L’Audiència de Barcelona ha ordenat que s’investigui si deu pacients en llista d’espera de la unitat de cardiologia de l’Hospital de la Vall d’Hebron van morir per la incidència de les retallades en les llistes d’espera. Es tracta de pacients que esperaven ser operats urgentment però les intervencions no es van acabar fent en passar de les quinze setmanals a tres, segons va denunciar en el seu moment l’excap del servei de cirurgia cardiovascular del centre, Manuel Galiñanes, que primer ho va posar en coneixement de la fiscalia, que va arxivar les diligències després de rebre un informe de l’Institut Català de la Salut (ICS) negant les irregularitats, i posteriorment al Jutjat d’Instrucció número 27 de Barcelona, que també va rebutjar investigar el cas. El recurs del seu advocat, José Sánchez Moreno, a l’Audiència, però, ha prosperat i el tribunal vol comprovar si van existir “diversos delictes d’homicidi per omissió o per imprudència”.
“La priorització de casos rutinaris o convencionals, preferents i urgents la fan els professionals, que són els que més en saben”, ha dit Martínez Ibáñez. Sobre els casos investigats, ha dit que són vuit i no pas deu, que dos d’ells eren els primers de la llista d’espera i que, dels altres sis, cap estava fora del termini màxim garantit, algun va morir perquè no volia operar-se, altres no estaven en llista d’espera, un altre va morir per un ictus i la família no va avisar l’hospital, un altre tenia càncer i altres es van veure afectats per una neoplàsia al pulmó mentre esperaven ser intervinguts. “Algun era previsible que pogués morir”, ha dit l’actual cap de servei de cirurgia cardíaca, Albert Igual.
Martínez Ibáñez ha explicat que “lamentablement sempre hi ha morts a les llistes d’espera de tots els hospitals i de totes les especialitats”. Segons ell, el Vall d’Hebron té una taxa d’un 0,27% pacients morts mentre estaven en llista d’espera, força per sota del 0,43% que es considera excel·lent. “Complim tots els períodes de garantia i en totes les auditories obtenim resultats excel·lents”, ha afegit. En tot cas, ha dit que l’hospital és “excel·lent” però tendeix a millorar encara més, i ha agraït al Departament de Salut el nou pla de xoc contra les llistes d’espera i el suport de la junta facultativa als serveis de cardiologia i a la institució.
Anna Ochoa, directora assistencial, ha assegurat que el centre no ha deixat de fer activitat. “L’activitat mitjana de cirurgia cardíaca és de 15 operacions a la setmana”, i només es redueix en èpoques de vacances d’estiu, Nadal i Setmana Santa, “com es fa a tots els hospitals, és normal i no depèn de les retallades”, ha explicat. Tot i així, sempre es preserven les urgències i només es reprogramen aquelles intervencions que “poden esperar”. Així, ha admès que “van créixer les llistes d’espera de coses que podien esperar, però mai s’ha deixat d’operar un càncer o el cor, ni cap activitat mèdica on el pacient estigués en risc”, ha refermat.
Respecte Galiñanes, Martínez ha explicat que els caps de servei són avaluats cada quatre anys per poder seguir al càrrec. Quan va començar el procés per avaluar-lo es va presentar, però més tard es va retirar i, tot i que va ser avisat, no va seguir el procés d’avaluació, cosa que va fer que fos rellevat com a cap, i ara és adjunt.
L’advocat de Galiñanes diu que cal esperar la investigació judicial
De la seva banda, l’advocat de l’excap del servei de cirurgia cardiovascular de la Vall d’Hebron Manuel Galiñanes s’ha mostrat “satisfet entre cometes” en declaracions a l’ACN per la decisió de l’Audiència de Barcelona d’ordenar que s’investigui si la mort de deu pacients va tenir a veure amb l’allargament de les llistes d’espera a conseqüència de les retallades pressupostàries.
“Satisfet entre cometes” perquè l’assumpte és “prou greu” i perquè tampoc beneficiarà, a parer de l’advocat, el litigi paral·lel que Galiñanes té obert pel seu acomiadament.
En tot cas, sobre la reacció de Vall d’Hebron a l’entorn de la decisió de l’Audiència de Barcelona, l’advocat José Sánchez ha explicat que el que fa l’hospital és el que dicta la lògica, que és “defensar-se”. En tot cas, però, ha afegit que “allò important” no és ni la postura del seu client, ni la de l’hospital, sinó la interlocutòria de l’Audiència que insta a investigar el cas en oposició a les conclusions a les quals havien arribat tant el jutjat d’instrucció on es va presentar la denúncia en primera instància com la fiscalia.
És per això que l’advocat afirma que ara caldrà esperar a veure si la investigació judicial eleva a delicte els “indicis” que s’han detectat a la interlocutòria -entre els quals els correus electrònics que Galiñanes va enviar a la gerència de Vall d’Hebron des del 2015 advertint que amb el pla dissenyat no es podia garantir la qualitat de l’assistència.
