Un llogater del barri de la Sagrera de Barcelona ha presentat una querella contra el jutge que ha ordenat el desnonament del local comercial on viu. Segons l’inquilí, el Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals de l’ONU va ordenar paralitzar el desnonament, però el magistrat l’ha ordenat per quarta vegada i l’ha fixat pel proper 17 de febrer. Per això, l’acusa de prevaricació, per anar contra la resolució d’un organisme internacional del qual l’estat espanyol ha signat el tractat. En concret, la querella, que es tramita al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, perquè el jutge és aforat, va dirigida al magistrat del jutjat de primera instància número 9 i la seva lletrada de l’administració de justícia.
Des del Sindicat d’Habitatge de Sagrera s’oposen a un desnonament que deixaria al carrer a tres persones vulnerables sense alternativa habitacional. És la quarta convocatòria de llançament, després d’haver aconseguit aturar-ne tres.
L’habitatge d’en David és un local sense cèdula d’habilitat. El lloguer de locals com a habitatges no és una pràctica excepcional, ja que el preu de compra és inferior i, en canvi, el preu de lloguer és el mateix que el dels habitatges amb cèdula. Aquesta anomalia dóna lloc a situacions d’abús molt diverses, segons el sindicat. De vegades es tracta de llocs poc o gens habilitats, amb equipaments bàsics deficients o inexistents (cuina, bany).
En un comunicat, el sindicat afirma que la detecció d’habitatges en immobles sense cèdula d’habitabilitat hauria de comportar la iniciació d’un expedient sancionador i el reallotjament en un habitatge mitjançant la mesa d’emergència. “Doncs bé, això mai succeeix així. Tot el contrari, els entrebancs per accedir a un habitatge de protecció són diversos, ja que no es pot accedir al registre de sol·licitants si es viu en un local”, assegura l’escrit. A més, afegeix: “La resposta de Serveis Socials i Habitatge davant del cas del David ha estat marcada pel racisme institucional, fet que hem denunciat a través de les nostres xarxes socials, ja que han posat traves per tramitar el seu certificat de vulnerabilitat i l’han tractat amb menyspreu, culpabilitzant-lo de la seva situació”.
El sindicat assegura que l’home va ser víctima d’un engany en el procés de llogar el local. En la seva recerca per trobar pis, recent arribat de Colòmbia, va trobar-se amb les dificultats per aconseguir llogar un pis a Barcelona, dificultats que es multipliquen i s’agreugen per a les persones migrants o racialitzades. Després d’una difícil i llarga recerca, van oferir-li un contracte a canvi de pagar un any per avançat al local on viu actualment. Davant les negatives de les altres opcions, en David va donar tots els seus estalvis a la persona que es mostrava com a llogatera, que mai va aparèixer a donar-li el contracte després de rebre els diners. Poc després d’entrar a viure al local es va assabentar que hi havia una ordre de desnonament sobre el local i ja va començar tot el procés judicial.
Segons el comunicat, “el jutjat ha mostrat una clara voluntat de menyspreu cap a la situació d’en David. Tot i la interposició de recursos s’ha mostrat implacable”. El passat mes de maig es va aturar un primer desnonament denunciant la situació al Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals de l’ONU, que va ordenar-ne la suspensió. Tot seguit, la propietat va tornar a sol·licitar el desnonament i el jutjat hi va accedir, “acte que constitueix no només un incompliment flagrant del Pacte Internacional pels Drets Econòmics, Socials i Culturals, sinó que podria constituir fins i tot un delicte de prevaricació”. El segon desnonament, al juliol, també es va poder aturar, però al novembre es va tornar a assenyalar. El desnonament es va aconseguir aturar a l’últim minut a la mateixa porta. De nou, el jutjat ha tornat a assenyalar per aquest mes de febrer el quart llançament que, si s’executa, deixarà al David i a la seva família al carrer i sense alternativa.
Per això l’entitat ha presentat una querella contra el jutge per prevaricació, ja que “ha estat dictant un cop rere un altra una resolució injusta i contrària a la llei, passant per alt la resolució de la ONU que ordenava la suspensió del desnonament i cal recalcar que aquest forma part d’un tractat internacional que Espanya ha ratificat i per tant ha de respectar-se”.
