Quan cau la nit i la temperatura baixa, el fred deixa de ser només un inconvenient i es converteix en una amenaça directa per a les gairebé dues mil persones que passen les nits al carrer a Barcelona. El José, de 58 anys, ha après a moure’s per evitar perdre sensibilitat als peus i a les mans. “A l’hivern el cos no descansa mai”, explica amb veu baixa. “Hi ha nits que el dolor és tan intens que prefereixo caminar sense rumb abans que quedar-me estirat a terra”.
Sants-Montjuïc, epicentre del sensellarisme
Per primera vegada, el districte de Sants-Montjuïc lidera les xifres de persones dormint al carrer amb 489 casos detectats, gairebé el doble de fa només dos anys. Zones com Montjuïc, la Marina i l’entorn de la Zona Franca s’han convertit en refugis per a aquells que busquen amagar-se del fred.
La Fàtima, de 46 anys, ha trobat refugi en un antic espai industrial de la Zona Franca. “Aquí no hi arriba gairebé ningú”, explica. “I això té la seva doble cara: menys conflictes, però si et passa alguna cosa, no hi ha ningú que pugui ajudar-te. Quan sents que t’estàs morint o no pots respirar bé, ningú ho sap”. Per a ella, el pitjor no és només el fred: és la sensació de soledat absoluta. “Et sents completament invisible”.
Segons Rosario Montes, treballadora social amb més de quinze anys d’experiència a Barcelona, aquesta dispersió té una causa directa: els desallotjaments al centre de la ciutat. “Moltes persones que abans dormien a Ciutat Vella o en punts cèntrics han hagut de traslladar-se a altres zones de la ciutat. Això complica molt el seguiment i l’acompanyament, i fa que la vulnerabilitat sigui encara més gran”.
El fred agreuja la vulnerabilitat
Les nits d’hivern exposen encara més les fragilitats d’un col·lectiu extremadament vulnerable. En Manuel, de 63 anys, explica que sovint es desperta amb les mans rígides i que hi ha matins en què li costa aixecar-se perquè el cos no respon. “El pitjor moment és just abans de clarejar, quan el fred és més intens i estàs esgotat”, diu amb un fil de veu. “Hi ha nits que penses que potser no te’n sortiràs”.
Les entitats socials alerten que passar l’hivern al carrer incrementa de manera notable els riscos de salut. La hipotèrmia, les infeccions respiratòries i les complicacions derivades de malalties cròniques són només algunes de les conseqüències immediates. La manca de descans constant i l’estrès afegeixen un perill invisible: el deteriorament físic i mental que sovint passa desapercebut per a la majoria de la societat.
Un fenomen que es desplaça i s’amaga
La realitat del sensellarisme a Barcelona ja no es limita als carrers cèntrics. La dispersió dels últims anys ha fet que moltes persones dormin en espais menys visibles, més perifèrics i amb menys suport, com les zones industrials, les zones verdes marginals i els baixos abandonats. Aquest canvi comporta una dificultat afegida per a les entitats socials que intenten oferir ajuda: l’accés a recursos bàsics com menjar calent, dutxes o atenció mèdica es complica quan les persones són més invisibles.
En José resumeix la quotidianitat d’aquesta situació: “El que més necessito no són grans plans ni promeses. Només poder dormir calent, no tenir por a la nit i sentir que algú sap que existeixo. Amb aquest fred, cada nit és una lluita”. Cada matí es desperta, ajusta les mantes, es recolza sobre les parets dels porxos i es prepara per tornar a enfrontar-se a la ciutat que sembla no veure’l.
La mirada de les entitats
Hira Whalid, de 28 anys, és un altre exemple de la realitat que viuen moltes persones. Dorm a diferents bancs de la Plaça de Sants i destaca que no només ha de lluitar contra el fred. “Quan plou, és una tortura constant”, explica. “Tinc unes mantes, però no serveixen per a la pluja; s’ensopien i l’aigua et cala fins als ossos. Hi ha nits que passo tota l’estona movent-me per intentar no mullar-me, i quan em desperto, tinc tot el cos moll i adolorit”. Whalid assegura que la pluja multiplica la sensació de solitud i vulnerabilitat. “Et sents completament exposat i invisible, com si la ciutat, o la vida, no existís per a tu”.
El fred i la ciutat
Els experts recorden que les condicions meteorològiques extremadament baixes són només una part del problema. La manca de recursos, la pressió de la gentrificació i els desallotjaments continuats generen un cercle viciós: la pobresa, la precarietat i la invisibilitat social es reforcen entre elles, i cada hivern esdevé una prova de resistència.
“Dormir al carrer és viure amb el cos al límit cada dia”, resumeix Whalid. “La ciutat ha d’entendre que el sensellarisme no és un problema només dels més visibles, sinó de tota la xarxa urbana i social. Cada persona que dorm al carrer té una història i una necessitat”, apunta.
Nit rere nit, una realitat que persisteix
Les històries d’en José, la Fàtima, l’Hira i en Manuel mostren que la vulnerabilitat no és abstracta ni estadística: és palpable, constant i profundament arrelada al dia a dia del districte de Sants-Montjuïc. Aquesta àrea, que concentra actualment el nombre més elevat de persones dormint al carrer a Barcelona, s’ha convertit en un escenari on el fred, la pluja i la dispersió geogràfica es combinen per fer encara més precària la vida al carrer.
El districte no és homogeni: zones com Montjuïc, la Marina, la Plaça de Sants, el polígon industrial de la Zona Franca i els entorns menys transitats s’han convertit en refugis improvisats. En aquests espais, la invisibilitat és tant una protecció com un risc: protegeix de conflictes, però deixa les persones completament soles davant de qualsevol emergència.
El fred i la humitat d’aquest hivern posen en evidència que el sensellarisme al districte no és només una qüestió estadística, sinó una experiència concreta, intensa i sovint invisible. Les dades oficials només reflecteixen una part de la realitat: darrere de cada número hi ha persones amb històries de vida, amb necessitats immediates de calor, menjar, seguretat i atenció mèdica.
Les entitats socials i els serveis municipals treballen per oferir respostes, però la dispersió geogràfica i la complexitat del sensellarisme fan que la intervenció sigui un repte constant. La nit a Sants-Montjuïc és una realitat que persisteix sense descans: persones que es desperten amb el cos fatigat, però amb la determinació de continuar, conscients que cada dia és una nova batalla contra el fred, la pluja i la invisibilitat.
Una “prioritat reforçada”
Després de les dues morts del mes de gener, l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va reclamar al Govern i als municipis metropolitans que el sensellarisme sigui una "prioritat reforçada". Collboni va insistir que el sensellarisme "no és un problema que pugui afrontar només l'Ajuntament de Barcelona" i per això va demanar que fos una "prioritat" de la Generalitat i dels municipis metropolitans.
L'alcalde ha remarcat que el consistori barceloní té 2.900 places per a persones en situació d'emergència habitacional, a les quals destina 51 milions d'euros, i que s'han augmentat en 200 pel fred. "La ciutat de Barcelona inverteix a protegir les persones que no tenen llar o estan en situació d'emergència habitacional quasi un milió d'euros a la setmana", va insistir.
