Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
Agents de la Comissaria General de Tecnologies de la Informació i la Comunicació (CGTIC), adscrits a la Unitat Central de Ciberestafes i Investigació Tecnològica (UCCIT), han recuperat íntegrament 1.250.000 euros sostrets a una empresa amb seu a Barcelona, víctima d’una ciberestafa internacional de tipus Business Email Compromise (BEC).
La investigació, que es va iniciar el juny de 2026 arran de la denúncia presentada per la companyia afectada, ha permès localitzar, bloquejar i retornar la totalitat dels diners gràcies a una actuació coordinada a escala policial, judicial i financera, amb participació d’autoritats internacionals.
Suplantació d’un proveïdor i modificació de dades bancàries
Segons la investigació, els autors van executar una estafa empresarial sofisticada basada en la suplantació de la identitat corporativa d’un proveïdor habitual de la firma, una maniobra que els va permetre introduir-se en comunicacions comercials legítimes i generar una aparença de confiança davant dels responsables financers.
Mitjançant aquesta tècnica d’enginyeria social, els ciberdelinqüents van aconseguir alterar les dades bancàries vinculades a una operació comercial real, de manera que una transferència internacional per import d’1,25 milions d’euros va acabar en un compte controlat pels autors. El frau es va detectar quan el proveïdor legítim va advertir que no havia rebut el pagament.
Bloqueig urgent dels fons a Hongria
Des del moment en què la UCCIT va rebre la denúncia, es van activar de manera immediata els protocols previstos per a la investigació de fraus financers internacionals. Les primeres comprovacions de traçabilitat bancària van situar els diners en un compte obert a Hongria.
Davant d’aquest escenari, es van activar amb caràcter urgent els canals de cooperació internacional, principalment a través d’INTERPOL, i es va establir una coordinació estreta amb el Servei Executiu de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries (SEPBLAC) per agilitzar les comunicacions financeres i la transmissió d’informació a les autoritats competents.
Aquestes gestions van ser determinants, ja que les autoritats hongareses van confirmar posteriorment el bloqueig cautelar del compte receptor i la immobilització íntegra dels 1.250.000 euros, fet que va evitar qualsevol retirada o dispersió posterior dels fons.
Ordre Europea d’Investigació i embargament internacional
Paral·lelament al bloqueig dels diners, la UCCIT va impulsar una línia d’investigació judicial internacional orientada a identificar els responsables i a garantir la recuperació definitiva dels actius.
De forma gairebé immediata, es va demanar al jutjat competent l’emissió d’una Ordre Europea d’Investigació (OEI) dirigida a les autoritats hongareses. També es van sol·licitar mesures complementàries d’assegurament patrimonial, entre les quals hi havia una ordre de bloqueig definitiu dels fons i la tramitació del corresponent certificat d’embargament internacional per assegurar la conservació dels diners fins a la seva restitució.
Poc després, l’autoritat judicial instructora va acordar l’emissió tant de l’Ordre Europea d’Investigació com de l’Ordre d’Embargament, en considerar-les necessàries i proporcionades per garantir l’èxit de la causa.
Com a resultat de les diligències practicades, les autoritats hongareses van ratificar que la totalitat dels fons continuava bloquejada i a disposició de les autoritats competents, cosa que va assegurar les condicions per a la seva recuperació.
Recuperació íntegra dels diners i causa oberta
Fa poques setmanes, l’empresa perjudicada va confirmar la recuperació íntegra dels 1,25 milions d’euros sostrets, culminant amb èxit una primera fase d’investigació marcada per una elevada complexitat tècnica, financera i internacional.
Aquest resultat constitueix una de les recuperacions patrimonials més significatives assolides en l’àmbit de les ciberestafes empresarials i evidencia la capacitat dels Mossos d’Esquadra per respondre davant formes de criminalitat econòmica cada vegada més sofisticades i transnacionals.
La investigació, però, continua oberta. Actualment, la UCCIT manté diverses línies de treball per identificar plenament els autors, possibles col·laboradors i eventuals beneficiaris finals del frau, així com per aclarir l’entramat financer i operatiu utilitzat en l’execució de l’estafa.
Les ciberestafes, segon delicte més denunciat a Catalunya
Les ciberestafes són avui el segon delicte més denunciat a Catalunya, només per darrere dels furts. De mitjana, se’n registren prop de 80.000 denúncies anuals i, fins a l’agost d’enguany, ja s’havien comptabilitzat 53.577 fets, amb una mitjana de 220 denúncies diàries. Durant els primers vuit mesos de l’any, l’impacte econòmic d’aquest fenomen ha superat els 103 milions d’euros.
Davant l’increment sostingut d’aquesta tipologia delictiva i de la seva afectació tant a la ciutadania com al teixit empresarial, els Mossos d’Esquadra i l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya impulsen el Pla estratègic per a la lluita contra les estafes virtuals 2026-2028, amb l’objectiu d’establir un marc integral per reforçar les capacitats de l’Administració davant un fenomen cada vegada més freqüent, complex i transnacional.
Entre les mesures previstes hi ha el reforç de la capacitat d’investigació policial amb la consolidació de la UCCIT i la creació del Grup de Ciberintel·ligència, així com el desplegament de noves eines de prevenció i assistència a les víctimes. També es preveu la posada en marxa d’un assistent intel·ligent de ciberseguretat impulsat per l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya i de la futura Comissaria Virtual dels Mossos d’Esquadra per facilitar la denúncia de les estafes virtuals.
Actualment, la UCCIT manté obertes 28 investigacions relacionades amb fraus digitals i ha aconseguit bloquejar gairebé 2,8 milions d’euros. La recuperació d’aquest cas, amb 1,25 milions d’euros, exemplifica la importància de la denúncia immediata, l’especialització dels equips d’investigació i la cooperació internacional davant una de les principals amenaces delictives i econòmiques de l’entorn digital.
