romana. Aquestes accions han de demostrar que mantenir i potenciar el nostre poble des del patrimoni natural i cultural és l’aposta més segura.
En quin punt es troba la reactivació cultural del municipi?
Vam ser de les poques poblacions que no vam deixar de fer cap activitat el 2021, inclús vam fer sardanes asseguts. Molta gent ens ho va reconèixer i va tenir un impacte econòmic. L’aposta per la cultura és molt clara. Per exemple, amb una ordenança que permet als músics tocar al carrer i ambienta amb música tot el poble. D’altra banda, hem fet el Festival de Rumba catalana, que l’any passat el vam escampar per tot el poble, i el Festival Petit Paradís passarà a ser de 10 nits i gastronòmic.
Per la covid, vam fer una altra activitat que va agradar molt i la tornarem a realitzar: a les famílies se’ls hi oferia una gimcana amb un recorregut que fa referència a tota la història de la vila. És una manera divertida de descobrir el poble. Per la Festa Major també inaugurarem una exposició en el museu de tot el que he passat amb la covid vist des dels creuers turístics. L’aposta per la cultura és total i és un actiu diferenciador.
La idea d’escampar el Festival de Rumba Catalana pel poble es manté, oi?
Abans el Festival de Rumba només es feia a la platja i ara es fa en llocs on hi ha ombra. Així poden estar tranquil·lament escoltant el festival amb arbrat. Hem d’oferir espais a la població on la gent pugui romandre en onades de calor com la del juliol. L’ideal és poder agafar zones boscoses, que a Catalunya totes són particulars, arribar a acords i integrar-les al servei dels veïns. A banda del Festival, hem aconseguit un nou acord de custòdia de terreny per convertir-lo en un parc urbà. Tenim el canvi climàtic a sobre i hem d’oferir zones on poder passejar i refrescar-se.
Quin paper desenvolupa la nova biblioteca en aquest entramat cultural?
És un projecte que impulsa la Diputació. No fem una biblioteca tradicional, es proposa un concepte nou de biblioteca que tindrà sala d’exposicions, de presentacions, un racó per fer el punt de lectura… és un model molt futurista. Les biblioteques han de ser un punt de trobada cultural i és un element que ens fa falta. Hem iniciat els tràmits i espero que no sigui molt lent. També hem recuperat un edifici antic per instal·lar-hi l’ateneu local, on es fa tot d’activitats culturals per joves i grans.
La restauració de l’Església Vella i el mur de llevant va portar polèmica. Com ha sigut el procés?
L’Església Vella és un edifici que pràcticament no havia tingut cap intervenció. Ens trobem amb un incident greu que ens porta a revisar l’edifici i veiem que estava en molt males condicions. El mur de la banda de llevant ha perdut 30 cm en algunes zones i havíem de decidir entre reforçar-lo o tirar-lo a terra. Tota aquesta documentació s’entrega a la Comissió Territorial de Patrimoni de Girona, a l’equip de restauració de la Generalitat i al Col·legi d’Arquitectes. Aquestes institucions només accepten quatre reparacions per aquest edifici. De totes elles només es podia fer una, omplir el morter amb calç. L’avantatge és que està feta amb calç i sorra de Tossa i amb el temps envelleix i queda enrogit. A mesura que es gasta, el ‘crocanti’ que ens agrada anirà sortint. Era la menys impactant i l’única reversible.
Li agrada el resultat?
Ens agrada? No, perquè tots estem acostumats a veure-la amb la pedra. Si la recordéssim de fa 600 anys, no tindríem aquest impacte visual; però només la coneixem des de fa 100 anys. Quan l’hem vist alterada ens ha afectat molt. S’està valorant si podem accelerar artificialment el fenomen d’enrosar-la. Es pot proposar, però l’última paraula la té la Comissió Territorial de Patrimoni de la Generalitat.
Com a municipi encarat al turisme, l’habitatge és un dels altres temes calents que ha d’afrontar. Quines mesures han pres?
Teníem un creixement anual d’un 35% d’apartaments turístics. Hem elaborat un pla de regulació d’apartaments turístics després de dos anys de feina i hem aplicat els criteris del Departament d’Habitatge de la Generalitat. Estàvem en el llistat de poblacions crítiques i aquest pla ens ajuda a ordenar i que la gent ho tingui més fàcil per arrelar al nostre poble. Abans una família jove de Tossa havia de fer un esforç un 41% superior a una de Vidreres, que és a 5 min en cotxe.
El 2019 amb l’anterior govern es va aplicar el porta a porta comercial i uns nous contenidors. Com valora aquest canvi durant el present mandat?
Va ser un canvi molt complicat i l’hem continuat impulsant. Estem forçats a anar cap aquí perquè els costos de l’abocador en breu seran impagables. La dificultat que té Tossa és que en el nucli antic té el mateix nombre de bars que el passeig marítim de Castelldefels, on recullen la brossa per darrere dels locals i en línia recta. Això comporta fer quatre sortides nocturnes de recollida selectiva molt complicades pel nucli que té un cost afegit.
Quan es va canviar el sistema de recollida no es va tocar la taxa i portem un dèficit que, pels dos anys de covid, no ens hem atrevit a tocar. De moment, hem d’apostar per aquest model, però és complicat perquè som 6.000 habitants i donem servei a 30.000. D’altra banda, en l’obra de recuperació de l’antic ajuntament hem destinat una part de l’edifici a fer una minideixalleria que eliminarà tres bateries de contenidors i netejarà la imatge.
