Tot i que la Generalitat hagi aixecat les limitacions de l’ús de l’aigua en els embassaments del Ter-Llobregat, Catalunya treballa per afrontar els futurs reptes derivats de la manca d’aigua. El ple extraordinari de dimecres, 30 d’abril, va aprovar la proposta d’adhesió a la Declaració de Centelles per l’estalvi i l’ús eficient de l’aigua, promoguda per la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, de la Diputació de Barcelona. La voluntat és promoure l’adaptació dels municipis a les situacions derivades de l’impacte del canvi climàtic sobre el cicle de l’aigua.
Terrassa va ser un dels municipis assistents a la 25a assemblea general d’aquest organisme, celebrada el març, on es va presentar el nou model d’Ordenança Municipal per l’Estalvi i l’Ús Eficient de l’aigua, perquè els municipis el puguin adaptar a les seves necessitats. Un marc normatiu per afrontar la sequera estructural i que tracta qüestions com reduir el consum; fomentar l’eficiència i l’estalvi; promoure l’ús de recursos hídrics alternatius i apostar per la reutilització per usos on no sigui necessària l’aigua potable. Una manera de què els municipis puguin fer una gestió més eficient, sostenible i responsable i es puguin preparar per a una nova situació de sequera.
A banda de l’ordenança, la Declaració de Centelles també reconeix que, en la situació d’emergència climàtica actual, és imprescindible que les administracions públiques adoptin polítiques per garantir un ús racional i sostenible dels recursos hídrics. En aquest sentit, contemplen tot un seguit de mesures com són: reforçar la comptabilitat de l’aigua amb les millors tecnologies disponibles; controlar les pèrdues del servei municipal d’abastament d’aigua; orientar la política econòmica dels serveis del cicle de l’aigua cap a una cobertura dels costos dels serveis; aplicar els criteris de justícia social i identificar els grans consumidors locals d’aigua.
Terrassa i la gestió de l’aigua
A Terrassa, una de les principals línies de treball és la modificació del Reglament del Servei Municipal d’Abastament Domiciliari i Estalvi d’Aigua per a que aquesta normativa municipal aporti el marc legal en relació amb diferents temes com l’estalvi d’aigua; la regulació de les prohibicions en situacions de sequera; la previsió de la introducció de sistemes d’aprofitament d’aigües grises i pluvials en les noves edificacions, així com altres mesures pensades pels grans consumidors d’aigua. Una altra línia d’actuació en la qual s’està treballant és disposar de recursos hídrics alternatius, com és l’aigua freàtica i regenerada, per al reg dels espais verds.
D’altra banda, l’Ajuntament i l’empresa municipal TAIGUA treballen per reduir les pèrdues d’aigua en la xarxa a través de nous sistemes de control de fuites i amb la futura implantació de la tele-lectura per millorar la mesura dels consums i, també, per garantir el dret humà a l’aigua amb l’aplicació de la tarifa social municipal que complementa el canon social de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Tanmateix, s’ha creat una estructura tarifària de cinc trams i es fomenta la participació ciutadana i el control social a través de l’Observatori de l’Aigua (OAT) que també participa en el disseny i difusió de les campanyes d’estalvi i ús eficient de l’aigua.
