L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, lamenta la pèrdua de l’artista, decorador, pintor, escultor i pessebrista terrassenc Antoni Sazatornil «Saza», qui ha mort a l’edat de 92 anys. Les paraules d’agraïment i condol de Jordi Ballart cap a la figura i trajectòria de l’artista, posen de relleu «la pèrdua d’un creador polifacètic i apassionat pel pessebrisme que va posicionar Terrassa a nivell internacional gràcies a la seva sensibilitat i dedicació» i afegeix que «la ciutat perd un dels grans referents i mestres del pessebre, una tradició nadalenca en què ell hi bolcava tot el seu talent al llarg de l’any, mostrant no només una gran capacitat tècnica i organitzativa, sinó una entrega plena i una veritable passió per la feina artesana, pel detall i per seguir sorprenent a petits i grans amb obres plenes de vida, amb el seu traç inconfusible».
Antoni Sazatornil va néixer el 9 d’abril de 1932 a Terrassa, ciutat on va iniciar-se al món del pessebrisme. El primer contacte va ser fent pessebres a casa, i amb tan sols 12 anys va aconseguir el primer premi en la modalitat infantil del Concurs de Pessebres de Terrassa i Comarca.
A l’edat de catorze anys, quan es va iniciar al món laboral, va inclinar-se per l’ebenisteria i en la formació en dibuix tècnic, graduant-se com a oficial ebenista a l’Escola d’Arts i Oficis de Terrassa als disset anys.
L’any 1953 va obtenir el títol de Decoració i Direcció d’Obres del Col·legi Oficial de Decoradors de Barcelona, la formació que va determinar la seva trajectòria laboral a partir de la vintena, dedicada a la decoració i la pintura.
Els pessebres van ser una constant a la seva vida, construint naixements de grans dimensions que el van fer un referent a la ciutat i va rebre nombroses distincions en la categoria de pessebres familiars.
L’any 1956 es va incorporar a l’Agrupació de Pessebristes de Terrassa, on durant tres anys va participar activament col·laborant amb obres d’altres artistes. A la dècada dels seixanta va formar i dirigir un grup d’artistes parisencs que van mostrar interès en els diorames i el pessebrisme català. Durant aquest període va realitzar dues obres per encàrrec: un mural pessebrístic en relleu en un conegut restaurant parisenc i un pessebre per a la Secretaria del Ministeri de Treball francès.
Després d’aquesta etapa francesa, Sazatornil va entrar en contacte amb l’Associació de Pessebristes de Tarragona, ja que va guanyar el primer premi del concurs d’aparadors de Nadal en exposar una de les seves construccions a la botiga que regentava a la ciutat. Així, l’any 1967 es va incorporar a la Junta Directiva de l’entitat com a vicepresident i va col·laborar activament en l’organització de la V Assemblea Nacional de la Federación Española de Belenistas, que va tenir lloc a Tarragona i en el marc de la qual va exposar diverses obres.
L’any 1972 es vincula de nou a l’Agrupació de Pessebristes de Terrassa, ara com a vocal de la Junta Directiva, i és durant aquesta nova etapa terrassenca que Sazatornil va crear una de les seves obres més representatives: Jesús entre els doctors de la llei, un gran temple d’estil barroc que va impactar el món pessebrista i va suscitar l’interès de l’Associazione Italiana Amici del Presepio de Roma, que va editar una publicació en referència al temple, creació de l’autor terrassenc. L’Ajuntament de Terrassa va sol·licitar que aquest pessebre fos donat al fons museístic de la ciutat, traslladant l’obra a la Casa Museu Alegre de Sagrera.
Gràcies a la seva gran capacitat organitzativa, la Junta Directiva de l’Agrupació de Pessebristes de Terrassa el va nomenar director de la IX Trobada de Pessebristes de Catalunya, de la qual va ser el màxim responsable l’any 1978. L’any següent, va ocupar la vicepresidència segona de l’entitat terrassenca i va passar a ser responsable de l’organització i la coordinació dels cursos que oferien.
A principis dels anys 80, Sazatornil va crear l’obra Al·legoria de Barcelona, una reproducció dels indrets més emblemàtics de la ciutat comtal presidida per un naixement. El reconeixement d’aquesta obra va culminar amb el trasllat, l’any 1983, a l’exposició internacional de pessebres de Monschau-Höfen, a Alemanya, on va ser exposada i se li va concedir el diploma de gran mestre pessebrista.
Durant la segona meitat dels 80, “Saza” es va incorporar com a membre actiu a l’Associació de Pessebristes de Barcelona on va contribuir amb les seves creacions any rere any, fins que el 1988 va concloure aquesta etapa amb un pessebre de grans dimensions.
Posteriorment, amb la seva tornada definitiva a Terrassa, Sazatornil va ser l’encarregat de crear el pessebre oficial, una recreació d’un poble mariner amb figures modelades en fang que ell mateix va crear.
La dècada dels 90 va quedar marcada per la consolidació de la seva activitat pictòrica, posicionant-lo com a autor de renom en aquest àmbit artístic, permetent implementar la seva qualitat i tècnica en la creació de diorames amb un marcat caràcter cromàtic que van fer dels seus pessebres veritables obres pictòriques.
L’any 1997 AENA li va encarregar la creació d’un centre pessebrístic que guarnís el hall de l’aeroport del Prat de Barcelona i d’ençà la seva dedicació al pessebrisme va tornar a ser plena, amb una activitat constant durant la primera dècada del nou mil·lenni.
El 2000 va passar a ser la persona responsable dels cursos de pintura per a adults que organitzava l’Agrupació de Pessebristes de Terrassa, on va impartir classes de pintura orientada al pessebrisme i l’any 2012 va assumir les funcions corresponents a la direcció del curs de perfeccionament de la mateixa entitat, que comprenia les diferents fases de construcció dels diorames, des de la selecció de temes, passant per la construcció i la il·luminació, fins a la pintura. El mateix any, en col·laboració amb el pintor i mestre artesà del pessebre, Josep Pagès Petit, van organitzar l’exposició “Fragments del pessebre” a la localitat de Tavèrnoles, que va arribar a les 10 edicions.
Els anys 2010 i 2013, Sazatornil va ser el responsable de la construcció dels pessebres monumentals de la ciutat i el 2022 va rebre el reconeixement a la seva trajectòria artística i la projecció de Terrassa, de la mà de l’alcalde Jordi Ballart, amb el lliurament de la Medalla d’Honor de la Ciutat.
