Des del 2012 es fa una aposta forta per part de les administracions pel turisme intel·ligent. Es crea el programa Destinació Turística Intel·ligent impulsat pel Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme per implantar un model de gestió diferent, adaptat als nous temps.
A hores d’ara, la tecnologia és molt més accessible per a tothom i la Intel·ligència Artificial ha irromput a les vides i a la quotidianitat. En aquests anys, tot ha avançat en consideració, però el turisme segueix, després de 14 anys, avançant amb cinc eixos que han de garantir que tot plegat funciona: governança, innovació, tecnologia, sostenibilitat i accessibilitat.
És justament sota el paraigua d'aquests cinc eixos fonamentals on la ciutat de Barcelona ha decidit consolidar la seva estratègia de futur. El passat 2 de gener de 2024, la capital catalana va fer un pas transcendental en superar els requisits necessaris per obtenir la certificació de Destinació Turística Intel·ligent (DTI) que atorga la Societat Mercantil Estatal per a la Gestió de la Innovació i les Tecnologies Turístiques (Segittur). Aquest reconeixement no és un simple tràmit administratiu, s'hi arriba després d'una anàlisi clínica de fins a 97 requisits i 261 indicadors concrets que valoren el grau de maduresa de la destinació. El compliment d'aquests paràmetres exigeix superar la barrera del 80%, garantint així que Barcelona compta amb una infraestructura tecnològica d'avantguarda que vetlla pel desenvolupament sostenible, l'accessibilitat universal i la interacció orgànica entre el visitant i l'entorn.
Darrere d'aquesta transformació global hi ha una maquinària, on el rol de la Diputació de Barcelona és absolutament clau. Com a membre promotor de la Xarxa DTI, la institució supramunicipal ha desplegat una metodologia pròpia per accelerar la transformació cultural, tecnològica i digital dels ens locals. L'objectiu és preparar els municipis i les comarques per fer front a desafiaments majúsculs que ja no poden esperar, com l'emergència climàtica i la gestió de fluxos. Però, un cop superada la teoria dels despatxos i les auditories per aconseguir certificacions, com es tradueix tot això a la realitat del carrer i a la gestió diària de les empreses turístiques? La resposta rau en la intersecció exacta entre el turisme tradicional i un ecosistema innovador on les dades s'han convertit en el nou petroli.
Les dades com a motor de canvi
En l'epicentre d'aquesta revolució tecnològica hi trobem el Tech Tourism Cluster, una entitat que actua com a pont indispensable entre el món tecnològic i la indústria del viatge a Catalunya. Xavier Garcia, Clúster Manager, detalla que representen tota la cadena de valor de la tecnologia i el turisme. Malgrat ser un clúster jove, en només quatre anys de vida ja apleguen 145 socis. El seu objectiu no és la simple rendibilitat a qualsevol preu, sinó fer més competitives les empreses mitjançant cinc grans eixos: la innovació, la internacionalització, el talent, el valor compartit i l'estratègia empresarial.
"Nosaltres no anem a maximitzar beneficis, sinó que som proveïdors tecnològics d'agències, aerolínies i hotels. El que intentem és optimitzar l'operativa i els processos dels nostres clients i fer-los més eficients", argumenta Garcia. La clau d'aquesta eficiència s'amaga en l'anàlisi de dades i les metodologies d'intel·ligència artificial. Disposar d'informació ordenada permet a la destinació entendre de manera precisa qui arriba, per què viatja, què fa i per on es mou, facilitant una presa de decisions molt més acurada.
Aquesta capacitat analítica té aplicacions directes en la mitigació d'un dels grans problemes de Barcelona, la congestió de l'espai públic. A través de projectes d'innovació col·laboratius amb administracions públiques com l'Ajuntament, s'han proposat eines per monitorar i controlar els fluxos de visitants. Per exemple, mitjançant la creació de plataformes de gestió de guies turístics, es pot detectar la concentració de grups al centre. "Si som capaços de veure que hi ha vuit tours passant per uns carrers concrets, podem enviar avisos i fer que la circulació sigui d'una manera més orgànica, separada i estructurada", afegeix Garcia.
La innovació tecnològica també serveix per incentivar la sostenibilitat a través de la gamificació. Un dels casos d'ús més il·lustratius impulsats pel clúster va ser un projecte basat en tecnologia blockchain desenvolupat amb un centre comercial a Viladecans. El sistema captava les dades del visitant i, si aquest optava per desplaçar-se utilitzant el transport públic (bus o tren) en lloc del vehicle privat, rebia una notificació automàtica amb un descompte directe segons la distància recorreguda. Són dinàmiques que demostren que implicar a tots els agents és vital per descentralitzar el turisme i buidar, una mica, el centre de la ciutat.
L'hotel del futur, professionalització i el concepte 'lifestyle'
Si la macrogestió de la destinació i l'espai públic passa per la tecnologia, de portes endins, el sector hoteler viu la seva pròpia revolució. Francesc González, CEO de The Net Revenue, lidera una consultora barcelonina especialitzada en Revenue Management (gestió d’ingressos i optimització de recursos hotelers) que, des de la seva creació l'any 2017, ha estès els seus tentacles a més de 160 projectes arreu del món. El seu diagnòstic és clar: la democratització de les eines de Big Data ha canviat per complet les regles del joc hoteler.
"Les dades sempre hi han estat, però abans no teníem eines per treballar-les o creuar-les. Ara podem analitzar fins i tot la intenció de vols per aeroport d'origen", subratlla González. Això vol dir que si les freqüències aèries des de Milà passen de cinc a deu per setmana, un hotel a Barcelona pot preveure aquest pic de demanda del mercat italià i ajustar ràpidament la seva operativa, la seva estratègia comercial i els seus preus per estar preparat al cent per cent. La intervenció i auditoria d'experts com González permet als establiments independents professionalitzar-se, augmentant la seva facturació entre un 10% i un 15% només en el primer any.
Aquest control logístic respon, paral·lelament, a un canvi radical en el paradigma del viatger. Segons González, el turista ja no busca un simple llit per dormir. L'exigència actual es tradueix en "el millor matalàs, la millor dutxa, el millor wifi i la millor tele". La connectivitat s'ha erigit en la reina indiscutible de l'experiència hotelera, amb famílies que viatgen amb fins a set dispositius electrònics simultanis, cobrar un extra per la connexió a internet ha passat a ser vist com una pràctica inacceptable. "El wifi és com l'aigua, el llum o el gas, és un servei bàsic", afirma Francesc.
Més enllà de l'aspecte purament digital, s'imposa el model d'hotel lifestyle. El gran repte dels establiments és retenir el client oferint-li una immersió local genuïna perquè no vulgui marxar de l'edifici. Models com el de certs hotels de Barcelona on l'epicentre no és una simple recepció sinó un bar de referència, un restaurant d'autor i un coworking obert a la ciutadania, aconsegueixen difuminar la línia entre el visitant i el barceloní, creant una autèntica interacció social i rebaixant la sensació de "bombolla turística".
El turista com a resident i la lluita per la convivència
Aquesta voluntat d'integració connecta directament amb una reflexió profunda que comparteix Xavier Garcia sobre com està canviant l'usuari: cal replantejar el concepte mateix de turista. "L'evolució del viatger és total; abans anava a fer el check al Coliseu o a la Fontana de Trevi, però ara vol veure el típic i, a més a més, conèixer el que fa el local, entendre per què va a aquell restaurant concret o al bar x". Això obliga els gestors a fer un salt mental i començar a tractar el visitant gairebé com un ciutadà. "Potser hem de començar a entendre el viatger com un resident d'uns pocs dies. Hem de planificar la ciutat per als residents, i si vens de fora, has d'intentar conviure com ho faria un ciutadà més", argumenta el representant del Tech Tourism Cluster.
Aconseguir aquesta convivència no està exempt de greus friccions, especialment al centre de Barcelona. Francesc González reconeix que el sector privat dona resposta a una forta demanda, però demana un paper actiu i eficient de les administracions públiques per assolir un equilibri real que no ofegui els veïns. Una de les grans reivindicacions del sector hoteler recau en l'ús de la taxa turística, una eina que no para de créixer. Segons González, aquesta recaptació hauria d'invertir-se de forma visible en la millora directa de serveis ciutadans, com el transport públic. "Si inverteixes la taxa en augmentar la freqüència de l'autobús i el metro, el barceloní no notarà que hi ha tants turistes perquè viatjarà còmode", reflexiona, posant en contrast les freqüències de metròpolis com Londres de “cada minut i mig”.
Per la seva banda, l'esforç privat en matèria de sostenibilitat sovint transcendeix la normativa bàsica. González relata com la recent crisi per la sequera va impulsar alguns hotels a adoptar mesures educatives i creatives. Un exemple clar va ser la instal·lació de rellotges de sorra a les dutxes per incentivar, mitjançant el joc, banys de màxim dos minuts i mig, aconseguint reduccions dràstiques en el consum d'aigua.
Reptes laborals i el posicionament global
La integració tecnològica altera, evidentment, el mercat laboral del sector turístic, que actualment sosté bona part del teixit productiu. Si bé l'automatització i eines com la intel·ligència artificial susciten incertesa, des del clúster es mostren serens. Xavier Garcia assegura que, tractant-se d'una indústria de serveis on l'empatia de la persona és l'eix central, els llocs de treball no corren perill d'extinció imminent, tot i que patiran una transformació radical i ràpida. Aquesta revolució ja és palpable en la irrupció de figures laborals com el Data Manager, un perfil indispensable avui en dia per canalitzar l'allau d'informació que genera cada reserva.
Mirant cap a l'horitzó, Barcelona gaudeix d'una situació de gran privilegi. La ciutat ha superat el vell fantasma de l'estacionalitat: el turisme corporatiu, la qualitat de les infraestructures i l'oferta lifestyle mantenen l'ocupació tant al febrer com a l'agost. No obstant això, la competència internacional és voraç. En l'era del consum ràpid i l'estímul constant, les destinacions es juguen la captació de les noves generacions de viatgers en vídeos verticals de TikTok o reels d'Instagram de tan sols 30 segons.
"Ho estem fent bé", adverteix Francesc González, "però destinacions com Madrid estan creixent molt ràpidament i ens hem de posar les piles". Per al CEO de The Net Revenue, la capital catalana reuneix tots els ingredients històrics, arquitectònics i sociològics per mantenir el seu lideratge al costat de París o Nova York, però falta determinació comunicativa.
Així doncs, el futur del turisme a Barcelona es dibuixa entre la precisió del Big Data, l'esforç compartit cap a la sostenibilitat i la intel·ligència d'una destinació DTI plenament consolidada. Un autèntic trencaclosques on el gran objectiu final no és sumar més visitants, sinó harmonitzar el múscul econòmic amb la preservació i la qualitat de vida de la ciutat.
