L’Ajuntament de Terrassa i el Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) col·laboraran per definir el Pla Director de la Xarxa d’Equipaments i espais municipals de Terrassa.
L’elaboració d’aquest Pla es realitzarà per abordar les necessitats actuals i futures de la ciutat, pel que fa a equipaments i espais municipals. Aquest és un dels objectius del Projecte de Desplegament Territorial amb que es dotarà el govern de la ciutat per reorientar l’organització de l’estructura municipal, i avançar segons el tinent d’alcalde de Serveis Generals i Govern Obert, Isaac Albert, «cap a una nova governança, més transversal, més corresponsable, participativa i relacional, per poder donar una millor resposta a les demandes i necessitats ciutadanes».
Un equip d’experts, liderat pels professors Anna Badia i Antoni Durà, farà una diagnosi territorial analitzant els àmbits: poblacional; econòmic; àmbits de vulnerabilitat i exclusió social; context urbanístic amb les previsions de desenvolupament en el propers anys que condicionin les necessitats dels equipaments, analitzant les reserves de sòl disponibles pels equipaments, la normativa d’aplicació de cada àmbit, les ràtios, etc.
El regidor (d’Estructura Territorial), Districtes i Equipaments, Noel Duque, destaca la necessitat de l’elaboració del Pla perquè «sabem que els equipaments cívics tenen potencial per a la dinamització del territori, però és necessari reforçar i potenciar el seu perfil comunitari. El desenvolupament de les seves capacitats quant a la proximitat, acció territorial i cohesió social enforteix el conjunt de la ciutat i és necessari que s’utilitzin per a allò que van ser creats».
D’altra banda, l’Ajuntament de Terrassa col·laborarà en la formació pràctica de l’alumnat de l’assignatura del Grau en Geografia Medi Ambient i Planificació Territorial i del Màster en Estudis Territorials i Planejament, títols adscrits a la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB. En relació al Grau, l’Ajuntament facilitarà l’assessorament als treballs de diagnosi territorial que els i les estudiants de l’assignatura “Laboratori territorial i ambiental. Diagnosi” elaboraran en base al planejament territorial de Terrassa. Aquest suport es donarà al llarg del curs 2021-2022 i serà prorrogable al curs 2022-2023. En relació al Màster, l’Ajuntament
facilitarà la incorporació d’estudiants als treballs del Pla Director d’Equipaments de la ciutat, a través de pràctiques externes extracurriculars.
Modernització dels serveis públics
El projecte de Desplegament Territorial, plantejat en quatre fases, es va iniciar al mandat passat, amb la col·laboració del Servei d’Assistència a l’Organització Municipal, de la Diputació de Barcelona, i amb la col·laboració de la Fundació Pi i Sunyer. En les dues primeres fases es va desenvolupar una anàlisi jurídica, organitzativa i territorial, que va acabar concretant-se en un Document de Bases. En aquest mandat es treballa en la tercera i quarta fases amb la creació, a l’estiu del 2021, d’una Comissió Política (formada per totes les forces polítiques), un Comitè Director, una Oficina Tècnica i unes Comissions de treball, formades per tècnics i tècniques de diferents serveis i àrees municipals.
Per a Isaac Albert, el projecte respon a la demanda de la ciutadania que «ja fa temps que reclama un canvi en les maneres de governar, basades en valors com la proximitat, la transparència, l’eficàcia i el rendiment de comptes. I anem treballant i avançant en aquest camí. Però ara cal fer un pas més endavant. La pandèmia que afrontem des de fa gairebé dos anys ha accentuat totes aquestes demandes i cal apropar l’administració i la gestió municipal a la ciutadania, per millorar l’eficiència dels serveis municipals».
Els principals objectius del projecte són: Acostar l’Ajuntament als barris, amb la creació de quatre seus territorials, ubicades en llocs estratègics, ben comunicades i donant cobertura a tota la ciutat; Implantar un nou model d’atenció ciutadana integral, que inclogui tots els àmbits d’atenció, tant la més generalista com la més especialitzada, per part dels diferents tècnics i àmbits municipals, que es traslladaran al territori per atendre a la ciutadania i que incorpori els tres canals principals de comunicació amb l’Ajuntament: el presencial, el telemàtic i el telefònic, amb un mateix procediment i protocol d’actuació; Elaborar un Pla Director de la xarxa d’equipaments i espais municipals per destinar els equipaments cívics a l’activitat comunitària, per poder retornar aquest espai a les entitats i que puguin, així, disposar de més espais on desenvolupar la seva activitat comunitària, social, cultural, participativa, amb la intenció d’augmentar la cohesió ciutadana i l’enfortiment de l’acció social.
