Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
Anar a comprar, portar els infants a l’escola, anar a la platja o simplement passejar pel barri són activitats que, per a molts residents del Gòtic, la Barceloneta i la Sagrada Família, ja no sempre es poden fer de manera espontània. Un estudi de la Universitat Rovira i Virgili (URV) conclou que el sobreturisme està modificant els hàbits de mobilitat dels veïns d’aquestes tres zones de Barcelona.
La recerca, publicada a la revista Tourism Planning & Development i desenvolupada en el marc del projecte VISITMOB, analitza com la concentració de visitants afecta els desplaçaments del dia a dia. L’estudi està encapçalat per Willian Cerino i Aaron Gutiérrez, del Departament de Geografia de la URV, amb la participació de Marta Benages-Albert, de la Universitat Internacional de Catalunya.
Els investigadors assenyalen que els efectes del turisme van més enllà de l’habitatge, el comerç o l’activitat econòmica. La pressió turística també modifica la manera com els residents utilitzen i travessen el seu propi entorn.
44 entrevistes a peu de carrer amb veïns
Per analitzar aquesta realitat, l’equip va fer 44 entrevistes a residents dels tres barris mitjançant la metodologia coneguda com a walk-along. Els investigadors acompanyaven les persones participants mentre feien recorreguts habituals, com anar al supermercat, accedir a serveis, portar els fills a l’escola o a activitats extraescolars o acompanyar persones grans.
Aquesta tècnica permetia observar directament com la presència de turistes interfereix en els itineraris habituals i com els veïns adapten el seu comportament davant la massificació.
Canviar de ruta o d’hora per evitar els turistes
Una de les principals conclusions és que molts residents han incorporat estratègies per esquivar els carrers i espais més congestionats. Alguns canvien de trajecte per evitar determinades places o vies especialment saturades, mentre que altres modifiquen els horaris per anar a comprar, passejar o anar a la platja quan hi ha menys visitants.
Aquestes decisions acaben formant part de la rutina quotidiana. Els residents busquen itineraris alternatius, espais més tranquils o moments del dia amb menys afluència per poder fer activitats tan bàsiques com desplaçar-se pel seu propi barri.
Segons Aaron Gutiérrez, aquesta transformació revela un canvi en la relació entre els veïns i l’espai que habiten. Alguns indrets que abans funcionaven com a espais de vida comunitària passen a ser percebuts com a "territori turístic", més orientat al consum dels visitants que no pas a les necessitats quotidianes de la població local.
Això, segons l’investigador, pot generar una sensació de pèrdua d’espai propi i de desplaçament de la població resident.
La pressió turística no és igual als tres barris
L’estudi també detecta diferències en la manera com es concentra el turisme.
A la Sagrada Família, la pressió es focalitza especialment al voltant de la basílica i als carrers més pròxims. A la Barceloneta, els fluxos de visitants es concentren sobretot a les zones properes al front marítim i als carrers que hi connecten.
Al Gòtic, en canvi, la presència turística està més estesa per tot el barri. La trama de carrers estrets, el patrimoni i l’elevat grau de pedestrianització faciliten una distribució més àmplia dels visitants.
Gent gran i famílies amb infants, entre els més afectats
Les dificultats tampoc són les mateixes per a tots els residents. Les persones grans, els veïns que fa més temps que viuen al barri i les persones amb responsabilitats de cura, especialment les que es desplacen amb infants, descriuen més problemes en els seus trajectes habituals.
La necessitat d’esquivar grups de turistes, bicicletes de lloguer o patinets incrementa, en aquests casos, la sensació d’incomoditat i inseguretat.
Les entrevistes també mostren que els grups nombrosos poden dificultar caminar per les voreres, creuar carrers o utilitzar els carrils bici. Els residents han de negociar constantment el seu pas amb altres usuaris de l’espai públic.
El problema, segons la recerca, no és només el nombre de visitants, sinó també com es mouen pel barri: en grups nombrosos, amb trajectòries poc previsibles i ocupant una part considerable dels espais de pas.
Places i carrers que deixen de ser espais veïnals
La massificació també afecta l’ús quotidià de places, parcs i carrers principals. Alguns residents expliquen que determinats espais han deixat de funcionar com a punts de trobada del veïnat i s’han convertit sobretot en zones de trànsit turístic.
Aquesta transformació alimenta una percepció de pèrdua de qualitat de vida i de canvi en la identitat dels barris.
Les entrevistes també recullen una sensació d’inseguretat associada a la concentració de visitants. L’estudi no descriu una situació de violència estructural, però sí que alguns participants relacionen les zones amb més afluència turística amb una major presència percebuda de furts o petits delictes.
Aquesta percepció pot acabar influint també en els itineraris dels residents, que opten per evitar alguns espais en determinades franges del dia.
El record de la pandèmia com a alternativa al model actual
La pandèmia de la COVID-19 apareix amb força en els testimonis recollits. La dràstica reducció de l’activitat turística va permetre a molts veïns redescobrir els seus barris amb més tranquil·litat i recuperar una percepció més comunitària de l’espai públic.
Alguns participants recorden aquell període com una etapa excepcional en què podien desplaçar-se amb més calma i reconèixer millor les persones que vivien al seu voltant.
La recuperació del turisme massiu va tornar a activar les preocupacions anteriors. En alguns casos, els residents expressen la sensació que aquell moment de menor pressió turística havia estat una oportunitat per replantejar el model de ciutat i de turisme que finalment no es va aprofitar.
