L’Audiència de Girona ha absolt l’acusat que s’enfrontava a 9 anys de presó per abusar sexualment de la filla de 4 anys i haver-li fet mirar vídeos sexuals quan convivien en un domicili de l’Escala (Alt Empordà). La fiscalia i l’acusació particular situaven els presumptes tocaments entre gener i juliol del 2017.
La sentència de la secció tercera conclou que no hi ha cap prova que corrobori el relat de la menor: “Amb això no volem dir que hagi mentit, sinó que la seva declaració no ha assolit els nivells suficients de corroboració externa ni de consistència interna per considera-la fiable i poder enervar la presumpció d’innocència”. La sentència recull una condemna prèvia del processat per amenaçar amb calar foc a la nena i a la seva mare.
La fiscalia sol·licitava 8 anys de presó per al pare: 6 per un delicte continuat d’abús sexual a menor de 16 anys i 2 per fer-li veure a la nena contingut sexual. L’acusació particular elevava la petició a 9 anys de presó. La defensa demanava l’absolució.
La sentència de la secció tercera de l’Audiència, de la que ha estat ponent la magistrada Fátima Ramírez Souto, absol l’acusat: “No ha quedat acreditat que l’acusat, en el període comprès entre gener i juny del 2017, li mostrés a la seva filla vídeos de contingut sexual ni tampoc que li digués que li toqués o li fes petons al penis ni que li intentés tocar la vulva”.
La sentència assenyala que l’única “prova directa” de les acusacions és el relat de la menor, que tenia 4 anys en el moment dels fets. El tribunal exposa que “resulta difícil pensar que una nena tan petita” volgués perjudicar el seu pare atribuint-li conductes de caràcter sexual. En aquest cas, però, la sala remarca que “no pot obviar-se” que tant la petita com la seva mare “van ser víctimes d’un intent d’homicidi per part de l’acusat”.
Por del pare
“Aquests fets traumàtics van generar en la menor un temor lògic cap al seu pare i el desig de no tenir cap contacte amb ell. Una por que, de manera raonable, s’estén a la seva mare”, argumenta la sala. Això fa que l’Audiència conclogui que, a banda de no haver-hi altres testimonis dels presumptes abusos, tampoc es pugui determinar que el patiment psicològic de la nena sigui conseqüència d’haver estat víctima de delictes sexuals.
Segons la sentència, “no pot establir-se una relació causa efecte entre els comportaments de naturalesa sexual que s’atribueixen al seu pare” i l’estrès posttraumàtic que pateix la menor perquè pot estar relacionat amb l’episodi que ja es va jutjar i sentenciar.
La secció tercera assenyala que la nena ha incorregut en “nombroses contradiccions” en les declaracions que ha fet al llarg del procediment i que això, sumat a l’absència “de dades objectives de caràcter perifèric” que corroborin els fets, obliga a absoldre l’acusat.
