Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), gràcies al treball conjunt entre els equips d’enginyeria de bus i d’accessibilitat universal, ha aconseguit fer realitat la revisió i modificació del Reglament 107 de construcció de vehicles amb l’objectiu d’unificar els criteris de disseny dels elements d’accessibilitat en totes les flotes d’autobusos a escala internacional. Ara, criteris d’accessibilitat establerts per TMB en els seus concursos públics són obligatoris per als autobusos del transport públic d’arreu del món. Així, després de quasi dos anys de treball s’ha publicat el passat divendres l’onzena esmena del reglament que certifica un gran avanç col·lectiu, fruit de la col·laboració d’administracions públiques i entitats.
La presidenta de TMB i primera tinenta d’alcaldia, Laia Bonet, ha assegurat que el nou reglament “és el resultat d’un èxit col·lectiu, nascut de la convicció profunda que l’accessibilitat no és un extra, no és una opció, ni una millora puntual que s’hagi de reivindicar vehicle a vehicle. És un dret i com a dret ha d’estar garantit en tots els vehicles que es fabriquin a partir d’ara. En aquest sentit, volem posar en valor la perseverança de l’equip d’accessibilitat i l’equip d’enginyeria de bus de TMB”. Bonet ha destacat que els canvis incorporats “són útils, concrets i transformadors i contribueixen a fer de Barcelona una de les ciutats més accessibles d’Europa”, ha conclòs.
Primeres passes cap a la modificació
En una primera fase, es va fer una anàlisi exhaustiva -en col·laboració amb representants d’associacions i entitats de persones amb discapacitat- dels elements que podien generar dificultats d’ús per a persones amb discapacitat i mobilitat reduïda. Es van identificar diferents especificacions del Reglament 107 que calia actualitzar per poder facilitar els dissenys dels fabricants en matèria d’accessibilitat universal i avançar a escala internacional cap a uns vehicles realment inclusius.
El projecte va comptar amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, impulsant la proposta davant els organismes nacionals i internacionals pertinents i reforçant el compromís municipal per una accessibilitat universal en el transport públic. Posteriorment, va sorgir l’oportunitat de presentar la proposta de revisió del reglament davant el Grup d’Experts del GRSG (Working Party on General Safety Provisions) de Nacions Unides amb altres operadors internacionals. Durant 18 mesos, un grup internacional d’experts format per representants governamentals, fabricants i operadors de transport ha analitzat 45 propostes de modificació, de les quals s’han validat 32. La revisió final es va aprovar pel GRSG el passat abril i ha culminat recentment amb la publicació de l’onzena esmena del Reglament 107 UNECE.
La modificació d’aquest reglament no només es refereix a mesures visibles i especificacions tècniques dels vehicles. També s’ha redefinit el concepte de “persona amb mobilitat reduïda”. A partir d’ara, es reconeix que qualsevol persona pot trobar dificultats a l’hora de fer ús del transport públic, disposi o no de productes de suport per facilitar la seva mobilitat. Per tant, s’inclouen persones amb discapacitat física, sensorial o cognitiva, de caràcter temporal o permanent, persones grans, embarassades, de baixa alçada o que viatgen amb infants...
Amb aquesta nova definició s’amplia la visió de mobilitat com a dret universal i consolida el compromís per un transport públic accessible per a tothom.
Principals canvis que incorpora la nova versió del Reglament 107
- Contrast visual i percepció als elements de suport i circulació
Es reforcen els requisits de contrast i luminància per millorar la detecció visual.
Les barres de subjecció, passaments i agafadors hauran de presentar una reflectància difusa mínima de 0.5 punts o ser de color groc, amb un acabat antilliscant.
Els graons han d’incorporar una banda de color de contrast d’entre 20 i 50 mil·límetres a la vora frontal, amb combinacions d’alta visibilitat com groc i negre o blanc i negre. Aquesta mesura facilita la detecció del graó en qualsevol condició d’il·luminació, reforçant la seguretat en l’accés i el descens.
- Espais i seients d’ús prioritari: ergonomia, seguretat i reconeixement
Els seients i espais d’ús prioritari s’ha redefinit per millorar l’accessibilitat i confort.
L’espai sota o al costat d’aquests seients haurà de ser adequat per a gossos d’assistència, amb una superfície mínima de 700 x 400 mil·límetres, lliure de vores tallants i fora del passadís, assegurant la protecció i comoditat tant del gos com de la persona usuària.
Els recolza braços hauran de tenir una longitud mínima de 250 mil·límetres, superfície antilliscant i permetre una subjecció ferma, facilitant el moviment lateral.
Els seients reservats per a persones amb mobilitat reduïda hauran d’estar al mateix nivell que el passadís, eliminant els antics desnivells de fins a 25 centímetres. Aquesta mesura permet reduir l’esforç i augmenta l’estabilitat en asseure’s o incorporar-se. Aquests seients han de ser clarament identificables amb diferència de color o pictograma.
- Sistemes de comunicació accessible i senyalització
S’incorpora un indicador específic al tauler de conducció que informa quan una persona amb mobilitat reduïda sol·licita parada. Això permet al personal de conducció anticipar la maniobra de detenció i obertura de portes, millorant la seguretat en l’embarcament i el descens.
Els polsadors de parada als seients prioritaris hauran de tenir un contrast visual adequat per garantir que les persones amb baixa visió els puguin percebre corresponent. També es modifica la ubicació del polsador de la porta.
- Espais reservats per a cadires de rodes
S’incorpora al terra de l’espai reservat un pictograma de 500 mil·límetres de diàmetre que indiqui la posició correcta de la cadira de rodes. Aquesta mesura que ja aplica TMB passa ara a ser una exigència normativa internacional per un ús adequat de l’espai reservat.
S’estableix una nova condició pel que fa a l’obertura de les portes amb la rampa oberta que ha de permetre ajustar la posició de les portes sense deixar els petits espais lliures laterals. Es minimitza així el risc d’atrapaments i caigudes, especialment durant la maniobra de descens.
Cal destacar que moltes d’aquestes mesures ja es troben aplicades en molts dels models de la flota d’autobusos de TMB. I, per avançat, ja s’han incorporat com a elements indispensables en les licitacions en curs de compra de nou material mòbil.
